La Comissió Europea defensa la seva reunió amb Societat Civil Catalana

La Comissió Europea ha defensat la reunió que va mantenir el comissari de Justícia Didier Reynders amb Societat Civil Catalana. “La nostra porta sempre està oberta i és important per a la CE relacionar-se amb la societat civil i escoltar diferents punts de vista”, assegura a l’ACN el portaveu de Justícia, Christian Wigand, preguntat pel motiu de la trobada on l’entitat antiindependentista va parlar sobre l’afer català. L’executiu comunitari manté des del 2017 que la qüestió catalana és “un afer intern” de l’estat espanyol que s’ha de resoldre “en el seu marc constitucional”. El portaveu no ha confirmat si Reynders acceptaria una reunió amb entitats independentistes.

“No puc donar una resposta especulativa sobre quina seria la resposta a una potencial petició”, diu Wigand. El portaveu remarca que la CE es relaciona de manera “àmplia” amb la societat civil quan “prepara l’informe sobre l’estat de dret sobre tots els estats membre” de la UE.

El president de l’entitat, Fernando Sánchez Costa, i l’eurodiputat de Ciutadans Ramón Bauzá es van reunir la setmana passada amb el comissari de Justícia, Didier Reynders, per demanar a Brussel·les que “obligui els poders públics” a complir la sentència del 25% de castellà. L’entitat també va acusar el Govern “d’erosionar” l’estat de dret i va traslladar a Reynders “la importància que les euroordres es compleixin”. Els eurodiputats de Junts Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí van enviar una queixa a la CE per la reunió i van denunciar els “estrets llaços” de l’entitat amb l’extrema dreta.

Des de la Comissió Europea asseguren que la reunió es va fer a petició de SCC i que els seus representants van exposar “la seva visió sobre la situació de l’estat de dret a Catalunya”. “Van incidir en la negativa d’alguns tribunals d’alguns estats membres a lliurar persones a Espanya en el marc de l’Ordre Europea de Detenció; en les professions judicials a la regió de Catalunya; en les peticions d’independència de la regió, i en qüestions relatives a les llengües (català i espanyol) en el sistema educatiu de la regió”, concreten des de l’executiu comunitari.

Segons el portaveu de la CE, Reynders els hi va dir que les euroordres són “un procediment purament judicial” i va recordar “la posició de la Comissió sobre els moviments d’independència a Catalunya”. Pel que fa al tema de la llengua, el comissari de Justícia va remarcar que la CE té “competències limitades” en aquest àmbit.

Des del referèndum de l’1-O el 2017, la CE no ha mantingut cap trobada pública a Brussel·les amb els màxims representants del Govern. Des que va iniciar el procés independentista cap president de la Generalitat s’ha reunit directament amb el màxim càrrec de la CE ni durant el mandat de Jean-Claude Juncker (1 de novembre de 2014 fins al 30 de novembre de 2019), ni tampoc de moment amb l’actual presidenta, Ursula von der Leyen, que va accedir al càrrec l’1 de desembre de 2019. L’últim president de la Generalitat que es va reunir amb el president de la CE va ser Artur Mas, que el març del 2011 es va entrevistar amb José Manuel Durao Barroso.

En canvi, el líder del PSC al Parlament i cap de l’oposició, Salvador Illa, sí que va mantenir una reunió a principis de novembre d’aquest any amb diversos eurocomissaris. El seu antecessor, Miquel Iceta, també es va reunir amb membres de l’executiu comunitari a Brussel·les.

Comentaris

    Ray Desembre 15, 2021 | 15:10
    Amb SSC sí, amb el president de la Generalitat no. Esta prou clar qui és més rellevant??
      JordiP Desembre 16, 2021 | 10:38
      No. És molt clar qui pertany a la ideologia en auge a tot Europa. Sí, la que va perdre la guerra 1939-1945. Sí, la que va provocar una guerra amb resultat de uns 60 milions de morts -60.000.000- i una quantitat incalculable de mutilats, ferits psicológics i desarrelats de tot el món. La que es va saldar (potser insuficientment) amb una pila de penjats declarats culpables de lesa humanitat en judici a Nuremberg. La que va deixar un món cobert de runa i misèria. La que ens va obsequiar amb una assegurança de vida pel assassí dictador Franco i els seus còmplices. La que ara va treient el cap del forat, ara que la situació econòmica i social global s'ha deteriorat. La que aprofita qualsevol circumstància per a arrollar la democràcia a tot arreu on pot. La que facilita als estaments dirigents a enriquir-se de forma grollera i obscena. Aquesta.
    Josep Desembre 15, 2021 | 15:31
    I amb la Fundació que porta el nom del dictador Franco també?
    En fi Desembre 15, 2021 | 15:38
    Qui és més feixista, e feixista, o qui es reuneix amb el feixista
    Cua de pansa Desembre 15, 2021 | 15:46
    SSC recordem que és aquell grupuscle espanyolista que gràcies a les "gestions" i a proposta del renegat Santiago Fisas va rebre un "premi" de la Unió Europea. L'esmentat "premi" era dedicat a la "trajectòria" de la "entitat"... quan encara no feia 4 mesos que l'havien fundat. Fou el "Premi Ciutadà Europeu 2014"... quina vergonya. Tenim memòria.
    fat boy Desembre 15, 2021 | 16:11
    Ara ja no es un assumpte intern?.
      Sergi Desembre 15, 2021 | 17:15
      Sempre ho ha estat un afer intern... de la Unió Europea. Els Estats Units d'Amèrica son 50 estats, la Unió Europea, en formació en som 27, per la qual cosa encara n'hi caben uns quants més, entre altres el nostre nou estat. Alguns ingressaran de bell nou i altres es formaran a partir de canvis de fronteres interiors de la Unió, serà el nostre cas. Temps.
    Anònim Desembre 15, 2021 | 19:30
    Els espanyols unten tot Déu amb els calers que ens foten.
    Ricard Desembre 16, 2021 | 10:59
    Un dia d'aquests l'UE haurà de tancar per falta de clientela.

Nou comentari