El Catalangate reforça l’Agència Catalana de Ciberseguretat

“Si algú del Govern ha sortit beneficiat de l’espionatge de Pegasus aquest és el vicepresident Jordi Puigneró”. Aquesta és una de les afirmacions més repetides del consell executiu de la Generalitat en el benentès que és el responsable de l’Agència Catalana de Ciberseguretat. Una entitat que Puigneró va posar en el centre de la seva agenda política. Fonts del departament de Polítiques Digitals, dirigit pel vicepresident, apunten que ara és hora de demanar “més recursos, més protocols de protecció i control i que l’agència guanyi més importància dins l’estructura de la seguretat de Catalunya”. “És una estructura d’Estat”, declaren les mateixes fonts.

De fet, l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya és una veritable obsessió de Puigneró i del seu equip. Una idea que venia reclamant des del 2014 quan era secretari de Polítiques Digitals i amb la idea d’enfortir el famós Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, el famós CTTI. El primer senyal d’alarma va ser la consulta del 9-N. Aquell dia, Puigneró va viure la primera gran crisi generada per un atac informàtic a la xarxa de l’administració catalana. Fins i tot, aquell dia Puigneró va fer anar l’aleshores president Artur Mas a la seu del centre per tal que veiés en directe l’atac a través d’una pantalla que llavors era un “projector”. 

L’Agència de Ciberseguretat i l’aplicació del 155

L’atac del 9-N va fer començar una veritable estratègia per dotar Catalunya d’una entitat forta i ben finançada per protegir la xarxa de l’administració pública, les comunicacions internes i col·laborar amb empreses que treballin en el marc de l’administració pública. La idea era crear l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya. La llei es va aprovar el 2017, i tenia com a referents textos legals aprovats en democràcies occidentals. El text preveia que funcionés amb estructura governativa, però amb personal no funcionari, i que no depengués de cap cos policial. Va ser una negociació llarga i dura.

El moment polític en què es va aprovar la llei era prou delicat. En plena recta final del Procés. De fet, el 27 d’Octubre, al consell de ministres que va aprovar el 155 també va decidir registrar un recurs al Tribunal Constitucional contra la llei que creava l’agència. Un tribunal que, per cert, va permetre finalment que la norma sortís indemne. Al capdavall era un text d’orfebreria fina i que limitava molt els conceptes. El Constitucional va entendre que l’Agència respectava les seves competències autonòmiques i estatals, però això sí, no li donava capacitats ofensives, només defensives. 

Quinze milions: actual pressupost de l’Agència de Ciberseguretat

“Vam començar amb un milió d’euros de pressupost i ara en tenim 15”, asseguren fonts de l’Agència, que es va posar en marxa el gener de 2020. “Però hem de créixer, hi han d’haver més recursos, per estar a l’aguait en un món canviant i accelerat”, insisteixen. “El cas Pegasus ha demostrat al gran públic i a companys de Govern de la necessitat de l’Agència”, remarquen. En aquest sentit, recorden que des d’un bon inici es van “aplicar protocols, que ara es revisaran, i polítiques de prevenció”. 

“L’Agència ha demostrat que és capaç de controlar i minimitzar danys, i de prendre contramesures”, subratllen. “És evident que amb un Pegasus, que és un franctirador, ens és més difícil d’enfrontar-nos-hi, però li podem posar difícil”. Per això, Puigneró ha demanat més recursos per a l’Agència, perquè tot i estar prop a xifres de despesa i inversió assimilables a països de les característiques de Catalunya, encara queda camí per recórrer. 

“Era una necessitat tenir una eina per protegir la nostra infraestructura digital i el temps ens ha donat la raó”, constaten des de Polítiques Digitals. “En el nostre catàleg de serveis de sortida no hi teníem un lluita contra el ciberespionatge, però quan van sortir els primers casos van començar a programar software de protecció per a alts càrrecs de Govern i es va posar en marxa el juny del 2021 per a consellers i càrrecs, això implica més pressupost”, indiquen. De fet, el mateix Puigneró va patir un atac de vulnerabilitat de Whatsapp per zero-click i el va salvar que li estaven fent proves amb un protector d’spyware a través de l’Agència. “El temps ens ha donat la raó”, coincideixen a sentenciar des de l’Agència i des de Polítiques Digitals. Ara és una oportunitat per reivindicar l’Agència, més protocols i més protagonisme.