Nova polèmica interna a Junts per Catalunya. Si a Reus l’elecció de l’alcaldable del partit de Puigdemont ja va portar cua, a Sitges s’ha tornat a repetir la història. Diversos membres de la vegueria del Penedès que formaven la Comissió Municipal Territorial, que havia de conduir tot el procés de les primàries del partit, han acusat l’anterior executiva nacional, liderada per Jordi Sànchez i David Saldoni, d’escollir a dit el dia de les primàries, en contra de la decisió de la Comissió Municipal.
Al municipi del Garraf, s’hi van presentar dos candidats per encapçalar la llista juntaire: l’actual líder del partit i presidenta del Consell Comarcal del Garraf, Mònica Gallardo, i Magí Almirall. Almirall, que venia del món del PDeCAT i va ser-ne regidor, es va afiliar al partit el passat mes de desembre, juntament amb una vintena de persones, la majoria de les quals venien de Convergència. La importància de la data de les primàries rau en el reglament del partit: es necessiten 6 mesos per poder votar en unes primàries. En canvi, permet presentar-s’hi a tothom, siguin afiliats o no.
Un cop iniciat el procés amb els dos candidats havent presentat tots els avals corresponents a la Comissió, aquesta, juntament amb la direcció del partit, decideix de tirar endavant el sistema de primàries, tot i no ser obligatori a Sitges perquè és un municipi inferior als 50.000 habitants. De fet, els avals els poden firmar tots els afiliats al partit, independentment de la seva antiguitat, i en aquesta fase, va guanyar Magí Almirall amb 21 avals, davant els 15 de Gallardo, tot i que es tracta de xifres molt petites.
Una data de les primàries decidida des de Barcelona
La Comissió estava formada per 2 representants del municipi, 2 de la comarca, 2 de la vegueria, 2 de l’executiva nacional i el secretari d’organització del partit, aleshores, David Saldoni, que la presidia. En la tercera reunió de la Comissió Territorial es va decidir en una votació de 5 contra 4 de convocar les primàries el dia 20 de juny per poder celebrar-les a principis de juliol. L’objectiu era que la vintena d’afiliats nous, que suposa gairebé un 40% dels actuals, poguessin votar. Per tant, si es votava al juliol, hi havia possibilitats que Magí Almirall guanyés les primàries. En canvi, si es votava abans, Gallardo era la favorita, perquè els militants recents de l’entorn d’Almirall no podien votar.
Aquí és quan comença el ball de bastons, i és que l’executiva nacional, en una reunió, decideix celebrar les primàries a principis de juny. Una decisió que indigna persones de la Comissió Territorial: “Quin sentit té fer comissions si després és Barcelona qui ho decideix tot?”, reflexiona un membre de la Comissió en conversa amb El Món. “La comissió va demanar que es procedís d’una determinada manera i no s’ha respectat”, afirma el coordinador local, Manel Haro. “L’executiva nacional ha tirat pel dret i no hi estem d’acord. Sempre m’he posicionat a favor perquè com més gent voti, millor. I això no s’ha respectat”, afirma el coordinador comarcal de Junts al Garraf, Rafel Font.
Renuncia d’Almirall a les primàries
Aquí és quan s’inicia una sèrie de recursos de 4 membres de la Comissió. Recursos que finalment acaba guanyant Mònica Gallardo, un cop estudiats per la direcció nacional del partit. Les primàries es van acabar celebrant el 2 de juny, i Gallardo va ser la única candidata, després de la renúncia, com a protesta, de Magí Almirall. En la seva carta de renuncia, Almirall argumenta que el recurs que van presentar “deixa clar” que la convocatòria de primàries és “errònia”. “Hi ha moltes formes de resoldre la situació, però saltar la normativa i no conversar no es un camí de solució”, deia en el comunicat.
La majoria de la Comissió, en base al reglament, interpreta que és aquest organisme qui té el poder de decidir i indicar la data de les eleccions. En canvi, l’executiva nacional creu que té l’última paraula. L’aleshores secretari general, David Saldoni, assegura a El Món que “totes les primàries les convoca la direcció nacional, segons l’article 10 del reglament” i creu que es volien fer les eleccions al juliol per “afavorir a un candidat”. Tot i això, l’article 10 no especifica en qui recau la competència de convocar les primàries, en canvi, l’article 15, determina que “les eleccions primàries seran convocades per la Direcció Executiva Nacional, a proposta per escrit de la Comissió” i que es podran fer fins el dia 30 d’octubre d’enguany. La discussió és en aquest “a proposta”, que no és vinculant i que permet a l’executiva decidir la data. Un fet que als membres revoltats de la Comissió Territorial consideren, però, “unilateral”.
Possibles accions legals
Ara mateix, els quatre membres denunciants de la Comissió adverteixen que podrien prendre accions legals si no es revoca aquesta decisió. L’últim recurs intern encara està pendent de resposta i el té sobre la taula la nova executiva, que no és la que va triar la data polèmica però que haurà de decidir com respon.
En aquest sentit, Almirall, en una conversa amb El Món, creu que hi ha gent que “no li agrada que hagi vingut al partit amb més gent” i creu que la decisió de l’executiva és “una mena de suport a Gallardo”. Respecte a la nova executiva, Almirall reconeix que Laura Borràs i Jordi Turull han estat “proactius per trobar una solució “. Tot i això, admet que no vol dir que es tornin a fer les primàries.
La posició oficial del partit és que el procés és correcte
Mònica Gallardo, en canvi, defensa tot el procès de primàries, ja que interpreta que les competències de la convocatòria de primàries recau en l’executiva nacional. “Estic molt contenta d’haver estat escollida i treballaré perquè Junts sigui una proposta guanyadora”, afirma la líder de Junts a Sitges a El Món.
La posició oficial del partit, en la línia de Saldoni i Gallardo, és que “les primàries es van fer correctament” i que es tracta d’un tema tancat, segons els portaveus de la formació. Tot i això, es tracta d’una carpeta oberta que té sobre la taula el nou secretari d’organització, David Torrents.
1 
