Debat intens a l’assemblea de representants del Consell per la República celebrada aquest matí, sobretot, en el seu punt final. De fet, el conclave venia tan animat per la moció de dos electes sobre si Carles Puigdemont podia compaginar el càrrec de president de l’entitat a l’exili i la presidència de Junts per Catalunya, que el mateix president a l’exili ha hagut d’intervenir en el debat, inesperadament.
De fet, Puigdemont s’ha hagut de defensar recordant que encara no és “candidat a res” i ha qualificat la proposta de resolució “d’anacrònica”. Abans però, ha proposat a la Mesa abstenir-se de la votació si entenien conflicte d’interessos. Els impulsors així com els representants que han intervingut han convingut a emfatitzar que no era una “qüestió personal” que només buscava la “transversalitat” i donar més pàtina de força internacional i política la figura del president a l’exili.
Finalment la proposta s’ha tombat per un 80% dels vots emesos. Gairebé el mateix percentatge que les esmenes que defensaven la mateixa tesi pel reglament del Consell que avui s’aprovava. Puigdemont en la seva intervenció ha arguït la defensa dels drets polítics per mirar de no laminar els drets de representació. “El risc de confusió no té res a veure amb una qüestió parlamentària, sinó amb l’ètica i el capteniment de la persona que exerceix la responsabilitat”, ha emfatitzat Puigdemont en la seva dúplica. També ha deixat clar que no té cap funció executiva dins la presidència de Junts per tal que “no hi hagués cap mínim risc de confusió” entre un lideratge o altre. En aquest marc, ha advertit que “si hi ha conflicte d’interessos tindria molt clar el que faria”.
El debat ha estat intens, però educat, tot i que la flaire que s’ha respirat és que més endavant l’opció de copresidir l’entitat i el partit hauria de ser estudiat de manera voluntària. De tota manera, s’ha fet notar l’ascendència de Puigdemont sobre el parlament a l’exili, en el benentès que molts han interpretat la jugada de la resolució com un moviment que el podria haver afeblit davant la complexa biosfera independentista.
L’ordre del dia era tan fàcil com tediós: aprovar –amb debat d’esmenes inclòs–, la proposta de reglament que va ser presentada el 6 de febrer. Hi havia 50 esmenes dividides en diversos blocs i cada proponent tenia un un minut per defensar-la i amb rèplica d’un altre minut per part dels defensors de la comissió delegada que ha elaborat el text.
Un dels punts més interessants de la votació ha estat el debat de les sis esmenes del segon bloc, tot i que en un principi n’eren set. Eren les correccions de diversos parlamentaris sobre la normativa de compatibilitats dels càrrecs i la càrrega presidencialista i, per tant, menys assemblària, de l’entitat. Finalment ni el reglament, ni la resolució.
