Les conclusions de la comissió de garanties sobre la campanya de falsa bandera dels cartells dels Maragall i la petició de perdó formulada per la direcció d’Esquerra Republicana no han aconseguit apaivagar les aigües internes del partit. Lluny de suposar un punt final o d’obrir una etapa de reconciliació, la gestió de les conclusions de la comissió d’ètica ha reobert les ferides que arrossega la formació des del passat congrés de Martorell del partit celebrat el març de l’any passat, segons han denunciat a El Món veus destacades crítiques amb la direcció d’Oriol Junqueras. Consideren que el cas s’ha tancat en fals amb les conclusions presentades per la responsable de compliment d’ERC, Mireia Ingla, en el darrer Consell Nacional del partit que, segons va avançar l’Ara i va confirmar l’ACN, assenyala dos exvicesecretaris de comunicació, Sergi Sabrià i Marc Colomer, i rebaixa la responsabilitat de l’exdirector de comunicació del partit, Tolo Moya, i del militant de l’Anoia que va encarregar els cartells.
A través de missatges públics a les xarxes socials i en converses amb aquest diari, dirigents i militants com Isaac Peraire, pròxim a les tesis de Nova Esquerra Nacional en el procés electoral intern del partit; Jordi Orobitg, que va formar part de la candidatura de Foc Nou, i fonts del Col·lectiu 1 d’Octubre coincideixen a assenyalar que la resolució de l’executiva és una maniobra de cara a la galeria per esgotar la tramitació administrativa –ha servit per tancar l’expedient dels informes oberts internament pel cas, inclòs el de la comissió de la veritat que Joan Tardà va presentar al congrés de Martorell–, sense que s’hagin esclarit les responsabilitats reals de la cúpula liderada per Oriol Junqueras quan operava l’anomenada estructura B, responsable dels cartells dels Maragall, el ninot del president del partit a Sant Vicenç dels Horts i els mariachis a la seu de Junts. De fet, el mateix Tardà va explicar a través de la xarxa social que el corrent intern Àgora Republicana havia demanat que es fes públic l’informe per “demanar perdó a la societat i per honorar la història del partit”.
“Organismes a mida” i la figura d’Oriol Junqueras
Isaac Peraire ha estat un dels més contundents a l’hora d’atacar la versió oficial. L’exdirector de l’Agència Catalana de l’Aigua i exalcalde de Prats de Lluçanès va lamentar a la xarxa X la gestió d’uns “òrgans a mida” i de direccions “porugues amb un rancor salvatge que, al final, és autodestructiu”. Peraire recorda que fa més d’un any que espera resposta a la seva denúncia formal davant les comissions de garanties i d’ètica sobre el procés: “Mai m’han entrevistat, no m’han dit res i resulta que l’altre dia surt un informe sense haver tingut en compte tampoc res d’algú que hagi viscut també aquests fets i s’hagi mostrat predisposat a explicar coses”, manifesta en conversa amb El Món. L’exdirigent republicà emfasitza que, tot i continuar creient que Esquerra és “l’eina més útil” per al país, la gestió de la cúpula “debilita la mateixa Esquerra Republicana” per la manca de rigor i transparència.
A més, Peraire subratlla que el funcionament dels canals interns està viciat d’origen i recorda l'”acte vergonyós” que es va viure al congrés nacional del partit, quan van apuntar directament al departament de comunicació i estratègia per l’afer de l’estructura B. “La comissió va ser una farsa des del seu naixement fins al seu resultat”, sentencia. En aquest sentit, apunta que li són igual els noms, i que ell lluita perquè “no hi hagi injustícia” i que els treballs es facin “amb garanties”. “Com és que ni tan sols es contesta quan una cosa no està alineada amb el que pensa en una determinada direcció?”, es pregunta en referència al silenci dels òrgans interns amb les iniciatives. “Estem parlant d’un president del partit que és el mateix que hi havia quan això va passar”, afegeix sobre el tuit que va escriure amb el nom d’Oriol Junqueras, a qui carrega part de la responsabilitat del que va passar: “Si ets president d’un partit i munten una estructura B a la teva esquena, i tu no te n’has d’assabentar de res, has de plegar”.
Crítiques a la tàctica i el paper dels històrics
Per la seva banda, l’exdiputat i advocat Jordi Orobitg –un dels impulsors de Foc Nou–, s’ha mostrat molt dur amb el paper jugat per líders històrics com ara Joan Tardà, qui va reclamar dissabte fer públic l’informe complet per “demanar perdó i honrar la història” del partit. Orobitg considera que el sector afí a la direcció ha “instrumentalitzat” novament aquest dossier per desgastar els seus rivals interns i que el tancament de les investigacions, assenyalant només persones que ja no tenen cap vinculació orgànica amb el partit, busca únicament l’efecte de sortir del pas. Igual que Peraire, Orobitg qualifica de “farsa” la comissió de la veritat de Joan Tardà i insisteix que el que es va viure al congrés va ser “molt heavy”. Orobitg sosté que les conclusions no aporten “res de nou” respecte al que ja es va exposar a Martorell, però havien adquirit el compromís de fer-lo.
Tanmateix, assenyala que “costa molt de creure que gent destacada de la direcció no n’estigués assabentada del que passava, com a mínim“, i diu que Junqueras hi va tenir un paper per “acció o omissió”. “És molt fàcil tirar porqueria als que ja no hi són”, afegeix sobre les conclusions exposades en el Consell Nacional. A més, el jurista gironí percep un clima de “dissidència gran” d’un partit que descriu com a “bastant trencat”, on predomina el silenci per la por de perdre quotes de poder o per simple esgotament davant la tàctica de la direcció d’evitar el soroll. Finalment, denuncia la manca de sensibilitat cap a la mateixa família Maragall, destacant que el primer gest hauria d’haver estat un contacte directe de disculpes en lloc de declaracions públiques buides. Orobitg ho ha dit en referència al fet que la secretària general d’ERC manifestés que el partit està “gestionant” una disculpa després que la filla de Pasqual Maragall denunciés a Betevé que el partit de Junqueras mai els ha demanat perdó.
Silenci de la direcció
Aquesta resposta d’Alamany ha estat l’única referència de la direcció o dels portaveus oficials a la qüestió, després que l’informe final es presentés dissabte al Consell Nacional a porta tancada i no se’n comentés res a la premsa. Aquest diari ha demanat el seu punt de vista sobre el cas a diversos portaveus oficials i la resposta ha estat que no faran cap declaració sobre el tema o, en algun cas, ni tan sols hi ha hagut resposta.
Tancament administratiu i persecució del dissentiment
Finalment, fonts del Col·lectiu 1 d’Octubre coincideixen en la idea que el procediment té “la credibilitat que cadascú li vulgui donar” i el defineix com una eina per complir formalment el tràmit: “És la manera de tancar administrativament el tema i que no se’n parli més; ni tanca ni obre noves ferides, les que hi havia continuen allà”. En qualsevol cas, veu “evident” que les conclusions no han servit per aclarir ni la veritat dels fets ni les responsabilitats. “Qui era el president en aquell moment?”, recorda, en al·lusió a Oriol Junqueras. En aquest sentit, les fonts consideren que és “és difícil ser jutge i part” a la vegada. Alhora, retreu la doble vara de mesurar dels òrgans de control interns. En aquest sentit, recorda la petició que van fer d’investigar declaracions del portaveu al Congrés, Gabriel Rufián perquè entenien que “anava en contra del suport del partit” i que havien de ser objecte d’una investigació del partit. “No s’ha fet res”, lamenten les fonts, denunciant que hi ha casos que són ignorats amb “silenci administratiu”.
