Jordi Pesarrodona (Sant Joan de Vilatorrada, 1960) és pallasso i comediant ha estat condemnat a 14 mesos d’inhabilitació i 2.100 euros de multa, quatre mesos menys d’inhabilitació que el president Quim Torra, pel seu paper durant l’1-O. Però rere aquesta condemna hi ha la fotografia icònica al departament de Governació del 20-S, d’ell amb un nas de pallasso al costat d’un GRS de la Guàrdia Civil. Ha esdevingut un símbol de l’antirepressió. Manté el somriure i ganes de continuar treballant. I a més a més té al seu favor que una jutgessa ha cridat a declarar com a investigat el guàrdia civil que el va atonyinar el Primer d’Octubre. Condemnat d’una banda, denunciant de l’altra: una situació que sembla contradictòria. En aquesta entrevista ens ho explica.
És vostè un desobedient greu, això és normal en un pallasso?
És sorprenent aquesta sentència, i es veu com han perdut els papers. Es veu com condemnen el 20-S i no el Primer d’Octubre. S’havien d’inventar alguna cosa per intentar condemnar-me. Haurien fet un ridícul espantós condemnant la protesta del nas de pallasso, d’aquí que s’han tret de la màniga això que vaig fer servir la meva notorietat pública per impedir que la Guàrdia Civil evités el referèndum. De fet, la sentència sorprèn perquè segons argumenta jo he de demostrar la meva innocència. És una bestiesa. Amb el meu advocat, David Casellas, diem que sembla que haguem fet una regressió a l’Inquisició, on m’acusen de bruixa i com que no puc demostrar que no soc bruixa vaig de pet a la foguera.
Vostè va fer de pallasso, amb Pallassos sense fronteres, a la Guerra dels Balcans… Si em permet, el que no va fer amb vostè l’exèrcit serbi, ho ha fet ara la Guàrdia Civil?
Ni més ni menys. És molt peculiar això. Jo crec que els països totalitaris no aguanten la ironia. No la poden aguantar. Quan fas una protesta amb ironia els molesta moltíssim. Un paral·lelisme històric és com Hitler es posava nerviós amb Charles Chaplin. Quan utilitzes la ironia i l’humor les dictadures es posen molt nervioses, i això demostra que no s’ha acabat de fer una transició. Una protesta simbòlica amb un nas de pallasso, que l’únic que fa és descavalcar un cos armat i al mateix temps demanar pau, concòrdia, diàleg i traient transcendència a les coses, ho interpreten com un gran insult a la “sagrada unitat de la pàtria nacional”. Aquest tipus de protesta la persegueixen, la reprimeixen i, tal com van reconèixer al judici, venen al teu poble a per tu, t’estoven, et piquen i t’acaben portant a judici, et jutgen i et condemnen. És surrealista, tot plegat.
Un punt surrealista té, perquè divendres la jutgessa va decidir investigar el guàrdia civil que el va atonyinar, sembla una mica contradictori, oi?
Ja era contradictori el fet que mai m’havien acceptat el meu testimoni com a afectat o víctima per l’1-O. Em jutjaven per una desobediència i, en canvi, com a afectat quan ja havien declarat els altres a mi no em deixaven. Vam insistir i finalment la jutgessa no ha tingut més remei que citar-lo perquè el vaig reconèixer en vídeos i fotos, la seva cara la tindré present per sempre. La jutgessa sembla que m’hagi escoltat, molt diferent a l’altra jutgessa.
No està orgullós de la sentència: l’única diferència entre un pallasso indepe i un president indepe són quatre mesos d’inhabilitació…
De fet, em demanaven més pena a mi que a ell. No sé si és per estar-ne orgullós, però el fet és que surt la sentència el mateix dia que la del president o que el judici de la Tamara Carrasco. Crec que volien tapar una notícia amb l’altra, però no els ha funcionat, així com tapar la gestió de la pandèmia a Madrid o el cas Bankia. És el “tot és culpa dels indepes”.
Com és la solidaritat dels pallassos espanyols?
Podria ser una mica millor. N’hi ha que sí que estan a favor de la protesta, però n’hi ha hagut que no ho han entès. M’ha sorprès que molts no ho hagin entès perquè fins i tot són expedicionaris de Pallassos sense fronteres. Quan el nas de pallasso és el símbol de pau per excel·lència, em sorprèn que no hagin entès aquesta protesta. I, a més, aquestes setmanes m’han sorprès també desagradablement les acusacions de xenofòbia que se li fan a Tortell Poltrona, quan és la figura més transversal i que ho ha donat tot i ara el volen estigmatitzar. Hi ha pallassos espanyols que no han entès la meva protesta.
Vostè no pensa deixar de fer el pallasso, oi?
Nooo! Ara més que mai, pallasso i comediant. Soc un pallasso republicà i no un bufó de la cort espanyola, com el que va anar a la casa de Waterloo. Plantaré cara.
