Jugada tàctica, processal i jurídica de l’acusació particular del cas Judes que va instar la qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Només quatre dies després que l’advocat general del TJUE del cas Daniel Spielman avalés en les seves conclusions la llei, ja hi ha una nova resposta de les acusacions particulars del cas Judes. L’advocat de l’Associació de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT) i dels Guàrdies Civils, José María Fuster Fabra, ha registrat un escrit, de tres pàgines i al que ha tingut accés El Món, amb què demana aclarir les conclusions d’Spielman i repetir la vista oral de les qüestions prejudicials celebrada el passat 15 de juliol.
En concret, el veterà lletrat reclama aplicar l’article 83 i 101 del Reglament del Tribunal, en entendre que l’advocat general va anar més enllà de valorar si la llei d’amnistia topava amb el dret europeu i perquè ha introduït un argument que l’Audiència Nacional no va plantejar a la magistratura europea. En concret, que segons l’Advocat General la llei d’amnistia “no és una autoamnistia”. Un raonament que exposa en resposta a les “consideracions de la Comissió Europea” al·legades per l’advocat Carlos Urraca assegurant que la llei era “la contraprestació pels vots necessaris perquè l’actual president d’Espanya assolís la seva investidura”. Un plantejament que l’escrit registrat titlla “d’anòmal”.
Dret a de la Unió, no espanyol
Els arguments expressats es basen en el principi que el TJUE ha de valorar el dret europeu i no pas espanyol i s’ha de limitar a respondre les qüestions que planteja l’Audiència Nacional. “La funció del TJUE consisteix a interpretar el dret de la Unió, però el que proposa l’advocat general és que el TJUE interpreti la llei espanyola i estableixi i el seu sentit i finalitat”, argüeix l’escrit.
A més, retreu que plantegi “l’objectiu o finalitat real de la norma”. Una qüestió que només pot resoldre, entén, l’Audiència Nacional. En aquesta línia, destaca que si l’Audiència Nacional conclou que la llei d’amnistia és un “pagament per un benefici personal, al TJUE li correspon aclarir si això és possible i si és conforme a la Carta de Drets de la Unió Europea”.
S’ha de debatre
En el mateix marc, l’escrit remarca que l’autoamnistia “s’ha suscitat a la vista, sense possibilitat d’un debat ple per part i interessats”. “Aquest debat es fa més necessari quan es té en compte que el plantejat concretament per la Comissió a la vista (que la venda d’una llei per vots en una investidura no és part de l’interès general) és precisament el que s’eludeix a les consideracions de l’informe de l’advocat general”, sosté.
Així mateix, recorda que l’autoamnistia no es va plantejar en la interlocutòria de plantejament de la qüestió prejudicial. Un fet que considera clau amb el benentès que l’Audiència Nacional hauria d’aclarir si també creu que és una autoamnistia i així determinar si la tesi esgrimida per l’advocat general és “purament hipotètica” i el Tribunal, per tant, no s’hauria de pronunciar. D’aquesta manera, conclou que cal que l’Audiència Nacional defineixi si considera que es van canviar vots d’investidura per una per una llei i, en segon terme, que “és reobrir la vista oral per tal que la qüestió pugui ser debatuda”.
