Aquest dimarts és un dia força important per a la difícil singladura política i judicial de la llei d’amnistia. Finalment, tretze mesos després de la seva aprovació i tres setmanes després que fos avalada pel Tribunal Constitucional, el text de l’oblit penal per a l’independentisme arriba a la justícia europea. La sala gran del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) celebra dues vistes a la seu de Luxemburg per valorar les qüestions prejudicials presentades per l’Audiència Nacional, en el marc del cas de l’operació Judes, i les presentades pel Tribunal de Comptes en la causa de la responsabilitat comptable pel Primer d’Octubre i del Departament d’Exteriors, una causa que, judicialment, ja ha estat amnistiada.
La vista comptarà amb la representació dels processats en cadascun dels procediments, del ministeri fiscal i de l’Advocacia de l’Estat, que defensaran la legalitat europea de la llei d’amnistia. A l’altra banda, seran les acusacions populars personades en cada causa les que atacaran la conformitat de la llei d’amnistia amb el dret europeu. En el cas del Tribunal de Comptes, Societat Civil Catalana, i en el cas de l’operació Judes, Vox i l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes. No hi haurà vista en la causa de Josep Maria Jové i Lluís Salvador, en què va presentar una qüestió prejudicial el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ni en la del cas d’una ciutadana que va participar en mesa electoral lluint un llaç groc, en què la qüestió ha estat presentada per un jutge de Vilanova i la Geltrú. Tots dos casos, però, es poden resoldre aviat seguint els criteris que resultin de les dues vistes d’aquest dimarts.
Ara bé, en cap dels dos casos hi haurà la representació de cap altre estat europeu, contràriament al que va passar en les prejudicials presentades per l’instructor de la causa del Procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, en el cas del conseller exiliat Lluís Puig. En aquella ocasió, es van personar Bèlgica, Polònia, Romania i fins i tot la mateixa Unió Europea, a la vista que Irlanda i Hongria també tenien dubtes sobre alguna de les qüestions plantejades al voltant de les ordres europees de detenció. Aquestes absències són un senyal de la poca importància que la Unió Europea dona al conflicte de l’aplicació de la llei d’amnistia.
Per altra banda, la data de la vista és un element a tenir en compte, amb el benentès que, seguint els terminis de resolució del TJUE, la resolució podria arribar abans que la sentència dels recursos d’emparament davant el Tribunal Constitucional que ja han presentat els acusats i condemnats per malversació arran del Primer d’Octubre, ja que el Suprem es nega a amnistiar-los. L’Advocat General del TJUE podria presentar les seves conclusions a finals d’octubre, a tot estirar, i deixaria la via lliure per dictar sentència en poques setmanes.
Un dia de feina atapeït
La primera vista està programada per a les 9 del matí. De fet, serà la més nombrosa, perquè té una llarga llista d’afectats per la voracitat incriminadora del Tribunal de Comptes. Aquest òrgan administratiu va presentar fins a vuit qüestions per estalviar-se l’aixecament de les cautelars a la trentena de processats en un judici administratiu per responsabilitat comptable. Entre aquests processars hi ha el president a l’exili, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig. Advocats com Gonzalo Boye, Marc Marsal o Francesc Homs seran els responsables d’exposar els arguments de la defensa davant l’ofensiva de Societat Civil Catalana, que ha esperonat aquestes qüestions prejudicials.
De fet, la relació entre la llei d’amnistia i el Tribunal de Comptes ha estat un dels tres punts que la sentència del TC ha rectificat en la norma. En aquest sentit, la majoria dels magistrats van acordar avalar la llei si s’interpretava que, abans d’aplicar la llei de l’oblit penal per a l’independentisme, s’havia de donar trasllat a les parts. Un fet que el text no preveia perquè considerava que el Tribunal de Comptes era més aviat un òrgan administratiu i no pas jurisdiccional. En tot cas, el Tribunal de Comptes basa les qüestions en l’encaix del delicte de malversació en l’amnistia, la vulneració del principi d’igualtat, en el termini de l’aplicació -afirmen que dos mesos és “pressionar” el tribunal- i en l’aixecament de les mesures cautelars.
En concret, opinen que l’aixecament de l’embargament preventiu de béns podria infringir la llei europea per garantir el compliment de les obligacions. Per altra banda, asseguren que la llei vulnera la igualtat perquè no s’aplica en altres persones que van cometre actes similars i tenien altres ideologies. Així mateix, el Tribunal de Comptes posa en dubte que amnistiar la malversació sigui compatible amb la lluita “eficaç i dissuasiva” contra “el frau i tota activitat il·legal que afecti els interessos financers de la UE”. Un punt molt feble, perquè la mateixa comissió Europea va aportar un informe negant que els fons europeus es veiessin afectats per l’organització del Primer d’Octubre.
El terrorisme i l’ajuda del TC
A la tarda, serà el torn de l’operació Judes, en el marc de les prejudicials presentades per l’Audiència Nacional. En aquest cas, el protagonisme se l’emporta el delicte de terrorisme. Cal recordar que aquest procediment contra els Comitès de Defensa de la República (CDR) és, entre altres delictes, per terrorisme. La pregunta principal de l’Audiència Nacional és si el TJUE veu “compatible” amb la legislació europea que es puguin amnistiar delictes de terrorisme sempre que no hagin causat “greus violacions de drets humans”, per una qüestió de seguretat jurídica.
Una qüestió que també ha estat resolta pel Tribunal Constitucional en la seva sentència sobre l’amnistia, que veu perfectament compatible amb la Constitució i el dret europeu l’especificitat d’amnistiar delictes de terrorisme d’acord amb la directiva europea que defineix els requisits d’aquest delicte. De fet, l’argument dels magistrats del TC era ben simple i és que la singularització de com ha de ser el terrorisme per ser amnistiat “s’harmonitza en la descripció” amb la definició de terrorisme que en fa la directiva europea sobre la matèria. En definitiva, el TC creu que hi ha actes de terrorisme que no vulneren els drets humans. Una asseveració que ara haurà de reblar el TJUE i que és crucial per aplicar la llei. De fet, hi ha números perquè ho avali perquè la mateixa Comissió Europea va emetre un informe al juny que entenia que el dret de la UE permet amnistiar delictes de terrorisme sempre que la llei no sigui “excessivament àmplia o vaga”.
