El ministeri fiscal engloba dins els casos de “terrorisme” accions com ara “tallar les vies de l’AVE” o penjar una pancarta. Així ho descriu la memòria de l’any 2020 que la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, va lliurar dijous passat al monarca espanyol, Felip de Borbó. L’informe recull les accions dels fiscals en les diverses escomeses que porten a terme i inclou, en l’apartat de terrorisme, les accions suposadament dutes a terme pel “moviment violent independentista català”. De fet, és un dels cinc sub-apartats de l’epígraf de Terrorisme Nacional: la resta són ETA, GRAPO, independentisme radical gallec i el tradicional anarquisme radical. En canvi, res, absolutament res, de l’extremisme supremacista blanc o d’extrema dreta que sí relaciona Europol en el seu informe anual sobre terrorisme Espanya.
La classificació de fiscalia concorda amb el recurs que ha presentat pel cas de la Tamara Carrasco davant el Tribunal Suprem. Un escrit amb què demana una interpretació extensiva del que s’ha de considerar una incitació als desordres públics, després que l’activista de Viladecans estigués gairebé dos anys investigada per terrorisme a l’Audiència Nacional per pertinença als CDR. Una condició que s’acreditava amb un missatge de veu de Whatsapp.
Segons la memòria de la fiscalia, el cas més important d’aquest “moviment violent independentista català” va ser que al setembre de 2020, la Guàrdia Civil va detenir quatre persones quan tractaven de tallar les vies de l’AVE a Lleida en un “acte de sabotatge coincidint amb la celebració de la Diada a Catalunya”. Així enceta el ministeri públic la “relació d’accions violentes i de sabotatge a Espanya”. Una relació detalladíssima que inclou dos delictes d’amenaces a les xarxes; set concentracions il·legals (una a Girona i sis a Barcelona); deu actes contra la corona –sense detallar els fets–; un, contra les institucions; 16 talls de carreteres o vies de tren; danys amb artefactes incendiaris; 6 pancartes (cinc a les xarxes i una a les Illes) i vuit reivindicacions de danys a través de les xarxes, com les del Col·lectiu Segona Onada.
Amb aquesta si més no curiosa estadística, la fiscalia fa una avaluació de “l’estat actual de l’amenaça”. En aquesta línia, admet que durant l’any 2020 s’ha “visualitzat el descens en la pressió i la mobilització de l’independentisme radical violent”. Per al ministeri fiscal, es “limita bàsicament a difondre consignes, si bé es van mantenir determinades accions, com els talls diaris d’avingudes i carrers”. Una velada referència al persistent “tall de la Meridiana”. Els fiscals també emfatitzen que en acabar l’estat d’alarma i el confinament, “l’independentisme radical va començar a desplegar una nova estratègia“. Aquest pla passa, segons el ministeri fiscal, per la “realització de petites accions violentes comeses per grups inconnexos i que, associades, pretenien conformar un front comú rellevant”. Una nova referència que assenyala els CDR i col·lectius hereus d’aquests comitès.
Així, per al ministeri públic, aquest 2020 han “començat a detectar-se repunts en l’activitat reivindicativa per motius molt puntuals” com poden ser les visites a Catalunya de membres del govern de l’Estat o de la corona borbònica. És a dir, la fiscalia considera una “estratègia” les accions de “grups inconnexos” tot i que el mateix ministeri públic admet que no hi ha hagut activitat. Fins i tot, destaquen com una acció de “terrorisme nacional” l’activitat violenta “ressenyable” dels “actes de sabotatge a vies fèrries i crema de mobiliari urbà iniciada la matinada del 10 a l’11 de setembre”. És més, la mateixa memòria qualifica els incendis al centre urbà d’alguns municipis catalans com a “anecdòtics” mentre que “els atacs a les instal·lacions d’ADIF van mostrar un major nivell de coordinació”.
Amb tota aquesta interpretació, la fiscalia fa balanç i constata com a “procediment més rellevants en l’àrea de terrorisme” tres procediments que se segueixen al jutjat central número 6 de l’Audiència Nacional. En concret, les diligències prèvies 104/2017, encara de caràcter secret; les 99/2018 (operació Judes) i les 85/2019 que encara es mantenen secretes i s’han incorporat a les perquisicions de la Judes perquè entenen que són coincidents. També es manté oberta la causa del Tsunami Democràtic en el mateix jutjat central d’instrucció 6, que dirigeix el jutge Manuel García Castellón. Un cas que va en paral·lel als sumaris que investiguen sengles jutjats de Girona i la Jonquera pels talls a la frontera i a Salt el novembre del 2018. En conclusió, la fiscalia encabeix les accions de protesta de l’independentisme en l’apartat de terrorisme –que iguala al dut a terme per ETA– tot i que la mateixa fiscalia només enumera casos com el tall de vies de l’AVE, amb diverses causes obertes a Catalunya pendents de judici oral, l’exhibició de pancartes o concentracions no comunicades que qualifica “d’il·legals”.
