Una de les perles que ha deixat la 22a jornada del judici contra els Pujol Ferrusola ha estat la declaració de Joan Pau Miquel, l’exconseller delegat de la Banca Privada d’Andorra (BPA). Tot i ser un testimoni compartit per l’acusació i part de les defenses, Miquel ha detallat la dinàmica dels moviments bancaris d’Andorra entre els anys 90 del segle passat i el 2012. Però, més enllà d’afirmar i concretar com funcionaven les fundacions off-shore i com es protegien de les filtracions, ha relatat com i on va ser la primera advertència de la policia patriòtica per obtenir informació sobre la família Pujol Ferrusola a Andorra, així com d’Artur Mas i Oriol Junqueras.
En concret, va ser el dos de juny de 2014. Casualment, el mateix dia que es va dur a terme una altra operació d’estar, l’anunci de l’abdicació de Joan Carles de Borbó com a monarca espanyol, després de diferents escàndols. Una casualitat que podria tenir una explicació com una operació per tapar el cas Corinna Larsen i les investigacions a Suïssa sobre les comissions irregulars de la corona. De fet, així ho va apuntar Eugenio Pino, exidirector adjunt operatiu del Cos Nacional de Policia, amb un missatge de WhatsApp destinat a l’exsecretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez.
De fet, la policia patriòtica havia encetat l’operació Catalunya com a operació Pujol. L’objectiu primordial era trobar informació financera compromesa de la família de l’expresident. En aquesta conversa, a la qual ha tingut accés El Món, Joan Pau Miquel parla al seu despatx amb Celestino Barroso, que aleshores era inspector de policia i agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola. És a dir, un càrrec amb immunitat diplomàtica, com ja va fer saber el govern espanyol quan se li van demanar explicacions des del Congrés de Diputats. Barroso abans de ser destinat a Andorra, havia estat a Barcelona. I ha de declarar aquest dimecres a l’Audiència Nacional.
Una trobada a través d’un amic comú
La reunió arriba després d’un pròleg que a poc a poc s’ha anat cosint a través de la investigació de la justícia andorrana en la causa que se segueix contra Mariano Rajoy i la cúpula d’Interior per atacar la sobirania del Principat; les declaracions en el judici a l’Audiència Nacional contra els Pujol i els diversos àudios i documents publicats sobre l’entramat de l’operació contra el Procés. En un principi, Rosa Castellón, secretària del consell d’Administració de la BPA, rep un missatge de Bonifacio Díez, àlies Boni, ex agregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra. Díez, en aquell moment, era un dels col·laboradors més estrets del comissari Eugenio Pino en el marc de la direcció adjunta operativa, el quarter general de la policia patriòtica.
Boni demana a Castellón –ho va admetre en el seu testimoni a l’Audiència Nacional– que els propietaris de la BPA, els germans Higini i Ramon Cierco, parlin amb algú de Madrid. “Tienen que ver a unas personas en Madrid, aconséjales que colaboren. Si no, las cosas no irán bien“, l’avisa. Castellón rep el missatge a través del seu marit, que coneixia treballadors de l’ambaixada, i n’adverteix Joan Pau Miquel.
El mateix dos de juny, Cierco rep Celestino Barroso a la seu d’Indústries de Muntanya, la societat principal del grup Cierco. El policia comença a explicar-li una història sobre el banc que l’empresari no va acabar d’entendre ni veure clara. Així que li va recomanar que parlés amb el conseller delegat del BPA. Higini Cierco va avisar ràpidament Miquel. La recomanació era que atengués “l’enviat de l’ambaixada espanyola” i que vigilés, perquè no era aigua clara. O, com l’ha qualificat aquest dimarts, va trobar que era una figura “anòmala”.
“Depèn de vostès que quedi en no res”
Pocs minuts després, va arribar Celestino Barroso a la seu del banc. De fet, va arribar amb un dels cotxes d’Higini Cierco. Segons la declaració de Castellón a la justícia andorrana, va veure Barroso esperant a la recepció del banc i el va rebre Joan Pau Miquel, que havia preparat una gravadora al seu despatx per si de cas. La conversa comença per part de Barroso, que li explica que ha portat a Cierco un “missatge de Madrid”. Barroso va cara barraca i li explica que la BPA es troba en una inspecció del Banc d’Espanya i que hi ha una empresa americana disposada a fer-se’n càrrec. “Depèn de vostès que quedi en no res, que es pari la inspecció… sempre que accedeixin a alguna cosa que jo no sé”.
Joan Pau Miquel pregunta a Barroso qui és exactament, i aquest li explica que és sotsinspector en cap de policia i agregat d’Interior a l’ambaixada. El CEO de la BPA li demana aleshores si el missatge i la trobada són “oficials”. Barroso es fa el desmenjat i li diu que “ho deixi entrecomillat”. Miquel demana saber amb qui s’ha de veure o reunir. I és en aquesta resposta on li comenta el risc que clavin un “cop de destral” al banc, però afegeix que es pot paralitzar “sempre que accedeixin” a fer el que se’ls proposa. En tot cas, li recomana que facin el que els demanin per tal que “no els estomaquin” el banc. Miquel li replica que “en aquesta vida sempre et poden estomacar”.
“Amb qui he de parlar?”
La conversa continua. Joan Pau Miquel li demana amb qui ha de parlar. Barroso es fa el despistat i diu que transmetrà a qui li ha encomanat aquesta informació. Comencen a preparar si la reunió s’ha de fer a Madrid o a Andorra, o a Barcelona, fins i tot. Barroso li comenta que ja valoraran si el que li diuen del Banc d’Espanya que els està inspeccionant és creïble o no. Miquel s’ho agafa amb ironia i li respon que estarà “encantat de parlar amb qui sigui, es coneix gent interessant”. Barroso s’anima i li comenta que si es pot aturar que intervinguin el banc sempre serà una manera “més fàcil”.
Miquel, però, li replica que tant la BPA com la seva filial Banco Madrid compleixen la normativa. De fet, li remarca que el Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals els ha fet una inspecció que ja està acabant. Barroso va per feina i diu que ja està bé i que “transmetrà que estan disposats a parlar” i deixa en el misteri qui li dona el missatge i qui manega l’operació. “Tampoc pregunto”, afirma Barroso. Es passen els telèfons. Joan Pau Miquel es trobaria al cap de pocs dies amb Marcelino Martín Blas, àlies Fèlix. Celebrarien tres trobades, encara queda per aclarir qui va donar la informació que va sortir publicada a El Mundo, el 7 de juliol de 2014.
