Inmaculada Montalbán, una de les quatre darreres incorporacions al Tribunal Constitucional, serà l’encarregada d’informar el recurs interposat per Josep Costa contra el seu processament per desobediència al TSJC. Montalbán, que va prendre possessió del càrrec el passat 18 de novembre a proposta del PSOE, tindrà com a una de les seves primeres tasques ser ponent del cas Costa, que va recusar el tribunal i va denunciar la vulneració de drets fonamentals com la inviolabilitat parlamentària per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Un recurs que Costa va definir com un “torpede”. Segons ha pogut saber El Món, la nova magistrada, experta en el contenciós administratiu i en perspectiva de gènere, serà l’encarregada de la “dació en compte” del cas, és a dir, d’informar els seus companys de toga del contingut de la reclamació.
Aquesta vista interna serà el primer acte en què el TC abordi del procés judicial per desobediència contra els membres independentistes de la Mesa del Parlament que presidia Roger Torrent. Una causa que els van obrir per haver admès a tràmit dues propostes de resolució, una sobre la monarquia espanyola i una altra sobre el dret a l’autodeterminació. El ministeri fiscal reclama penes de 20 mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa per a Torrent, Costa i l’exsecretari de la Mesa, Eusebi Campdepadrós; per a la secretaria quarta, la republicana Adriana Delgado, reclama 16 mesos d’inhabilitació i 24.000 euros de multa. En aquest marc, el TC ja acordat numerar el recurs d’empara com el 5739/2021 i Montalbán haurà de detallar els motius de fons, exposar els documents aportats per Costa i el seu relat de fets així com una primera interpretació de les recusacions per elaborar la resolució que pertoqui, si l’admet o no a tràmit, cosa que voldrà dir si hi albira alguna vulneració de drets fonamentals.
En un principi, el recurs tenia com a objectiu suspendre cautelarment la declaració de l’antiga Mesa de la cambra catalana al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Al recurs, Costa recusava a més tots els magistrats del TC d’aleshores perquè els mancava la “imparcialitat objectiva” necessària i considerava, per tant, il·legal que l’àrbitre constitucional el denunciés per desobediència. Alhora, Costa demanava que mentre el TC resolia les recusacions el TSJC havia d’aturar la causa, perquè en cas contrari li vulneraria la inviolabilitat parlamentària.
A l’hora de la veritat, la primera actuació sobre el recurs arriba gairebé mes i mig després de la seva detenció, el passat 27 d’octubre, per forçar-lo a comparèixer a declarar, ja que no hi va anar quan el van citar. Una decisió de la magistrada instructora, Eugenia Alegret, que ha obert un altre conflicte judicial amb un habeas corpus –procés especial per arrest il·legal– i una querella interposada per Costa, en entendre que la detenció no era necessària.
En el moment d’interposar el recurs al TC, el mateix Costa va definir-lo al seu prolífic compte de Twitter com un “torpede”.“Llençam un torpede al TC: hem demanat que suspengui la causa del TSJC contra la mesa del Parlament per vulnerar la seua doctrina sobre la inviolabilitat parlamentària. Serà divertit veure què diuen i com ho expliquen a Estrasburg tenint present que són ells que ens han denunciat”, piulava Costa. La seva tesi era que el mateix tribunal que els havia denunciat ara els havia de jutjar. Una dicotomia que Costa avançava que portaria fins a la justícia europea, en concret al Tribunal Europeu de Drets Humans. En definitiva, el “torpede” havia d’aturar el procés judicial al TSJC, però Costa mira més enllà i considera que el torpede por tenir efecte retardat sense cap problema, sobretot pensant en la diana d’Europa.
