Xavier Martínez Gil (Barcelona, 1965) és militant d’ERC des de fa quinze anys. És economista i doctor en dret tributari. Membre de Sobirania i Progrés, té en el seu currículum haver format part del pinyol impulsor i organitzador de la consulta de Barcelona Decideix. President de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, afiliat a la UGT, és portaveu del Col·lectiu Primer d’Octubre, que fa cinc anys que pica pedra demanant centrar el partit en la independència i la socialdemocràcia. El col·lectiu, autodefinit com “ortodoxos d’ERC”, va ser titllat per la direcció de “sector crític”. Tant els fa perquè ni han canviat el discurs, ni s’han proposat mai assolir quotes de poder. Ara han aportat al debat intern generat per la crisi electoral un nou document on reivindiquen el caràcter independentista i social d’ERC. Martínez ho explica sense embuts i, sobretot, demana a tothom que s’escolti la militància.
Tinc la sensació que la baralla és entre cúpules, i que vostès són al mig, que no en formen part…
T’he de matisar aquestes paraules.
Matisi, si us plau.
De cúpula n’hi ha una, però s’ha esquerdat. La broma fàcil és que som Esquerda Republicana. I nosaltres no apareixem ara. Fa cinc anys que vam aparèixer, després del cicle del Primer d’Octubre, a la vista que la cúpula d’aleshores no avançava en el sentit que marcava la ponència política del partit aprovada el 2018. Resumidament, volia dir complir amb el mandat del Primer d’Octubre, cap pacte amb els partits del 155 i consulta interna per investir Pedro Sánchez. Nosaltres aleshores enteníem que l’estratègia de la direcció no era la correcta.
Per què?
Llavors es parlava molt d’eixamplar la base. Nosaltres responíem que potser s’eixamplava la cúpula, amb fitxatges d’altres partits per incorporar-los a les nostres llistes, que no és la bona manera d’eixamplar la base. La bona manera, la que es va demostrar bona, la que hem defensat sempre i continuem reivindicant per eixamplar la base, és la de posar la independència al centre la nostra política. I explicar a la gent que sense la independència no podem tenir els serveis perquè no tenim els recursos suficients. L’error ha estat apostar per demostrar que governem bé amb l’esperança que aleshores la gent confiarà en nosaltres. Si nosaltres governem bé i demanem la independència, la gent dirà: ‘Per què ens hem de complicar la vida, si tot va bé?’. I si ho fem malament, ho pagarem electoralment. Era una estratègia de perdre-perdre.
Electoralment, l’excel·lència en el fet de governar no aporta grans rèdits, no?
Per descomptat, governar desgasta. El que valora més l’electorat és tenir un missatge clar. Que s’entengui bé el que defensem o el que volem. ERC ha fet una mica llum de gas a l’electorat, ha passat de posar al centre la independència a posar al centre la gestió del mentrestant. Potser això ha aportat algun vota, però és un vot prestat, no un vot central de la ideologia d’ERC. Hem d’explicar que, amb una república independent, els ciutadans viuríem millor.
La cúpula s’ha esquerdat, d’acord, però hi són vostès.
Sí, i s’ha acabat el bròquil. Ara ens trobem en una lluita pel poder, és a dir, pel poder intern de l’organització i pel poder extern que té l’organització. Fa gràcia que la meitat de la cúpula signin un manifest per una renovació, quan de fet se’ls ha de demanar a ells que pleguin. Per què aleshores quina renovació és? La dels altres? Que pleguin tots. Com a mínim, Oriol Junqueras ha plegat. Hi ha una lluita molt enfrontada entre dues parts que ja ostenten el poder del partit i que ara es disputen la totalitat del pastís. I aquí estem nosaltres, que no ocupem cap lloc de poder de partit i nosaltres tenim tota l’autoritat moral per demanar renovació.
Què ofereixen?
La transversalitat, aglutinar el partit i portar-lo ideològicament a l’any 2017, quan va créixer. Hem d’evitar que el partit es parteixi en dos. Portem setanta signatures picant pedra. Els altres, els de la direcció, van llançar el seu manifest amb 300.
Estaria d’acord què aquest manifest dels 300 és dir a Junqueras que marxi per continuar ells?
Sí, exacte. Li diuen ‘renovació’ a continuar ells, i que no continuen els altres.
El seu manifest és socialdemocràcia i independència?
Es basa en la ponència política estratègica del partit. Demanem que als partits independentistes hi hagi uns principis mínims i irrenunciables per a tots, per anar a Madrid o a Brussel·les. Per exemple, ara tots estan d’acord que en cas d’independència hi ha d’haver una república. Ara sembla obvi, però no sempre s’hi ha estat d’acord. Hem de buscar més principis com aquest. Cal fer un espai amb una pàtina institucional, no amateur, on puguem expressar un esborrany de Constitució. El Consell de la República ja està molt pervertit.
Què ha de fer el partit? S’ha de diferenciar la direcció del partit del candidat a les eleccions al Parlament?
Sí, crec en un model basc. Potser no tan estricte, però sí separar la representació del partit dels càrrecs de representació institucional. Un diputat que a més és alcalde i a més està a la direcció del partit… no pot fer bé cap feina. El candidat a la Generalitat s’haurà de decidir amb un procés de primàries honestament obert a la militància, sense condicionaments de la direcció. Si no passen coses com ara que Alfred Bosch va guanyar unes primàries i la direcció, mesos després, va fer la maniobra perquè Ernest Maragall fos finalment el candidat per Barcelona.
S’ha de trobar un candidat per sortir del pas i rearmar-se?
Pot ser. Però sempre que hi hagi un debat obert i deliberat de la militància, no en un despatx o en un reservat d’un restaurant. Confiem més en la militància d’ERC, que està molt ben informada i sap molt bé el que vol i és molt capaç. Cal obrir més el debat. Ara mateix, les dues parts enfrontades diuen que s’ha d’obrir més el partit i escolta més la gent… No, el que han de fer primer és escoltar la militància. Els darrers anys han estat petrificant i estrenyent més la faixa dels estatuts del partit per tenir-ho tot més controlat i donar menys pes a la militància. La militància ha perdut pes.
El futur candidat ha de ser el futur líder?
Mai hem estat en el camp dels noms. Al Col·lectiu Primer d’Octubre no tenim motxilles, però sí que demanem un debat ideològic, un canvi estratègic. Però creiem que ha arribat el moment en què sí que cal canviar persones, perquè amb les mateixes persones que hi ha fins ara no seria creïble un discurs diferent. El candidat és important perquè ha de ser algú creïble transmetent la nova estratègia. Si surt un antic dirigent amb la nova estratègia o un de nou amb l’antiga estratègia no anirem enlloc.
