“Si no hi ha nació, no hi haurà mai més voluntat de guanyar l’Estat. Si abatem la nació, si neutralitzem la nació, s’ha acabat”. Aquest és l’avís que ha emès el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, en la seva intervenció en la cloenda del lliurament del Premi Canigó que ha rebut Monestir de Montserrat per part del rectorat de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) que aquesta setmana se celebra a Prada (Conflent). Una reflexió raonada a la vista dels “atacs” que rep la nació per tal que no se celebri un nou desafiament com el Primer d’Octubre, un dia que, segons el seu parer, es va guanyar a l’Estat.
Després que el pare abat del monestir benedictí, Manel Gasch, rebés el guardó de mans del rector de l’UCE, Jordi Casassas, i pronunciés un discurs d’agraïment sense suc ni bruc, Rull ha tornat a la palestra -abans havia pronunciat la glossa civil del guardó- per cloure l’acte. Tot plegat en un ambient enrarit per la polèmica visita de Felip de Borbó la vigília de Sant Joan amb l’excusa del mil·lenari de la comunitat. Rull ha aprofitat la segona oportunitat per reclamar la defensa de la nació catalana davant els “temps complexos” i els atacs extraordinaris que reben alguns elements de la nació.
Enfortir la nació
“El que cal és enfortir la nació, ampliar-la al perímetre, vigoritzar-la”, ha proposat. En aquesta línia ha recordat que ara “són moments complexos perquè el món canvia molt de pressa i perquè la nostra nació també està canviant de manera molt ràpida, perquè hi ha àmbits de la nació que són atacats amb una rotunditat extraordinària, excepcional”. Rull es referia, sobretot, a les Illes i parlo del País Valencià, territoris dels Països Catalans on “l’actuació contra la identitat, contra la llengua, contra el sentiment de pertinença és absolutament desbocat”.
Un dels exemples ha estat el cas de la ciutat d’Alacant, on tracten el català com una llengua “absolutament aliena, externa” o el que “passa sessió rere sessió de les Corts Valencianes o l’atac contra el sistema educatiu a les Illes Balears”. “Per tant, hem de ser capaços de posar-nos-en peus”. En aquest sentit, ha recordat que al Principat de Catalunya s’han viscut moments en “què érem capaços d’acaronar la llibertat, però no ha estat possible”. “Els que hi érem n’hem d’assumir una part important de la responsabilitat que ens pertoca, i ho fem sempre”, ha assegurat. Un context en què opina que cal “tornar a ampliar el perímetre de la nació”. “Ens en sortirem si som capaços de tornar a donar aquest vigor que haurem de ser capaços de poder-hi confegir”, ha conclòs.
