L’Audiència Nacional amaga una causa secreta sobre la trama russa del Procés als investigats en l’Operació Volhov, la instrucció del jutjat número 1 de Barcelona,a mans de Joaquín Aguirre, que embolica l’independentisme amb els serveis secrets russos. Segons ha pogut saber el Món, advocats dels investigats com ara David Madí han reclamat que s’aporti el sumari 86/19 a la causa que instrueix el magistrat Aguirre. El sumari 86/19 es va obrir i arxivar en absolut secret per part del Jutjat Central d’Instrucció número 6, a mans de Manuel García Castellón, i investigava la ingerència dels serveis d’intel·ligència russa en el referèndum del Primer d’Octubre. De moment, els investigats en la Volhov no han tingut notícia de la seva petició. “El silenci és la resposta”, asseguren fonts del cas consultades per el Món. El mateix silenci amb què la investigació es va arxivar per manca de credibilitat. L’Audiència Nacional fa el sord a una demanda d’investigació que afavoreix la defensa dels investigats a l’Operació Volhov comandada pel jutge Aguirre i la Unitat de Policia Judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya.
En concret, aquest sumari es va obrir arran d’un informe de la Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia que investigava les actuacions d’un grup encobert d’acció rus d’elit batejat com Unitat 29155 del GRU rus a Catalunya. Un escamot d’espionatge de la intel·ligència militar del Kremlin que diversos serveis d’intel·ligència occidentals i mitjans internacionals consideren altament especialitzats en actes de subversió i sabotatges. Fins i tot, els acusen d’homicidis i assassinats com la mort per enverinament d’un traficant d’armes a Bulgària, intents d’assassinats a agents d’intel·ligència russos que el Kremlin considerava doble agents o actes de desestabilització. De fet, el Congrés nord-americà, en un informe sobre les activitats dels serveis d’intel·ligència militar russos de novembre de 2020, va recollir la presència d’un dels seus líders, general Denis Sergeev a Barcelona els dies previs al referèndum del 2017. Una informació que, per cert, reporten d’un reportatge del diari El País.
La investigació de l’Audiència Nacional es va iniciar el novembre de 2019 que recollia un informe de la Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia de 28 d’octubre de 2019. L’atestat demanava al jutge obrir diligències sobre les actuacions clandestines d’aquesta unitat d’intervenció a Catalunya arran del procés polític obert amb el referèndum. Aquest informe explicava que Denis Sergeev, alies Sergei Fedotov, el general del servei exterior rus, havia estat a Catalunya el 29 de setembre. De fet, la policia incorporava la informació del web Bellingcat -mitjà de referència en geoseguretat- que remarca la presència de Fedotov a Catalunya i la seva tornada a Moscou, via Zuric (Suïssa), cinc dies després, el novembre de 2016 i un segon viatge a Barcelona, el 29 de setembre de 2017, dos dies abans del referèndum, on va romandre fins el Primer d’Octubre per tornar a Moscou, via Ginebra, el 9 d’octubre. Una visita que contemplen en el marc del Procés per mirar de complir algun objectiu polític o de desestabilització encomanat.
La investigació judicial va ser néixer secreta i secreta va morir. Segons va informar Eldiario, el passat mes de maig, García Castellón, el mateix jutge instructor de l’Operació Judes, va arxivar-la el juliol de 2020. De fet, el magistrat va comprar la tesi del tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, que va acusar la policia de fer una investigació “prospectiva”, és a dir, que semblava una investigació de “causa general” que “buscava indicis per confirmar una determinada tesi policial”. Un tipus d’investigació, ressaltava el fiscal, que estava prohibida en un estat de dret. Així mateix, criticava que l’atestat policial només fos un recull d’articles de premsa i les suposicions i dades d’un confident sense credibilitat.
Fins i tot, Garcia Castellón, va rebutjar que s’intervinguessin telèfons dels que la policia considerava sospitosos. Al capdavall, els investigadors basaven la seva suposició en base les declaracions d’un confident anònim que tot apunta que va ser el mateix confident que embolicava la trama russa amb el Procés en el marc de l’Operació Volhov. De fet, Aguirre va incorporar l’informe anònim del confident a la causa sense tenir present que es remuntava a relacions molts anteriors al referèndum i malgrat que apuntava la compra de les urnes per part de col·laboradors del Kremlin.
Ara els investigats pel Volhov demanen aquest arxiu així com les actuacions per certificar, un cop més, que embolicar-los amb una suposada trama russa no és res més que una “especulació ximple sense cap base”. L’arxiu d’aquesta causa va suposar un cop a tota la tesi estatal que intenta lligar Rússia i el Procés a través de mecanismes de desinformació o bé contactes amb la màfia russa o, fins i tot, una negociació per portar 10.000 soldats russos per fer complir el mandat del Primer d’Octubre. En aquest sentit, les darreres informacions del sumari del Volhov estan orientades cap aquesta via, on fins i tot, s’investiguen les relacions del cap de l’Oficina del President a l’exili Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, amb els russos o un home de negocis insta·lat a Catalunya però nascut a Moscou com a “espia rus” que col·labora amb els objectius independentistes. L’Audiència Nacional, de moment, no lliura el sumari conclòs i arxivat, tot i que fa més de dos mesos que així s’ha reclamat per part dels investigats.
