El ple de Tribunal constitucional que s’ha celebrat aquest matí ha decidit tombar per unanimitat totes les recusacions formulades contra la magistrada Concepción Espejel i el magistrat Enrique Arnaldo presentades pels condemnats del Procés Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa o bé altres que encara han de ser jutjats com Carles Puigdemont, Toni Comín o Clara Ponsatí. Així desestima la pretensió de l’exvicepresident i exconsellers “a limine”, és a dir des del començament del plet, per tal que s’abstinguessin de participar en els seus recursos d’empara plantejats.
De fet, a darrera hora de la tarda d’ahir, la secretaria tècnica del tribunal va afegir aquest punt a l’ordre del dia a corre-cuita per poder evacuar amb més rapidesa els recursos pendents i no caure en una dilació indeguda que ajudaria als recursos davant la justícia europea. La interlocutòria dels magistrats rebutja les trenta-tres recusacions plantejades. L’argument dels magistrats és que la “legitimitat d’origen dels magistrats del Tribunal, en ser elegits pels tres poders de l’Estat, fet que es projecta en la pluralitat de perspectives jurídiques que conflueixen en les deliberacions i les decisions de l’òrgan col·legiat, expressió de la idea de pluralisme polític“, impedeix que els recusin .
La interlocutòria emfatitza que “no és possible excloure els dos magistrats recusats, ja que el Tribunal quedaria sense el quòrum de vuit magistrats exigit per resoldre“. “La salvaguarda de l’exercici de la jurisdicció constitucional reclama, i justifica alhora que, per dictar aquesta resolució, no s’hagi d’excloure de la conformació del ple cap dels seus magistrats presents”, alerten. De fet, la resolució considera que mantenint els magistrats es “defensa de la jurisdicció” perquè tots són “cridats” i no es pot distingir entre “recusats i abstinguts”.
La resolució també carrega contra el que qualifica “d’afirmacions òrfenes de tot suport en fets concrets”. Pel tribunal no és prou motiu de recusació “que es pugui fonamentar un dubte legítim d’imparcialitat sigui per l’exteriorització jurisdiccional d’un criteri jurídic en resoldre un procés o al discrepar del que es resol a través de la formulació d’un vot particular, sigui per les manifestacions abocades a publicacions acadèmiques o en articles d’opinió abans d’haver adquirit la condició de magistrat”. S’afirma que “no només el Tribunal Constitucional sinó també la resta de Tribunals jurisdiccionals han de ser integrats per jutges que no tinguin la ment buida sobre els assumptes jurídics sotmesos a la seva consideració”.
