El PSC viurà aquest cap de setmana un congrés que ha d’entronitzar el seu líder, Salvador Illa, i més després de l’avançament electoral per al pròxim 12 de maig anunciat pel president Pere Aragonès aquest dimecres. En aquest conclave, on participarà activament Pedro Sánchez, la militància socialista ha d’aprovar una ponència política de 175 pàgines, a la qual ha tingut accés El Món, on proposen el programa polític per al país que vol aplicar la direcció de la formació que comanda Illa.
Així, els socialistes manlleven una idea de Ciutadans, coneguda com el ‘trilingüisme’, amb l’objectiu de “desactivar la llengua com a una font de conflicte partidista i identitari”. Per altra banda, el PSC també vol emfatitzar l’eterna teoria de la formació sobre la reforma federal de l’Estat. En aquesta línia, la ponència dispara contra la via unilateral que titlla de “via conflictiva i, sobretot, no democràtica”. A més, considera que l’unilateralisme és “fruit d’un encantament màgic i artificial com són els populismes polaritzadors que simplifiquen la realitat complexa sense fer aportacions constructives sinó divisives i fal·laces”. Una idea motor dels socialistes és el retorn a la fórmula dels Jocs Olímpics de Barcelona 92.
Trilingüisme, la solució
La teoria política que han d’avalar les bases dels socialistes catalans és que “Catalunya és plural i diversa i tothom s’hi ha de sentir inclòs i respectat”. Seguint aquest fil, el document marc assegura que la formació “defensa una catalanitat integradora, capaç d’acollir un milió de nouvinguts estrangers els darrers anys”. “Preservem i protegim les cultures i les llengües que viuen i que conviuen a Catalunya, les oficials i les que formen part de la vida als nostres carrers, viles i pobles”, afegeixen.
En aquest context, el PSC es compromet a “garantir l’aprenentatge i domini competencial oral i escrit del català, el castellà i l’anglès en acabar l’educació obligatòria“. De fet, consideren que aquesta és la fórmula per “desactivar la llengua com a una font de conflicte partidista i identitari“. Els socialistes aprofiten un dels seus tòtems històrics, Marta Mata, per forjar un nou mantra educatiu amb la llengua amb la idea que “els nens i les nenes han de conèixer i estimar tant el català com el castellà, tot evitant segregacions i monolingüismes que ens divideixen”. La ponència no fa cap menció expressa al sistema d’immersió lingüística.
Tot i aquest posicionament, els socialistes asseguren en la ponència marc que continuaran “defensant i promovent la vitalitat de la llengua catalana, que està en procés de ser reconeguda com a llengua oficial de la Unió Europea i ja és llengua d’ús oficial al Congrés i al Senat, i promovent el seu ús social”. Així mateix, afegeixen que impulsaran “un projecte per plantejar el català com una oportunitat de creixement econòmic en àrees com la intel·ligència artificial, la traducció, l’aprenentatge, la divulgació cultural o la producció audiovisual”.
L’independentisme, culpable de l’extrema dreta, segons el PSC
El document ideològic del PSC parteix de la idea que la Generalitat i les institucions pròpies han perdut pistonada durant l’etapa del Procés sobiranista, que donen per superada amb la nova etapa de Pedro Sánchez a la Moncloa. “A Catalunya la nostra obligació és tornar el prestigi a les institucions, utilitzades de manera partidista i fins i tot personalista durant la dècada del Procés”, afirma la ponència.
Els socialistes tampoc mostren cap mirament en qualificar de “quimera” el Procés i l’ús de les institucions pel projecte independentista tot recuperant l’antic concepte dels “problemes de la gent”. “El Parlament, la presidència de la Generalitat i l’administració catalana no són eines per assolir quimeres, sinó que han de tornar a exercir el seu paper com a òrgan deliberatiu, com a representant de tots els catalans sense distinció, i com a organització per aplicar les polítiques públiques que solucionen els problemes reals de la ciutadania”, sentencia el text.
La creença del PSC és que “els partits independentistes van actuar entre 2012-2017 d’una manera irresponsable i temerària”. Sumàriament, consideren que les formacions sobiranistes van “provocar un conflicte institucional inèdit que ha estat ben aprofitat per la dreta espanyolista i que ha incentivat l’aparició de l’extrema dreta amb nefastes conseqüències”. És a dir, els ideòlegs del PSC consideren que ha estat l’independentisme el que ha despertat la fera de la ultradreta espanyola.
“La resposta és federal”
Davant el desolat panorama polític que descriu la ponència, els socialistes convenen que l’única resposta és una “reforma federal” de l’Estat. “S’ha acabat el temps de la retòrica buida i orientada a inflamar i polaritzar les identitats”, asseveren els socialistes. Amb aquesta idea, el PSC es presenta com un partit d’ordre i eficaç. “Des del PSC farem una política útil, ferma i eficaç per ampliar les oportunitats i superar les desigualtats i dèficits acumulats pels pèssims governs i males polítiques anteriors. Volem guanyar un futur de dignitat i progrés per a tothom des d’un socialisme modern, feminista i ecologista, defensor de l’autogovern, del federalisme i d’un catalanisme obert, plural, cívic i col·laboratiu”, es defineixen.
Al capdavall, els socialistes es vanten de ser els adversaris de l’independentisme del Primer d’Octubre i de la via unilateral. “La unilateralitat és el pitjor mètode per governar el canvi climàtic o qualsevol gran repte de país, donat que vivim en un món d’interdependències compartides”, raonen. “La via unilateral ha estat una via conflictiva i, sobretot, no democràtica, fruit d’un encantament màgic i artificial com solen ser els populismes polaritzadors que simplifiquen la realitat complexa sense fer aportacions constructives sinó divisives i fal·laces“, remarquen.
Davant aquesta situació, abonen la tesi del federalisme que descriuen com “el millor mètode institucional per organitzar la governança multinivell en un Estat descentralitzat i compost com és Espanya que reconeix Catalunya com a nacionalitat i la Generalitat com a sistema institucional d’autogovern que, alhora, és Estat”. Per assolir-ho, el PSC planteja una triple fórmula: un nou model de finançament que sigui solidari amb la resta d’Espanya; desplegament de l’Estatut i més descentralització de la Generalitat en l’entramat del país. Comptat i debatut, l’algoritme que es va intentar de la reforma de l’Estatut liderada pel president Pasqual Maragall fins abans del Primer d’Octubre.
