La policia italiana ha detingut Carles Puigdemont, segons ha pogut confirmar El Món. Agents de paisà de la policia italiana han detingut Puigdemont a l’aeroport de Sàsser, a Sardenya, quan hi arribava per anar a l’Alguer per assistir aquest divendres i fins diumenge a un acte polític. De fet, havia d’assistir a l’Aplec Internacional de l’Adifolk i s’havia de reunir-se amb el president de la regió autònoma de Sardenya i amb el síndic de l’Alguer. Segons fonts del seu equip, el president es troba “tranquil i ferm” a l’espera que només siguin unes hores que s’allargui la retenció. De moment, ha estat traslladat a la presó de Bancali, segons ha informat el cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay.
La detenció de Puigdemont es produeix un mes i mig després que el Tribunal General de la Unió Europea li aixequés la immunitat a través del suplicatori en entendre que no es cursaria cap ordre de detenció perquè eren vives les qüestions prejudicials que havia presentat el magistrat instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena. La policia italiana hauria practicat la detenció arran de l’euroordre del 14 d’octubre del 2019 que, segons explica el seu advocat, Gonzalo Boye, està suspesa per “imperatiu legal”. De fet, recorda que l’advocat de l’Estat del Regne d’Espanya davant del tribunal de Luxemburg va al·legar que l’euroordre estava suspesa. Un argument que va servir per aixecar la mesura cautelar de mantenir la immunitat en base que l’euroordre no era activa i, per tant, no calia protegir-los d’una possible detenció.
Però fonts del Tribunal Suprem consultades per aquest diari sostenen que “l’euroordre no està suspesa ni mai s’ha arribat a desactivar“. De fet, les ordres de detenció europea del Suprem van continuar actives. En detall, recorden que el Parlament Europeu va retirar la immunitat i el TGUE va mantenir aquesta retirada de la immunitat fins que es resolgui el recurs de Puigdemont. “La qüestió prejudicial que va presentar Llarena”, apunten des del Suprem, “només era un aclariment sobre la decisió de Bèlgica i no té res a veure amb el que pot fer Itàlia”.
De fet, Llarena va subratllar un paràgraf on deixava clar que ni tan sols suspenia l’euroordre a Bèlgica i que ho deixava a criteri de la justícia belga. El paràgraf de la qüestió prejudicial establia que “donada la present qüestió prejudicial condiciona la informació complementària que s’haurà de remetre en els processos de decisió actualment en curs, com condiciona també l’actuació subsegüent de la seva resolució, s’ha de comunicar el plantejament de la qüestió prejudicial a les autoritats judicials d’execució perquè tinguin constància d’aquesta i als efectes que resultin oportuns”.
De moment, el president Puigdemont roman detingut fins que aquest divendres passi a disposició del jutjat de guàrdia, en concret a disposició dels jutges de la Cort d’Apel•lació de Sàsser, que es competent per decidir la posada en llibertat o la seva extradició. L’equip jurídic de Puigdemont ja prepara la seva defensa de cara a, si és necessari, activar una nova mesura cautelar, per invalidar les ordres de detenció emeses que, en principi, estan suspeses. A l’equip que dirigeix Gonzalo Boye també s’hi han sumat advocats italians i algueresos. La defensa de Puigdemont també ha informat de la situació el president de l’Eurocambra David Sassoli.
Aquesta és la segona detenció europea que pateix el president a l’exili. La primera va ser el 25 de març de 2018, per part de la policia alemanya, amb un desplegament dels serveis d’intel·ligència policials espanyols i alemanys. La detenció es va practicar a la ciutat de Kiel, quan precisament tornava cap a Brussel·les després d’un periple de conferències que l’havien portat a Helsinki. Després de la detenció, Puigdemont va ser traslladat a la presó de Neumüster per part de les forces especials de la policia. Finalment, Puigdemont va ser alliberat el sis d’abril. El tribunal de Schleswig-Holstein va negar el lliurament a Espanya pel delicte de rebel·lió. De fet, només admetia un hipotètic delicte de corrupció (genèric) que al Tribunal Suprem no li va interessar. El mes de juliol, la justícia alemanya dictaminava de forma definitiva que no veia rebel·lió i va negar el lliurament a Espanya.
