Aquest dilluns, el convent de les Saleses de Madrid, seu del poderós Tribunal Suprem, ha viscut una jornada -aquesta sí- històrica. El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, progressista, s’ha assegut al banc dels acusats de la sala penal, presidida pel magistrat Andrés Martínez Arrieta. Se’l jutja per un suposat delicte de revelació de secrets, pel qual les acusacions populars i la particular li demanen fins a sis anys de presó. El ministeri públic i la defensa, exercida per dos tòtems de l’Advocacia de l’Estat, en canvi, en demanen la lliure absolució. Una primera jornada en què s’ha criticat la instrucció i on els testimonis han afeblit l’acusació amb una curiosa combinació dels conceptes ”cianur”, “indefensió”, “ficció”, “Atlètic de Madrid” i “relat”. Tota una amalgama de termes de la batalla política del Madrid més polític. Tot plegat, els testimonis han admès que diversos membres de la fiscalia de Madrid tenien la informació que es va filtrar “un dia abans que no pas la tingués el fiscal general”.
La primera jornada ha estat marcada per les qüestions prèvies i, sobretot, per les declaracions dels primers testimonis, que han descafeïnat l’acusació. Veus que, per altra banda, són claus per entendre el context de l’acusació, els elements de la instrucció i els objectius d’aquest judici. Tot plegat davant d’un tribunal dividit, pel que fa a la primera idea que tenen sobre la culpabilitat de García Ortiz, i d’una fiscalia obertament crítica amb el magistrat instructor del cas, Ángel Hurtado, que ha rebut durs retrets dins la sala.
De fet, el cas també és força extravagant. En concret, s’acusa el fiscal general de l’Estat -màxim representant d’un poder constitucional- d’haver filtrat un correu electrònic el 13 de març de 2024 a la Cadena Ser. El mail formava part de la negociació d’un acord de conformitat de la fiscalia amb l’advocat d‘Alberto González Amador, parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, investigat per un delicte de frau fiscal. Gairebé una història surrealista on el que sembla més culpable és el que informa i no pas el que comet el delicte. La vista oral que ha començat avui és un judici entre poders, i sobre un poder que sempre ha semblat immune als embats de la política institucional, com és el ministeri fiscal.
Una acusació particular dura
Després de les qüestions prèvies, on tant l’advocada de l’Estat que defensa García Ortiz, Consuelo Castro, com la primera tinent fiscal del Tribunal Suprem, Maria Ángeles Sánchez Conde, no s’han arronsat i han criticat sense embuts la instrucció del cas. Totes dues, que demanen l’absolució, han assegurat que s’han vulnerat els drets fonamentals del fiscal general per tal de bastir el relat del delicte. Castro ha acusat el magistrat instructor de treballar sobre la base de la “presumpció de culpabilitat” i la fiscalia, d’instruir creant una “ficció”. Així, han demanat la nul·litat d’actuacions fonamentals com ara l’escorcoll al despatx del fiscal general.
Unes reflexions que han fet saltar com una molla l’advocat de González Amador, Gabriel Ramos, acusació particular en el cas. Ramos ha replicat tant a la fiscalia com a l’advocacia d’al·legar “molta queixa abstracta i cap de concreta”. El lletrat ha recordat al tribunal que totes les diligències practicades han estat ratificades per la sala d’apel·lacions del Suprem. A més, els ha recordat que, si a la fiscalia i a la defensa els han denegat proves, a l’acusació particular també. Per tant, ha rebutjat qualsevol nul·litat de proves o la vulneració de garanties processals. El teva-meva entre acusacions i defenses s’ha incrementat en arribar els primers testimonis.
Els fiscals testimonis aclareixen conceptes
El primer testimoni de la vista ha estat Julián Salto, el fiscal de delictes econòmics que portava el cas contra la parella d’Ayuso. Salto ha relatat que no sabia que era investigat González Amador fins que no li van demanar informació sobre el cas el 8 de març. En principi, li va estranyar que li reclamessin informació, perquè veia el cas amb “poc gruix, com un frau fiscal més”. Però després va entendre que era un cas mediàtic, en assabentar-se que González Amador era parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid. Per tant, era “legal” que li demanessin la informació.
