El Jutjat d’Instrucció de Barcelona que investiga el retard en la vacunació contra la Covid-19 de policies espanyols durant la pandèmia ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que assumeixi el cas. L’exconsellera de Salut i actual vicepresidenta del Parlament, Alba Vergés, és la principal assenyalada i el jutge considera que té prou indicis contra ella. La declaració de l’aleshores secretari general del Departament de Salut, Marc Ramentol, ha estat clau en el cas. També els whatsapps aportats per l’aleshores secretari de Salut Pública i també exconseller de Salut, Josep Maria Argimon, han servit per fonamentar la causa contra Vergés, està oberta per un delicte de prevaricació i un altre contra els drets dels treballadors.
El jutge considera que el retard en la vacunació als agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil va ser injustificat i resultat d’una decisió arbitrària i il·legal, segons ha informat l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Vergés ja va declarar de manera voluntària com a investigada el passat 12 de gener. La dirigent republicana va argumentar que es va aturar la vacunació d’acord amb el criteri del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut. En un dels missatges de whatsapp entregats al jutjat per Argimon, una de les assessores de Vergés reclamava al mateix Argimon i a Carmen Cabezas que aturessin la vacunació a petició de la consellera. “La consellera demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional”, deia el missatge.
ERC tanca files amb Vergés
Des del primer moment, ERC ha defensat l’actuació de Vergés durant la pandèmia. Els republicans asseguren que es va vacunar els policies espanyols d’acord amb els criteris establerts i recorda les “dificultats de coordinació burocràtica” que hi va haver per vacunar-los. Els republicans també van assenyalar el Ministeri de Sanitat, que aleshores controlava Salvador Illa, pels “canvis de criteri recurrents” sobre la vacunació amb AstraZeneca. Consideren la investigació “injusta” i part de la campanya de “persecució política” contra l’independentisme de la justícia espanyola.
