Nova jornada del judici contra els Pujol Ferrusola. Aquest dilluns ha canviat l’escenari, perquè la vista s’ha celebrat a la seu de l’Audiència Nacional a Madrid i no als antics magatzems de Galerías Preciados, a San Fernando de Henares. Més enllà d’aquest canvi d’ambient, les maneres de fer no han variat. El caos del llistat de testimonis, si bé no arriba al desastre de Rodalies, sí que és manifestament millorable.
En tot moment, el president del tribunal, José Ricardo de Prada, ha donat preferència als testimonis presencials per davant dels virtuals. A més, els testimonis, que ho són de fets de fa 20 anys, presenten constatables problemes d’oïda i de memòria. I, com ja és habitual, es continua complint la norma que els testimonis els carrega el diable. Tant és així que, quan el fiscal Fernando Bermejo –que, de moment, no pot dir que sigui el judici de la seva vida– creia que podria celebrar una resposta, l’habilitat de Cristóbal Martell, defensor de Jordi Pujol Ferrusola, li ha aigualit la festa.
A més, la jornada ha començat amb un bonus track absolutament inesperat. Un primer testimoni, Miguel Rodrigo Doménech Martínez, advocat i mà dreta d’Adolfo Suárez, s’ha despenjat amb una sorprenent lloança cap al president Jordi Pujol. Un home que ha estat cridat a testificar com a president de la societat d’Adara Foton, una empresa d’instal·lacions fotovoltaiques que tenia amb els seus fills i que va comprar una planta a Copisa amb intermediació de Jordi Pujol Ferrusola. Una operació que les acusacions veuen com a pantalla pel cobrament de comissions il·legals a canvi d’obra pública, per part de Copisa, a Jordi Pujol júnior.
Un testimoni que va ser mà dreta de Suárez i representant legal de Dalí
La primera particularitat ha estat que Rodrigo Doménech, tot i ser testimoni, s’ha assegut al banc dels acusats, amb el preavís al tribunal, per sordesa. De fet, l’acompanyava una senyora amb un abric llarg on portava un vistós fermall a la qual el president del tribunal li ha demanat que fes de traductora de les preguntes, és a dir, que li repetís a cau d’orella les qüestions que li formulessin les parts. Doménech s’ha presentat com a advocat i com un “amant de la veritat”. Però el personatge és prou especial per explicar la seva biografia.
En concret, la seva estretíssima relació amb Adolfo Suárez, del pinyol del qual formava part, tant a la UCD, el partit que ostentava el poder executiu i legislatiu, com del govern. Doménech, a més, era vocal del Consell de RTVE durant el cop d’estat de 1981. I té en el seu historial haver estat representant del pintor Salvador Dalí i qui es va encarregar de gestionar l’embolic del seu testament i herència. També era el cunyat d’un altre expresident espanyol i successor de Suárez, Leopoldo Calvo Sotelo.
La primera pregunta del fiscal Bermejo ha estat si coneixia Jordi Pujol. Domènech ha entès que li preguntava per l’expresident, encara imputat en la causa malgrat l’opinió contrària dels metges, i no se n’ha estat de lloar-ne la figura. “Li tinc estima per la seva capacitat política en defensa de Catalunya i també per la seva capacitat política en defensa llavors de l’Estat espanyol que començava des de la governabilitat d’Espanya que va permetre actuar amb els últims governs de centredreta”, ha sentenciat. Pel que fa al seu testimoni ha detallat que no coneix el fill de Jordi Pujol. Quan la Fiscalia s’ha alegrat perquè no coneixia Pujol júnior, han estat les defenses les que li han pres l’alegria. Doménech ha assegurat que no tenia contacte amb els negocis directes perquè no tenia cap paper en la direcció executiva de la venda de la planta. Al capdavall, eren afers que “portaven els seus fills i els més joves”. I com que el negoci de les renovables estava de moda, els que aportaven negocis eren “agents lliures i espontanis” que sortien “com a mosques a la mel”. Una definició que han repetit alguns dels testimonis posteriors sobre el paper que portava a terme el primogènit de l’expresident.
