Els camins judicials del Procés són inescrutables, i més si es posen en mans del titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre. El magistrat que instrueix la causa Volhov, derivada de l’operació Estela –de la qual s’han arxivat vuit de les nou peces que en formen part– ha dictat una nova interlocutòria amb la qual reobre el cas de la famosa i suposada trama russa de l’independentisme. Ara bé, la resolució no es limita a prorrogar la instrucció durant sis mesos, sinó que fa un garbuix de dades d’altres sumaris i fa aparèixer nous protagonistes. Dos protagonistes tan cridaners com absurds: la guerra d’Ucraïna i una carta remesa el dia dels innocents amb retalls de premsa que ajudarien a construir la seva teoria.
La interlocutòria, difosa aquest matí, confirmava la informació d’El Món de divendres, en què s’anunciava que la negociació de l’amnistia faria reobrir la peça de la Volhov que relacionava el Kremlin amb el Primer d’Octubre i la posterior declaració d’independència mai implementada. L’argumentari del jutge se sosté en una resolució antiga, de l’agost del 2019, però hi afegeix noves interpretacions d’acord amb els nous elements de la causa. En primer terme, la sospita del jutge que membres del presumpte entorn del president ara a l’exili, Carles Puigdemont, havien comunicat les intencions de Moscou d’envair Ucraïna. Tot amanit amb unes suposades relacions amb els “serveis secrets russos”, “l’extrema dreta alemanya i italiana” i la voluntat russa de convertir Catalunya en una mena de “Suïssa de les criptomonedes”.
“Estretes relacions personals”… i “una guerra”
En aquest marc, en la seva interlocutòria el jutge assegura que ha “revisat l’abundant documentació que rau en les diferents peces” per concloure que ha trobat “dades que identifiquen persones i confirmarien les estretes relacions personals que existeixen entre alguns dels investigats amb individus de nacionalitat russa, alemanya, alguns d’ells mentre ocupaven càrrecs diplomàtics o relacions amb els serveis secrets russos, altres membres influents de partits polítics de l’extrema dreta italiana o alemanya”. La tesi del jutge és que aquestes relacions es mantenien pels “interessos a establir relacions d’influència política i econòmica de Catalunya, si s’independitzava de manera unilateral d’Espanya”.
Unes afirmacions que el jutge no abona amb cap prova fefaent aportada a la interlocutòria més enllà de documents que ja havia incorporat en la resolució del 2019. Ara bé, l’instructor gosa a relacionar Catalunya amb la guerra d’Ucraïna o, fins i tot, amb un eventual conflicte armat entre la Unió Europea i Rússia. La narració del jutge és que podria ser que “s’iniciés una guerra entre la UE i Rússia i seria (segons sembla i es desprèn d’alguns dels missatges trobats al mòbil de Víctor Tarradellas), la invasió d’Ucraïna i la consegüent limitació del subministrament del gas a Europa”. Un escenari que, per al jutge, seria el “primer pas important de l’estratègia política del govern rus i el seu president Putin (de tendència política d’extrema dreta) per a la desestabilització de la democràcia i la Unió Europea, conseqüències entre les quals es comptaria la sortida d’Espanya de la Unió Europea a causa de la independència unilateral de Catalunya amb el suport del govern rus, mitjançant suport econòmic i militar”. Segons el magistrat, de la prova documental de la causa “s’intueix que l’any 2018 Tarradellas ja sabia que començaria la invasió d’Ucraïna per part de Rússia”, això sí, sense aportar cap dada més enllà de remetre “missatges creuats el 2018”.
La carta anònima del dia dels innocents
Per reblar el clau de la seva tesi, el jutge esmenta, i aporta, una “carta anònima del 28 de desembre del 2023” que “contenia uns retalls de premsa elaborats per l’equip d’investigació periodística internacional anomenat OCCRP-Organized Crime and Corruption Reporting Project”. Uns retalls que informen d’una hipotètica reunió entre Carles Puigdemont i un emissari del president rus, Vladimir Putin, que havia estat un “antic diplomàtic rus”.
És a dir, un document que no està signat per ningú, ni cap particular, ni, molt menys, per cap cos policial. De fet, assegura que en aquesta reunió -seguint els suposats retalls de premsa- es van oferir “milers de soldats i milions de dòlars a canvi que Catalunya fos una Suïssa de les criptomonedes”. No és estrany en aquesta causa que el jutge inclogui anònims. De fet, El Món, el gener del 2022, va destapar un informe blanquejat del CNI sobre Rússia i el Procés que es va colar a la causa.
