Josep Lluís Alay, cap de l’oficina del president a l’exili Carles Puigdemont, presentava aquest dijous un incident de recusació contra el jutge instructor de la causa Volhov i de la seva peça separada sobre la suposada trama russa del Procés. Els dos motius per sostenir l’exigència que s’aparti del cas va ser, en primer terme, la intervenció del titular del Jutjat d’Instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, en un programa de la televisió pública alemanya parlant del cas. En segon lloc, la difusió per part d’El Món, dels àudios dels interrogatoris del jutge a acusats de la causa on opinava i carregava obertament contra l’independentisme.
La batalla no s’atura. Aquest matí Alay ha presentat un escrit davant el Jutjat Degà de Barcelona amb una petició ben concreta, com i qui va autoritzar l’entrada de càmeres a la Ciutat de la Justícia -fet absolutament prohibit a la premsa acreditada-. Així mateix, exigeix saber quins periodistes es van acreditar i quan es va gravar l’entrevista. De fet, a l’escrit de recusació ja s’apuntava que les declaracions que havia recollit la televisió pública alemanya s’havien pres abans de comunicar la interlocutòria de reobertura de la peça sobre la presumpta trama russa del Procés.
Formes i dates
La queixa formulada per la representació legal d’Alay va encaminada a mostrar l’operació de difusió als mitjans del sumari “concertada” abans d’informar legalment a les parts de la seva imputació. Per això, demanda que si efectivament es va autoritzar la gravació, en quina data es va sol·licitar i en quina data es va procedir a gravar l’entrevista emesa. En aquest sentit, també reclama conèixer que si realment la gravació va comptar amb autorització del jutge degà se li va recordar o fer saber en algun moment al magistrat Aguirre la prohibició legal de parlar sobre procediments que ell mateix està instruint.
