La Comissió Europea ha defensat la reunió que va mantenir el comissari de Justícia Didier Reynders amb Societat Civil Catalana. “La nostra porta sempre està oberta i és important per a la CE relacionar-se amb la societat civil i escoltar diferents punts de vista”, assegura a l’ACN el portaveu de Justícia, Christian Wigand, preguntat pel motiu de la trobada on l’entitat antiindependentista va parlar sobre l’afer català. L’executiu comunitari manté des del 2017 que la qüestió catalana és “un afer intern” de l’estat espanyol que s’ha de resoldre “en el seu marc constitucional”. El portaveu no ha confirmat si Reynders acceptaria una reunió amb entitats independentistes.
“No puc donar una resposta especulativa sobre quina seria la resposta a una potencial petició”, diu Wigand. El portaveu remarca que la CE es relaciona de manera “àmplia” amb la societat civil quan “prepara l’informe sobre l’estat de dret sobre tots els estats membre” de la UE.
El president de l’entitat, Fernando Sánchez Costa, i l’eurodiputat de Ciutadans Ramón Bauzá es van reunir la setmana passada amb el comissari de Justícia, Didier Reynders, per demanar a Brussel·les que “obligui els poders públics” a complir la sentència del 25% de castellà. L’entitat també va acusar el Govern “d’erosionar” l’estat de dret i va traslladar a Reynders “la importància que les euroordres es compleixin”. Els eurodiputats de Junts Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí van enviar una queixa a la CE per la reunió i van denunciar els “estrets llaços” de l’entitat amb l’extrema dreta.
Des de la Comissió Europea asseguren que la reunió es va fer a petició de SCC i que els seus representants van exposar “la seva visió sobre la situació de l’estat de dret a Catalunya”. “Van incidir en la negativa d’alguns tribunals d’alguns estats membres a lliurar persones a Espanya en el marc de l’Ordre Europea de Detenció; en les professions judicials a la regió de Catalunya; en les peticions d’independència de la regió, i en qüestions relatives a les llengües (català i espanyol) en el sistema educatiu de la regió”, concreten des de l’executiu comunitari.
Segons el portaveu de la CE, Reynders els hi va dir que les euroordres són “un procediment purament judicial” i va recordar “la posició de la Comissió sobre els moviments d’independència a Catalunya”. Pel que fa al tema de la llengua, el comissari de Justícia va remarcar que la CE té “competències limitades” en aquest àmbit.
Des del referèndum de l’1-O el 2017, la CE no ha mantingut cap trobada pública a Brussel·les amb els màxims representants del Govern. Des que va iniciar el procés independentista cap president de la Generalitat s’ha reunit directament amb el màxim càrrec de la CE ni durant el mandat de Jean-Claude Juncker (1 de novembre de 2014 fins al 30 de novembre de 2019), ni tampoc de moment amb l’actual presidenta, Ursula von der Leyen, que va accedir al càrrec l’1 de desembre de 2019. L’últim president de la Generalitat que es va reunir amb el president de la CE va ser Artur Mas, que el març del 2011 es va entrevistar amb José Manuel Durao Barroso.
En canvi, el líder del PSC al Parlament i cap de l’oposició, Salvador Illa, sí que va mantenir una reunió a principis de novembre d’aquest any amb diversos eurocomissaris. El seu antecessor, Miquel Iceta, també es va reunir amb membres de l’executiu comunitari a Brussel·les.
