No ha deixat marge. Finalment, la titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de l’Audiència Nacional, Maria Tardón, ha tancat la polèmica encetada fa dues setmanes i ha inadmès la querella presentada per Abogados Cristianos contra el PSOE, Junts per Catalunya, ERC i el portaveu del grup parlamentari Socialista al Congrés dels Diputats, Patxi López, pel pacte i l’aprovació de la Llei d’Amnistia. En una breu interlocutòria, a la que ha tingut accés El Món, la magistrada considera que no és competent per investigar els fets en tractar-se de persones aforades i que, en tot cas, pertocaria al Tribunal Suprem. En aquest sentit, Tardón argumenta que la sala penal del Suprem ja s’ha pronunciat per querelles similars i han estat inadmeses perquè els fets que les sustenten no són constitutius de delicte.
La resolució de la magistrada s’ajusta a l’opinió expressada pel ministeri fiscal que en el seu informe del passat 11 d’abril amb què reclamava l’arxivament de la querella precisament per aquesta falta de competència. L’entitat ultradretana entenia que l’acord polític de l’amnistia constituïa un delicte d’usurpació d’atribucions jurisdiccionals de l’article 508.1 del Codi Penal i d’un delicte de Tràfic d’influències de l’article 429. La tesi dels denunciants és que els querellats s’havien “concertat per impedir que els òrgans jurisdiccionals competents executin les resolucions judicials dictades a l’àmbit de les seves competències”.
Arguments “realment incomprensibles”
La interlocutòria de Tardón no s’està de criticar amb duresa el relat de la querella. Fins i tot, arriba a qualificar de “realment incomprensibles” els criteris de connexitat i atribució de les competències que va impulsar a interposar la querella a l’Audiència Nacional. Per altra banda, recull tot un seguit de doctrina i jurisprudència per argumentar que una querella d’aquestes característiques amb aforats correspon al Tribunal Suprem. Una circumstància que esperona a Tardón a inadmetre pel fons la querella al·legant que la sala penal del Suprem, que presideix Manuel Marchena, ha inadmès querelles d’aquest tipus malgrat que en les seves resolucions hagin pogut criticar l’acord polític que les van motivar.
