La magistrada Ángela Alcover ha suat la cansalada aquest dimarts a la funcional sala de vistes de l’Audiència de Madrid. La presidenta del Tribunal que jutja l’Operació Nicolay –sobre les actuacions de la policia patriòtica i el CNI per parar els peus al Pequeño Nicolás– ha hagut de conduir amb mà ferma i un punt d’ironia la primera sessió de declaracions de testimonis del judici. Una sessió plena de tensió i on s’han descobert fets que apunten ja a l’ús d’un sistema del tipus Pegasus l’any 2014 i que l’ordre de capturar el Pequeño Nicolás va arribar des de l’aleshores vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría. També han aflorat dubtes de com es va “judicialitzar la investigació” i s’ha vist la mà fosca del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) en el cas. “El CNI tenia massa interès en aquest cas”, comenten fonts properes al cas. De fet, ha estat un dels punts claus: què feia el CNI en un afer que estava judicialitzat, quan està prohibit per llei.
La sessió ha començat molt animada. El primer de seure a l’estrada ha estat l’etern enemic de José Manuel Villarejo –que està acusat en aquest judici i exerceix l’autodefensa–, el comissari també jubilat i excap de la Unitat d’Afers Interns (UAI) Marcelino Martín Blas. La testifical ha servit per mostrar l’animadversió entre dos dels comissaris que van dirigir plans de la policia patriòtica com l’Operació Catalunya. Les mirades i les expressions han generat un ambient que es podia tallar amb un ganivet i el joc de preguntes i respostes, tant pel to com pel contingut, ha estat un veritable combat. La tensió ambiental s’ha incrementat encara més a preguntes de la defensa de Villarejo, de la seva dona, Gema Alcalá i del periodista, Carlos Mier. Tots tres estan acusats de revelació i descobriment de secrets, amb una petició de pena d’entre 3 i 4 anys de presó. Després de gairebé tres hores testificant, Martín Blas ha embolicat la troca en demanar que es volia quedar com a públic. La presidenta del tribunal s’ha resignat: “Miri, faci el que vulgui”.
El CNI, blindat per la magistrada
El judici ha començat amb les primeres decisions sobre les qüestions prèvies que les parts van exposar la primera jornada de la vista. El tribunal ha desestimades totes les que a priori podrien fer aturar el judici o canviar les estratègies de defensa i acusació. La resta, que afecten també drets fonamentals, es decidiran en sentència. Les defenses s’han empipat perquè s’ha rebutjat el testimoni de Paz Esteban, exdirectora del CNI, i un altre dels serveis d’intel·ligència, J.P. Eren veus claus per escatir els fets i el contingut de la reunió. Els magistrats consideren que el caràcter secret de les activitats del CNI protegeixen les seves activitats.
La presidenta del tribunal ha deixat força clar que no vol convertir la vista en una exposició de la guerra de comissaris. D’aquí que hagi subratllat que el judici és sobre uns fets concrets: la gravació d’una reunió secreta sobre l’estratègia per desactivar el Pequeño Nicolás i la seva posterior difusió. Així la magistrada intenta deixar fora del debat el contingut en si de la reunió i les trifulgues internes de la claveguera. Però els lletrats de les defenses han posat el crit al cel, recordant que calia acreditar que la reunió tenia caràcter secret per poder constituir un fet previst en el tipus penal de descobriment i revel·lació de secrets. La intenció de la magistrada era no embolicar la troca i no fer del judici un combat de revenges policials, però no se n’ha sortit.
Soraya Sáenz de Santamaría, el CNI i una cafeteria
Un cop aclarit el camp de joc, ha estat el torn del comissari Martín Blas com a primer testimoni. Segons el relat de l’excap del UAI, el sis d’octubre del 2014 tornava de vacances, era un dilluns, i li va arribar una “tarja amb un número telèfon apuntat”. Era un missatge del director adjunt operatiu (DAO) de la Policia Nacional, el màxim comandament uniformat del cos, llavors Eugenio Pino, que també declararà com a testimoni en el judici. Aquesta tarja també incloïa la petició d’investigació de Francisco Nicolás Gómez Iglesias, signada per la vicepresidència del govern espanyol, a mans de Soraya Sáenz de Santamaría, i de l’oficina econòmica del govern. El telèfon apuntat era dels agents del CNI que volien parlar amb Martín Blas.
L’aleshores comissari d’Afers Interns ha admès que el DAO va encolomar la investigació a la seva àrea i va portar a terme les perquisicions. Ara bé, també ha reconegut que li va “passar per alt trucar al CNI” fins que van detenir Francisco Nicolás el 14 d’octubre. O el 15 o el 16 d’octubre va avisar el DAO, va rebre la trucada del CNI i d’un cap de les dues brigades d’Afers Interns i els va convocar a una reunió el 20 d’octubre a les 17.30 hores. Una trobada de la qual no hi ha constància documental ni tampoc registre de visita amb l’argument que els agents del CNI treballen amb la cobertura del secret d’Estat. La reunió era per passar les novetats de l’Operació Nicolay als serveis d’intel·ligència de l’Estat.
Ara bé, ha saltat la sorpresa quan Martín Blas ha reconegut que abans d’aquesta reunió es va trobar amb els agents del CNI en una cafeteria, sense especificar ni quan ni tampoc el contingut de la conversa. Les defenses han aprofitat aquest interès del CNI per preguntar-se sobre qui era exactament el Pequeño Nicolás i quines activitats i per a qui les duia a terme. “Posteriorment… ara no recordo haver tingut més reunions, no ho recordo”, ha apuntat fent repàs mental. Al final, ha reconegut que es van celebrar tres reunions.
