Nova fase en la causa de la trama russa en la macrocausa de l’Operacio Volhov. Després de la difusió a El Món dels àudios d’un interrogatori a un dels principals implicats en la instrucció i de l’entrevista emesa al jutge a la televisió alemanya dilluns passat, els advocats de la defensa han desenterrat la destral de guerra. La defensa de Josep Lluís Alay, cap de l’oficina del president a l’exili Carles Puigdemont, ja ha presentat una recusació, i l’advocat de Víctor Tarradellas, s’està plantejant la mesura amb el seu client sense descartar cap via.
D’aquesta manera ja es posa en el punt de mira el titular del Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, del qui s’haurà de decidir si continua o no la instrucció de la causa. En l’incident de recusació presentat, la defensa d’Alay, exercida pel lletrat Gonzalo Boye, argüeix la manca d’imparcialitat que destil·la l’interrogatori, la “grolleria” i, fins i tot, el “masclisme atàvic”. Per altra banda, Francesc Sànchez, advocat de Tarradellas recorda que “el procediment estava al congelador”. “Després dels interrogatoris de l’estiu del 2022 no hi havia hagut cap més actuació del cas, ha reaparegut ara amb la llei d’amnistia“, ha subratllat en una entrevista a RAC1 emesa aquest matí.
Manca d’imparcialitat i decòrum
L’incident de recusació presentat detalla que “l’interès demostrat pel magistrat Instructor, l’ha portat a fer manifestacions que no només acrediten el seu interès en el plet sinó la seva absoluta manca d’imparcialitat i de decòrum”. “En particular”, concreta l’escrit, “avançant la seva postura davant dels investigats i els fets que diu estar investigant -insultant-los fins i tot- el que fa ineludible el seu apartament definitiu de la causa”.
En el mateix sentit, l’advocat continua amb duresa contra el to i el contingut del jutge en la declaració dels encausats. “Poques vegades s’ha comptat amb una prova tan evident de la manca d’imparcialitat, però, en aquest cas, unida a un nivell de grolleria impropi de la funció que exerceix i que, a més, va a llocs comuns del pitjor dels masclismes atàvics“. Sànchez també s’uneix a les crítiques. “Va ser un interrogatori kafkià”, ha qualificat. “No té cap sentit jurídic treure de context una conversa privada entre dues persones. Com molta gent d’aquest país, el Víctor parla amb un llenguatge molt col·loquial, pujat de to”, abona.
L’entrevista a la televisió alemanya
Per altra banda, l’entrevista a la televisió alemanya també s’aporta a la recusació. Boye la qualifica “d’una pèrdua absoluta d’imparcialitat que, a més, és d’una intensitat com s’ha vist poques vegades en tractar-se d’un jutge pronunciant-se públicament sobre una causa que instrueix”. La defensa considera que “l’entrevista ni tan sols va ser casual ni un acte d’irresponsabilitat impropi de qui exerceix la funció jurisdiccional, sinó una cosa força més seriosa –un concert previ– però que, en allò que aquí interessa, destrueix qualsevol aspecte d’imparcialitat” del magistrat. De fet, considera que va ser concertada amb anterioritat a fer públic la reobertura de la causa. Sànchez, per la seva banda, considera que supera la “deontologia professional del magistrat”.
