El jutjat de Primera Instància i Instrucció 6 de Figueres ha arxivat aquest dijous la causa contra l’exalcalde de Castelló d’Empúries (Alt Empordà), Salvi Güell, arran de la querella que li va imputar la Fiscalia pel referèndum de l’1-O, acusat de desobediència i prevaricació. El cas que ara s’ha arxivat es remunta el març del 2019 quan la fiscalia va presentar una querella contra Güell quan va expressar el seu suport al referèndum. Arran de la seva participació va ser que el ministeri fiscal el va acusar de desobeir. Durant la seva declaració davant del jutjat, l’exalcalde va dir que va participar en la votació com “un ciutadà més” i que com a alcalde no va prendre cap decisió vinculada amb els delictes que se li imputaven.
Quatre anys després de l’inici del tràmit, la jutgessa substituta del jutjat de Primera instància i Instrucció 6 ha conclòs que Güell no va cometre cap dels crims que se l’imputen com a alcalde, ja que considera que “en cap moment va afavorir, facilitant l’ús d’espais públics, la realització del referèndum de l’1 d’octubre del 2017” i que “tampoc li era exigible realitzar cap conducta” per impedir-lo: “Ni l’investigat va obrir els locals per portar a terme aquesta activitat, ni va facilitar que ho fes cap altra persona. Es desconeix qui els va obrir”, conclou la interlocutòria judicial. La jutgessa també considera que el decret d’alcaldia que va dictar tampoc és constitutiu de cap delicte, ja que és més una “mena manifestació, de naturalesa política o ideològica, que no va tenir cap transcendència pràctica” que no una ordre imputable de delicte.
Incertesa als col·legis electorals
Amb aquesta causa, la fiscalia pretenia atribuir l’obertura dels col·legis electorals a Güell, però no ho ha aconseguit. En aquest sentit, la jutgessa remarca que es desconeix qui els va obrir perquè una gran quantitat de persones, entitats i associacions en tenien la clau i que, en qualsevol cas, tampoc se li podia exigir que tanqués els locals i “impedís, materialment el referèndum”. “Aquesta era una tasca d’ordre públic, policial”, conclou.