De fet, ha relatat que li van demanar més informació i com estava la instrucció quan estava al camp de l’Atlètic de Madrid, veient el partit de Champions entre el club matalasser i l’Inter de Milà el 13 de març, el mateix dia que la SER va avançar la notícia. Si, de bon principi, li van dir que podia esperar a l’endemà, després el van tornar a trucar per insistir-li perquè el “fiscal general no podia esperar”. El van trucar tant la Fiscal Superior de Madrid, com la cap de la fiscalia ‘provincial’ de Madrid, Almudena Lastra i Pilar Rodríguez -que va estar imputada bona part de la instrucció i ara és testimoni-. Salto ha estat contundent en assegurar que mai ningú li va demanar que no acceptés una conformitat i ho ha titllat de “bola” que ha contribuït a “20 mesos de desinformació” que han anat contra el fiscal general. Salto ha admès que va traslladar la informació de l’acord un dia abans que ho sabés el Fiscal General.
Precisament, el testimoni de la fiscal Rodríguez també ha debilitat l’acusació, amb el benentès que ha remarcat que no va existir cap mena de “clandestinitat” per explicar als seus superiors els pactes de conformitat. En aquest context, ha embolicat la fiscal Lastra, que, segons ha dit, quan va llegir la notícia de l’acord a El Diario.es i la Cadena SER es va empipar i va exclamar: “Això ho han filtrat aquells”, en referència a la Fiscalia General de l’Estat. Una acusació que ha relativitzat titllant-la “d’exabrupte” pel seu enuig en veure la notícia.
Dues trucades i “cianur”
Segons Rodríguez, va tenir coneixement del cas Amador el 7 de març per la trucada d’un periodista a la seva oficina. Una trucada que no va respondre. Aquell mateix dia, Diego Villafañe, mà dreta del Fiscal General també li va demanar informació sobre el cas perquè un periodista havia telefonat a la responsable de premsa de la institució sobre el mateix cas. Va ser aleshores quan es va adonar de la importància del cas. Per tant, va obrir una “carpeta compartida” on va posar tota la informació sobre el cas entre la Fiscalia Provincial i la Superior. Per tant, Lastra tenia tota la informació el set de març, com ara el mail del 2 de febrer que s’hauria filtrat. De fet, serà el dia vuit, que la informació estarà completa a la carpeta -alguns documents no s’havien escanejat bé- i Salto ja sabia la importància del cas que tenia entre mans.
Rodríguez també ha ressaltat que Garcia Ortiz, a quarts de deu de la nit del 13 de març, quan ja s’havia publicat la notícia, va requerir informació sobre les “falsedats” que corrien del cas, com ara que la Fiscalia havia ofert un acord i “s’estaven donant ordres des de dalt per frustrar-lo”. Una versió que ha coincidit amb Salto que ha titllat aquestes informacions com “desinformació” i s’ha vantat que en “vint anys mai ha ofert cap pacte” perquè ni és el seu “deure” ni tampoc la seva “obligació”. Així mateix, Rodríguez ha recalcat la manca de col·laboració i entesa entre el fiscal general i Lastra. Rodríguez ha insistit que el procés de comunicació no va ser clandestí i és normal que en els casos mediàtics, per transparència, es faci una nota de premsa. “És publicitat, no filtració”, ha sentenciat.
En la part final del seu testimoni, Rodriguez ha detallat com es va cuinar la nota de premsa i ha justificat el fet que demanés al responsable de comunicació “que hi afegís una mica de cianur”. Va ser per “desfogament” perquè des de diversos mitjans de comunicació i des de la presidència de la Comunitat de Madrid es va posar en dubte la seva “professionalitat”. A més, s’ha despatxat a gust detallant que no conserva la nota de premsa -que va ser molt difícil d’aprovar- perquè “arran d’aquest procediment he estat molt més conscient que cal anar esborrant algunes converses”. Tot un missatge. Per la seva banda, Lastra ha reconegut que va tenir la informació de la conformitat un dia abans que el Fiscal General. L’acusació es debilita.
