“Això, que li quedi molt claret a vostè i als que acusen d’una manera impune, eh?, i sense cap prova, que jo no tenia coneixement d’aquesta gravació. Sense cap prova. L’hi reitero ara i l’hi reiteraré fins que em mori“… Alícia Sánchez-Camacho, aleshores presidenta del PP català, no va tenir cap problema a mentir reiteradament davant la comissió sobre frau fiscal del Parlament quan va ser convocada, el 10 d’abril de 2015. Aquella era la primera ocasió en què responia a preguntes sobre la conversa enregistrada cinc anys abans, el 7 de juliol de 2010, al restaurant La Camarga, amb Victoria Álvarez, examant de Jordi Pujol Ferrusola.
Sánchez-Camacho va insistir una i altra vegada davant dels diputats –en una compareixença que va durar més de quatre hores– que ella era una víctima d’algú que volia perjudicar-la: “No sé qui ho ha fet (…) Si hagués sabut que m’estaven gravant, ni hauria dit res de cap policia, ni de cap fiscal, ni de persones que estimo moltíssim i parlo de coses personals greus“.
En una conversa amb Villarejo, admet que va gravar Victoria Álvarez
Set anys després, diverses gravacions publicades per aquest diari demostren que Sánchez-Camacho no era cap víctima, sinó la impulsora inicial del que després es va anomenar Operació Catalunya. Fins i tot Sánchez-Camacho reconeix que “en una conversa la vaig gravar”, tot i que diu que “poc, perquè jo no sabia gravar-la amb el telèfon”. En dotze anys les tècniques d’espionatge han avançat molt i, ara, aquell micròfon dissimulat dins d’un gerro amb flors -i/o la suposada gravadora del mòbil de Sánchez-Camacho- sembla la prehistòria del programa Pegasus. Però, amb una tècnica o amb una altra, el que queda clar és que el PP català va connectar amb les clavegueres de l’Estat per intentar aconseguir material per a una campanya de desprestigi del catalanisme, que ja començava a virar cap a l’independentisme actual.
Camacho, reprovada pel Parlament
Alícia Sánchez-Camacho i Jorge Moragas, aleshores cap de gabinet de Mariano Rajoy, van vehicular tota mena d’informacions cap al què posteriorment es va anomenar la ‘policia patriòtica’, amb un paper destacat del comissari Villarejo. Amb posterioritat a aquesta sessió, el Parlament va tornar a requerir l’aleshores senadora del PP, però en aquest cas l’exlíder del PP català ni tan sols es va presentar a la convocatòria. Un fet que comportar la reprovació del Parlament amb una -insòlita- majoria conformada per CiU, ERC, ICV-EUiA, C’s i la CUP. El PSC es va abstenir perquè un altre dels implicats en el cas Camarga, José Zaragoza, tampoc no va respondre a la crida de la cambra catalana.
A hores d’ara, Alícia Sánchez-Camacho és senadora per designació autonòmica dins del Grup Popular. Va ser nomenada per l’Assemblea de Madrid després de les eleccions que va guanyar Isabel Díaz Ayuso el maig de 2021.
19 
1 