Aquest dilluns ha començat la deliberació sobre la llei d’amnistia al Tribunal Constitucional. Tot i que és un debat del qual ja se’n sap el resultat és clau pel futur polític de la legislatura espanyola i, en certa manera catalana. De moment, el primer debat no ha regalat cap sorpresa que compliqui encara més el llarg camí de la llei de l’oblit penal pels independentistes.
La majoria de magistrats del Tribunal Constitucional han rebutjat presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per la llei d’amnistia, tal com reclama el sector conservador, i el PP en el seu recurs d’inconstitucional. Una opció que el president de l’alt tribunal i destacat líder dels progressistes, Cándido Conde Pumpido, ja va avançar que no pensava esperar el resultat del TJUE per decidir sobre l’aval constitucional de la llei que està dat i beneit amb l’esborrany presentat i ja pactat de la vicepresidenta Inmaculada Montalbán.
D’aquesta manera, després de tres hores de ple, sense pausa i sense cap votació, els magistrats començaran a debatre sobre el fons de l’esborrany de la sentència que es va difondre fa tres setmanes. Un plenari que s’ha programat fins divendres, amb la consciència que hi haurà batussa dialèctica i pressió mediàtica i política. A més, el debat arriba en el moment més delicat pel partit i el govern espanyol que ha esperonat la llei, el PSOE i Pedro Sánchez arran del cas Santos Cerdán.
Una majoria de sis a quatre
Segons les negociacions i els acords als que han arribat els magistrats, la llei d‘amnistia serà avalada en la seva globalitat, llevat tres punts que no afecten al moll de l’os de l’articulat. En concret, sobre l’abast temporal de l’aplicació de la llei per seguretat jurídica, el compromís a què els manifestants en contra del Procés també es puguin acollir a la llei de l’oblit penal i sobre l’audiència que han de tenir en el cas de presentar prejudicials a la jurisdicció europea, els impulsors del procés davant el Tribunal de Comptes.
