A la justícia espanyola li fa mandra investigar qualsevol cosa que estigui relacionada amb l’operació Catalunya. Així ho ha tornat a demostrar l’Audiència Nacional que ha dictat una interlocutòria amb què inadmet la querella presentada per l’expresident Artur Mas per haver estat víctima de l’operació Catalunya a través de l’espionatge amb Pegasus.
Segons la resolució, d’onze pàgines i a la qual ha tingut accés El Món, els magistrats entenen que no hi ha prou indicis per considerar que sigui competència del tribunal especialitzat. Per altra banda, considera que molts dels fets denunciats estarien prescrits i que molts dels fets relatats provenen “d’informacions periodístiques” que no tenen prou fonament per obrir una instrucció judicial.
De fet, és el mateix argument que va utilitzar el ministeri fiscal en el seu escrit de resposta a la querella. Val a dir, que l’Audiència de Barcelona va decidir inadmetre en primera instància la querella precisament perquè entenia que afectava més enllà de la competència de Catalunya i que, en tot cas, la causa corresponia a l’Audiència Nacional. La defensa de Mas, dirigida per Jordi Pina, interposarà un recurs a la sala d’apel·lacions de la mateixa Audiència Nacional, i, en darrera instància, plantejaria un conflicte de competència davant el Tribunal Suprem.
Una querella contra la cúpula d’Interior i NSO
La querella es va presentar contra la cúpula d’Interior del PP i l’empresa israeliana NSO per l’operació Catalunya i per l’espionatge amb Pegasus. D’aquesta manera es dirigia, entre altres, contra l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz; l’exsecretària general del PP, María Dolores de Cospedal; l’exsecretari d’estat de Seguretat Francisco Martínez i alts comandaments de la Policia Nacional. De fet, no descartava ampliar la querella contra Mariano Rajoy i Soraya Saénz de Santamaría si s’aconseguien més proves. Els acusava de delictes com ara organització criminal, falsedat documental, malversació i lesió de drets fonamentals. La querella descrivia vuit presumptes fets delictius que s’haurien comès entre el 2012 i el 2020.
