Continua la gresca processal encetada pel Grup d’Advocats i Advocades Independents que van interposar una querella criminal contra l’exlíder del PP, Pablo Casado, per les seves declaracions contra la immersió. Un procés judicial estratègic que va servir de plataforma per recusar els magistrats de la sala penal del Tribunal Suprem. Un plet que ha servit per estrènyer el cercle amb la intenció d’obligar l’alt tribunal a pronunciar-se sobre l’existència de la “minoria nacional catalana”. Ara, s’ha entrat en una darrera fase gràcies a un recurs de súplica en què la sala que presideix Manuel Marchena no ha tingut més remei que embolicar el ministeri fiscal per tal que hi digui la seva. Un veritable Vietnam processal provocat pels advocats Josep Rosell i Lluís Gibert, que van seguint el camí per arribar a Europa amb els factors de la llengua i la politització de la justícia contra una minoria nacional.
En concret, Rosell i Gibert han obert una nova escletxa presentant un recurs de súplica contra la interlocutòria que no només barrava el pas a la recusació plantejada, sinó que a més amenaçava amb una multa als lletrats. Els advocats no s’han arronsat i continuen la batalla amb un recurs que té diversos fonaments. Un de principal, de tècnica processal, és el retret general que fan a la sala que presideix Manuel Marchena d’apropiar-se de la competència per decidir sobre la seva mateixa recusació. “La sala recusada s’atribueix la possibilitat de decidir sobre la seva recusació, excloent la competència de la sala especial que recull l’article 61 de la Llei Orgànica del Poder Judicial”, al·leguen. De fet, tots dos advocats van fer un “poder especialíssim” davant de notari per poder dur a terme la recusació.
Decisió “prematura” i “parcial” del tribunal
En aquest sentit, els advocats qualifiquen la desestimació de la recusació de ser una “decisió prematura” i “parcial que precisament ratifica els motius arguïts en l’escrit de recusació”. En aquest plet, el Suprem hi ha acumulat les querelles contra Casado del Govern de la Generalitat i de la formació Junts per Catalunya. Però en l’escrit de súplica, els advocats emfatitzen l’informe Greco (Grup d’Estats contra la Corrupció, del Consell d’Europa) que denuncia la “parcialitat” i la “manca d’objectivitat” del Consell General del Poder Judicial, que repercuteix a l’escala judicial, sobretot a les altes instàncies com és el cas del Tribunal Suprem.
Així mateix incorporen una munió de jurisprudència tant del Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, com del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, a Luxemburg. D’aquesta manera, enumeren desenes de sentències que argumenten es “deficiències sistèmiques o generalitzades en els nomenaments judicials i la manca d’independència judicial com una qüestió de fons a tractar, cosa que situa la seva valoració no com un formalisme més, sinó com a veritable pedra angular dret a un judici just”.
El ministeri fiscal també s’haurà de pronunciar sobre la “minoria nacional”
L’altre gran punt de suport de les pretensions dels advocats té la base en la recusació mateixa en combinació amb el concepte de minoria nacional. De fet, el ministeri fiscal ara també s’haurà pronunciar sobre aquest posicionament polític. Els advocats fins i tot fan una exploració etimològica del concepte de la recusació. “El terme recusació prové del vocable a llatí recusatio, que significa rebutjar o no donar consentiment a alguna cosa”, enceten la seva explicació. “I precisament”, continuen, “aquesta part no pot donar consentiment que el coneixement d’una querella interposada contra el president del Partit Popular i diputat al Congrés, el senyor Pablo Casado, per un delicte d’odi contra una minoria nacional recaigui sobre un tribunal que ha estat nomenat per un sistema qüestionat per les institucions internacionals per la falta d’independència, amb episodis en què ha intervingut directament el querellat i el president de Sala, i comptant a més amb manifestacions i resolucions en què es menysté el dret de llengua minoritària i minoria nacional“.
D’aquí en treuen una altra conclusió, en el sentit que consideren que allò que “hauria de ser una inhibició espontània de la pròpia sala es converteix en una desestimació amb incoació de peça separada”. “En aquest punt volem assenyalar, a efectes de vulneració de drets fonamentals, que això suposa a més d’una limitació del dret a la tutela judicial efectiva, un obstacle per a l’accés a la justícia”, conclouen. Amb la resolució d’aquest recurs, l’esbarzer està servit perquè no només el Tribunal Suprem s’haurà de pronunciar sobre la minoria nacional catalana, sinó també el ministeri fiscal, al qual s’ha donat trasllat del recurs. Tot amb la mirada posada en la justícia europea, en una qüestió que combina llengua i minoria nacional.
5 
6 