La batalla de comissaris, al jutjat
Marcelino Martín Blas ha començat la seva intervenció assegurant que mai va tenir cap relació amb Villarejo abans del 2013. En aquest marc ha insistit que van començar a tenir relació professional a partir de l’any 2014, amb set trobades al despatx del DAO i que un cop va fer “un cafè amb Villarejo”. Així mateix ha negat haver mantingut cap relació personal amb ell. El comissari d’intel·ligència, des del banc dels acusats, ha envermellit de ràbia i ha deixat el torn de preguntes a mans del seu advocat, Antonio Cabrera, per buscar desacreditar i desmentir el seu excompany de la policia patriòtica.
L’advocat de Villarejo ha desgranat un interrogatori on s’ha constatat la “mala relació” que tenien tots dos. Un interrogatori que li ha costat una enganxada sonora i constant amb la presidenta del tribunal, que li ha esmenat el 80% de les preguntes amb l’etiqueta no pertinent. Tot i això, l’advocat Cabrera ha fet saltar com una molla Martín Blas quan li ha recordat que va estar imputat en el cas per “la demora” en lliurar els informes o quan ha demostrat que la relació entre ambdós venia de lluny o com l’havia investigat abans de l’Operació Nicolay, per exemple, en el cas Emperador. La presidenta del tribunal ha hagut de cridar a la calma quan Martín Blas s’excitava a les preguntes capcioses de la defensa del seu enemic, amb el crit “Això és mentida!”.
Una gravació estranya
Un dels punts forts de la vista ha estat la discussió sobre com es va arribar a la conclusió que la reunió del CNP amb el CNI s’havia gravat i difós. Una investigació de geolocalització d’antenes i una prova de la policia científica va determinar que dels tres telèfons analitzats dels cinc que hi havia a la reunió el que s’havia utilitzat per gravar era del de Martín Blas. Tot i això, l’excomissari d’Afers Interns ha remarcat que no es van poder analitzar els telèfons dels membres del CNI assistents a la reunió. Un moment que ha servit per admetre, contràriament al que s’havia pensat fins ara, que una membre del CNI va participar físicament i no via telemàtica. Les sospites és que era l’excap de gabinet de l’exdirector del CNI Félix Sanz Roldan i posterior directora dels serveis d’intel·ligència, Paz Esteban, que precisament va ser rellevada per l’escàndol del Pegasus.
En aquest marc, Martín Blas ha detallat que l’única trucada que hauria rebut és la del periodista Carlos Mier, un dels que va difondre la gravació i va publicar informació sobre la reunió. “Ho vam saber pel tràfic de trucades, no perquè hi hagués el registre del telèfon”, ha arguït. Però en aquesta explicació ha incorregut en una greu contradicció: si bé deia que no agafa el telèfon als periodistes, després ha reconegut que sí que l’agafava, per exemple, en concretar que va parlar amb Mier el 7 de novembre o bé amb periodistes d’El Mundo –que seran testimonis en el cas– que li van lliurar un pendrive amb la gravació de la reunió.
Martín Blas ha introduït, però, un fet relativament nou. Ha narrat que el DAO li va fer instal·lar una aplicació al mòbil i que el va perdre de vista durant gairebé un dia. Una aplicació per a l’iPhone 4 que tenia i que només s’instal·lava als comissaris generals. “A mi em va estranyar que em posessin aquesta aplicació”, ha deixat caure per obrir una via de sospita sobre la possibilitat que fos el DAO, amic de Villarejo, qui l’espiés. Un fet que completa amb l’anàlisi que el Centre Criptològic Nacional va fer del seu mòbil després que la policia científica informés que el seu terminal es va utilitzar gravar la reunió. El CCN va determinar que li havien ficat al mòbil un programa maliciós o malware. Per l’època, podria ser una versió primitiva d’un sistema similar a Pegasus.
Quan es va judicialitzar?
Un dels dubtes que ha sortit és sobre quan es va judicialitzar la investigació. En principi, la investigació sota control judicial, segons el sumari comença, el 23 de desembre del 2014. Una data que ha recuperat l’advocada de Carlos Mier, Isabel Elbal, que ha volgut perfilar les línies d’atac advertint al tribunal que li estaven coartant el dret a la defensa. Martín Blas insistia que la investigació va començar a l’octubre. Una data que ha fet caure en el parany al comissari perquè el jutge no va començar a investigar fins al 23 de desembre. Elbal ha insistit, en la línia de Cabrera, que el CNI no pot participar en una investigació judicialitzada.
Seguint aquest relat, Martín Blas ha al·legat que la gravació li va fer arribar el cap del gabinet del DAO, José Angel Fuentes Gago, per correu electrònic oficial. Ara bé, va esborrar qui li havia fet arribar a ell. També ha manifestat que va rebre un pendrive dels periodistes d’El Mundo Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta, amb la conversa sencera que va aportar a l’autoritat judicial. Una gravació que, curiosament, va ser incorporada un any i mig després i la van rebre onze dies abans de judicialitzar-se el cas. La propera sessió del judici serà clau per acabar d’entendre el relat sencer, l’inspector que va investigar el cas, Rubén Eladio, i el DAO d’aleshores, Eugenio Pino. De moment, el judici aporta més dubtes que aclariments.
8 
2 