Després d’una batalla que ha que mesurat les forces, les dues parts han decidit signar una treva i negociar. Així es pot definir la nova situació entre la fiscalia i el ministre ‘plenipotenciari’ de Justícia i Presidència, Félix Bolaños, mà dreta i executora dels plans del president espanyol, Pedro Sánchez. Bolaños ha procurat preparar la pau a través del compromís d’una vella demanda del sistema judicial espanyol: la conversió dels fiscals en instructors de les causes judicials, una tasca que fins ara sempre han fet els jutges d’instrucció. Aquest és un dels punts claus per a un projecte que apunta a una reforma orgànica del poder judicial espanyol.
Una iniciativa que el ministre ha fet saber aquesta setmana en trobades celebrades amb el poderós lobby de les tres associacions de fiscals. Unes reunions que arriben després de la guerra oberta per la renovació del Fiscal General de l’Estat, Álvaro García Ortiz, i per la batalla acarnissada arran del cas Tsunami Democràtic. Una causa on els fiscals progressistes no veien terrorisme per enlloc, a diferència dels conservadors, que frisen per veure el president a l’exili, Carles Puigdemont, engarjolat per ordre del Tribunal Suprem, i que va fer implosió a la fiscalia del Tribunal Suprem, l’elit del ministeri públic.
Bolaños s’ha reunit amb Cristina Dexeus, presidenta de l’Associació de Fiscals (AF) i que fa tres setmanes va protagonitzar un acte a Barcelona on carregava sense embuts contra l’amnistia; amb Jesús Arteaga, president de la Unió Progressista de Fiscals (UPF), a la qual pertany l’actual fiscal general de l’Estat; i Miguel Pallarés, president i portaveu de l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF), entitat que ha portat als tribunals la decisió de Bolaños de renovar García Ortiz com a número u del ministeri públic. Les trobades han estat cordials i han mostrat l’ambient d’empat entre l’executiu de Pedro Sánchez i la Fiscalia.
Una carpeta per asserenar els ànims
Bolaños no s’ha reunit amb les tres associacions amb les mans buides. Ni de bon tros. De fet, el ministre ja va celebrar les trobades entre dimecres i dijous després que s’hagués consolidat la decisió del passat 16 de gener, quan va signar el reial decret que modificava la plantilla orgànica de la fiscalia. Una normativa que implicava, ras i curt, la transformació de 219 places de tercera categoria en places de segona. És a dir, feia valdre l’escala intermèdia del cos, la que porta el dia a dia en les fiscalies especialitzades i les territorials. Aquesta modificació inclou el corresponent increment del sou per als 219 implicats.
Però, a més, portava un regal estrella que fa temps que ronda a les esferes políticojurídiques de l’Estat, la gran reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim) que donaria als fiscals el paper d’instructors i deixaria als jutges instructors com a jutges de garanties. El projecte és una reformulació del sistema penal espanyol que ja havien començat a treballar els dos ministres anteriors a Bolaños, Juan Carlos Campo i Pilar Llop. De fet, el ministeri, en el seu programa normatiu destaca que amb aquesta reforma integral “es pretén modernitzar i actualitzar la regulació del procés penal a partir de dos principis”. En primer terme, “la coherència amb el model constitucional de la justícia”; i, en segon lloc, “l’harmonització amb el dret de la Unió Europea”. Però, el canvi substancial és que “s’atribueix la investigació al fiscal i s’incorpora a la nova figura del fiscal europeu”.
Una reforma que capgira el sistema
De fet, el text de la reforma està pràcticament fet, però la seva tramitació, amb l’entrada a les Corts espanyoles, es va estroncar a l’estiu per la convocatòria electoral. En aquest context, Bolaños es va comprometre a portar la reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal al Consell de Ministres al pròxim mes de juny, per després portar-la al Congrés. Malgrat que no descarta que sigui al setembre si el Consell General del Poder Judicial fa la guitza i adorm el seu informe preceptiu, que hauria de lliurar aquest mes d’abril. Després, el text hauria de passar pel sedàs del Consell d’Estat. El nou text consisteix en un veritable canvi de paradigma tenint present que la LECrim és del 1882 i ja ha patit 79 modificacions, més cinquanta de posteriors a l’entrada en vigor de la Constitució el 1978.
Segons el text que justifica la reforma que Bolaños té a punt, la nova llei vol acabar amb “l’afebliment patit pel dret a la presumpció d’innocència”. Una circumstància que respon, en bona part, “al caràcter judicial que la formulació de càrrecs presenta en l’actual fase d’investigació”. És a dir, un jutge que fa de policia. Amb l’intercanvi de papers que proposa la reforma, els fiscals serien els instructors i els jutges passarien a ser “jutges de garanties processals”. És a dir, un jutge específicament destinat a controlar el curs de les actuacions, inclosa la feina de la fiscalia. Una figura que ja es va apuntar tant a l’avantprojecte del 2011 com a la proposta del 2013.
El nou sistema penal, amb les noves funcions de la fiscalia i dels jutges, augmentarà les garanties dels drets dels investigats, que veuran dividits els processos en tres grans fases. Una primera fase d’investigació i una segona d’acusació amb un organisme judicial col·legiat batejat com a jutge de l’audiència preliminar, que haurà de discernir si hi ha prou prova o prou fonament per obrir judici oral o si cal depurar l’acusació. En tercer terme, ja arribaria la fase del judici oral, anomenada fase de plenari, que serviria per dictar sentència amb jutges que no han participat ni com a jutges de garanties ni com a magistrats d’audiència preliminar.
Bolaños confia a tirar endavant la reforma, fins i tot, amb cert consens amb el PP, que també havia abonat una reforma d’aquesta mena el 2011. Tot en un entorn de possible entesa amb la renovació del Consell General del Poder Judicial.
Més recursos per acompanyar la llei
Les trobades de Bolaños amb les associacions de fiscals també han servit perquè els membres del ministeri públic carreguin contra el que consideren la manca d’independència del ministeri fiscal. En aquest sentit, les crítiques a l’actual fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, qui qualifiquen de “missatger del govern”, han estat sonores i desacomplexades. El ministre, però, ha contraatacat amb el compromís d’aprovar un nou estatut orgànic del ministeri fiscal -una reiterada demanda dels fiscals- i un canvi en el règim disciplinari. De fet, el pròxim deu d’abril, el fiscal general de l’Estat ha convocat una reunió amb les tres associacions de fiscals per crear un grup de treball sobre aquest nou Estatut Orgànic.
Per altra banda, Bolaños ha fet valer l’ampliació de la plantilla en 70 places de manera més o menys immediata. Un increment que s’afegeix a la millora de categoria de 219 places i que ara manté la xifra global de fiscals en 2.683, 28 dels quals són de primera categoria, 2.229 seran de segona i 426 de tercera, amb les millores retributives que suposa. Per altra banda, el ministeri ha afegit a la llista d’objectius pendents pressupostar més diners i mitjans per a la fase d’investigació, a més de potenciar la digitalització. En aquest sentit, també ha fet memòria a les associacions de fiscals de la darrera iniciativa legal, que millora “l’eficiència en la tramitació judicial dels processos”. Una llei que està pendent d’aprovació al Congrés i que es troba en fase de negociació. De moment, encara que la calma sigui tensa, Bolaños ha refredat l’escalfament de les relacions entre el ministeri fiscal i el govern de Pedro Sánchez.
