El jutge de Volhov segueix una pista que implica els serveis secrets de Putin en les urnes de l’1-O

Es veu que amb 10.000 soldats russos no n’hi havia prou​. Calia afegir a la pel·lícula la feina del temut Departament Central d’Intel·ligència Militar, el GU, tot i que popularment conserva el seu nom soviètic de GRU. Aquesta és una de les pistes de la suposada trama russa que va incorporar al sumari el jutge instructor de l’operació Volhov, Joaquín Aguirre. Una peça separada obre aquesta línia d’investigació arran d’una informació d’una font que va reclamar anonimat al jutge i que planteja que la trama del Kremlin volia ajudar al sobiranisme a través de societats pantalla en paradisos fiscals com ara Panamà, Curaçao, les Illes Caiman i les Illes Verges. Fins i tot, deixa anar la sospita que les urnes podrien haver vingut a través d’una empresa pantalla russa.

La informació que el jutge va incorporar a les actuacions es basa en l’afirmació que la “principal trama russa de suport a la independència s’articula entorn al conglomerat empresarial liderat per Miroslav Melnik”. Atès l’informe remès, amb una quantitat ingent de documentació mercantil i empresarial certificada, Melnik seria el “testaferro” de l’aleshores ministre rus d’Afers Exteriors Serguei Lavrov. És més, aquest informador alerta el jutge que Melnik seria “el cap a Catalunya del GRU, el servei secret militar de Rússia, un organisme molt més opac (i sanguinari) que el KGB”. La font obvia, però, el nom actual d’aquest servei secret i puntualitza que “altres fonts diuen que Melnik no pertany al servei i que només té algun membre del GRU treballant per a ell a Espanya, per encàrrec de Lavrov”. L’informador detalla al jutge que “un testimoni ha vist Melnik en festes privades tractant amb Putin i Lavrov”.

A partir d’aquí, el dossier que el jutge, lluny de llençar-lo a les escombraries, incorpora a les actuacions relata amb tot luxe de detalls les societats i empreses que administra o gestiona Miroslav Melnik a Catalunya. De fet, l’informador explica que la seva etapa empresarial va començar amb Boris Ieltsin, amb qui va acordar la gestió dels visats russos a l’estat espanyol. Sempre segons aquest guió, a través de societats immobiliàries, turístiques, de comerç de caviar, de serveis de vigilància i neteja i de lloguer de vehicles, Melnik va començar a contactar amb l’administració catalana dirigida per líders independentistes. “Segons sembla”, explica al jutge i al tinent coronel de la Guàrdia Civil, Daniel Baena, “es va organitzar una trobada entre Artur Mas i Lavrov a la llotja del Barça durant un Barça Madrid”. La trobada seria el “maig del 2014 o del 2015″, indica, sense saber concretar l’any. També apunta que potser a la trobada hi va anar “David Madí com a emissari”. “La reunió havia de servir per pactar el suport econòmic i polític de Rússia al procés d’independència de Catalunya”, assegura. Així mateix, assevera que “hi ha constància gràfica d’aquesta trobada”.

L’informe continua narrant que Melnik “mai ha volgut fer inversions fora de Catalunya”. Una dada que l’informador considera “curiosa” perquè “se li han ofert en safata altres inversions”. En aquesta línia, afirma que el suposat testaferro del ministre d’Exteriors rus i delegat dels serveis secrets russos a Catalunya es “reunia amb diversos líders independentistes” i fins i tot, concertava reunions i “contactes fora d’Espanya”. Fins i tot, apunta que una de les empreses de Melnik “hauria intermediat per portar les urnes del Primer d’Octubre”. Tanmateix, després fa marxa enrere i apunta que potser “això no seria cert”. Però allà queda apuntada la idea i la possibilitat, i el jutge Aguirre ho manté dins del sumari i ho converteix en part d’aquesta investigació.

En aquesta línia, l’informador sosté que Melnik hauria obtingut suposadament favors de l’administració catalana a canvi del suport rus a la independència. Un dels punts forts de la negociació que hauria fet Melnik hauria estat el “veto català al gaseoducte d’Algèria per tal que Europa depengués únicament del gas rus”. De fet, aquesta informació va córrer durant una conferència de l’aleshores cap de l’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics, el think tank del ministeri de Defensa, el general Miguel Ángel Ballesteros, al Círculo Ecuestre de Barcelona l’1 de novembre del 2014. Aquest rocambolesc relat forma part d’una de les peces separades del sumari 111/2016 i es va incorporar a la causa a finals de gener del 2020 amb el segell de “secret”. Potser aquesta pista aporta més sorpreses a la causa. Continuarà.