El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha estimat el recurs d’empara del grup del PSC al Parlament que denunciava a l’òrgan per vulnerar els drets del diputat Miquel Iceta en vetar-lo com a candidat a ser senador. Segons el TC, la majoria independentista del Parlament va canviar el mètode tradicional de votació d’aquests aspirants a senadors i va vetar Iceta, que havia de ser el president de la cambra alta espanyola.
Segons el TC, les circumstàncies polítiques del maig del 2019 obligaven a fer la votació amb paperetes on s’escrivís el nom, i no pas amb el vot electrònic que podia suposar un bloqueig, ja que permetia votar contra Iceta sense proposar cap alternativa. En aquest context, els socialistes van al·legar que la utilització d’aquest sistema de votació, en permetre votar en contra del candidat proposat, podia “bloquejar” la seva designació. En altres paraules, el Parlament va vetar a Iceta, cosa que no podria haver passat si els vots s’haguessin fet amb el mètode tradicional.
La decisió del Tribunal Constitucional
El tribunal veu acceptable que en primera instància, el Parlament escollís el vot electrònic, tot i això assegura que hauria d’haver-se canviat el mètode en el moment en el que el PSC va aportar les seves raons. De fet, el PSC ha assegurat que la cambra tenia el dret d’aprovar o no per majoria simple el candidat proposat per ells, però s’havia d’evitar una majoria de bloqueig pel fet que es podia votar contra Iceta sense proposar cap alternativa.
Com a conclusió principal, el TC descriu que la situació ideal al Parlament hagués estat fer ús del vot tradicional, és a dir, utilitzar un paper on apuntar el nom de la persona escollida. D’aquesta manera, segons ja dictava el PSC, s’hauria eliminat el “bloqueig”, ja que ningú hagués pogut vetar a cap candidat, sinó que hagués guanyat el que aconseguís més vots. Per això el tribunal ha fallat en contra del Parlament perquè no haver adoptat aquesta decisió va vulnerar el dret de representació política del grup parlamentari socialista. La sentència, de la qual ha estat ponent Juan Antonio Xiol, compta amb un vot particular del magistrat Ramon Sáez.