De moment, les vacances han atorgat un petit descans als estrategs dels dos grans sectors, i un tercer més reduït, que volen aconseguir el control d’ERC en el congrés previst per al 30 de novembre. Després de setmanes de desgast, assemblees, conclaves, reunions i trobades per part de la direcció per a la negociació, acord i votació de la investidura del líder del PSC, Salvador Illa, com a president de la Generalitat, ara queda la segona gran tasca pendent de la formació. En concret, triar una nova direcció política que centri l’estratègia de la formació de cara la nova etapa política en la qual no hi ha cap cicle electoral a la vista.
En aquest context, el junquerisme fa mesos que treballa per bastir una candidatura de direcció del partit amb Oriol Junqueras al capdavant. Paral·lelament, un bon gruix del partit busca una aposta alternativa, que neixi de l’actual direcció política i del municipalisme republicà, però que encara no s’ha presentat oficialment. I, el tercer sector, que seria la Ventafocs de la militància, està agrupat en el Col·lectiu Primer d’Octubre, que es manté encara com a minoritària, però vivaç i que aposta per la unitat estratègica independentista. Tres alternatives que, a priori, queden lluny dels dos grans blocs que semblaven diferenciar-se en la consulta del passat 3 d’agost, sobre el 45% que demanava no investir Illa i el 53% que sí. De fet, en els dos blocs hi havia junqueristes i roviristes, en els dos sectors es trobaven militants i dirigents que apostaven pel ‘sí’ i altres que eren partidaris pel ‘no’ De fet, molts defensors outsiders del ‘no’ retreien que “va costar molt lluitar contra els dos aparells“.
Un nou curs polític i un congrés avançat?
Tots han de buscar superar el 50% dels vots de la militància, uns 4.000 vots, a partir del mes de setembre. Una data que assenyala l’inici informal del nou curs polític, que vindrà marcat per una Diada organitzada per una ANC molt distanciada, crítica amb ERC i que basa la seva estratègia a defensar la marca Carles Puigdemont, un nou aniversari del Primer d’Octubre i, sobretot, pel congrés convocat per Junts per Catalunya que busca reinventar una mena de front patriòtic ideat per l’historiador i diputat de Junts, Agustí Colomines. De fet, els juntaires aposten per qui ja va idear la Casa Gran del Catalanisme per reinventar l’antiga Convergència que aleshores liderava Artur Mas o el responsable del fiasco de la Crida Nacional.
A hores d’ara, però, el junquerisme porta cert avantatge tàctic perquè fa temps que treballa la candidatura d’Oriol Junqueras. El seu equip ha preparat, organitzat i celebrat trobades arreu del país per “copsar” les idees, situació i anhels de la militància. Precisament, en aquest punt, el junquerisme intenta avançar el congrés a l’octubre perquè, sense eleccions a la vista un cop investit Illa, no té sentit allargar el mandat d’una direcció que té la militància dividida. De moment, la proposta ha de ser aprovada per l’executiva i després ha de passar pel sedàs del Consell Nacional de la formació, el màxim òrgan de decisió entre congressos. A la vista dels seus integrants, ara per ara no avalaria aquest avançament. En definitiva, si una cosa tenen clara a ERC és que esperen que Junts es defineixi en el seu conclave, per comprovar com queda l’oposició independentista amb qui mantenen una lluita a escala territorial que es podria considerar una lluita de classe.
El rovirisme prepara la candidatura “renovadora”
En aquest ambient de batalla interna, els no junqueristes o més acostats amb el rovirisme, preparen una candidatura “alternativa” o “renovadora”. La intenció de la candidatura per dirigir el partit és que sigui “plural” i allunyada dels “hiperlideratges”, aprofitant que la secretària general, Marta Rovira, ha anunciat que plega. Una candidatura que s’ha d’articular un cop s’hagi aclarit l’afer de les campanyes de “contrast” com els cartells de l’Alzheimer o el ninot de Junqueras a Sant Vicenç dels Horts. En tot cas, els impulsors d’aquesta candidatura preveuen que serà “coral” i sobretot, “municipalista”.
En aquest sentit, la presència d’alcaldes i regidors serà molt més activa i nombrosa que en els darrers anys. Al capdavall, una de les queixes per part de prohoms republicans del municipalisme és que el partit no els ha tingut en compte i no han tingut presència en el nucli dur de la direcció, més enllà d’Eloi Hernàndez, alcalde de Fonollosa. “Hem de fer com el PSC que posen a manar i dirigir el partit, estratègicament, els alcaldes que coneixen la realitat i estan al peu del carrer, en el dia a dia”, detallen fonts d’aquest sector. La candidatura s’ha de presentar aviat per tenir prou espai i marge per consolidar el seu coneixement arreu de la capil·laritat d’ERC al llarg del país. Els renovadors asseguren que “busquen un nou model de partit, més horitzontal i menys jeràrquic, i que no comporti el risc de clientelisme com s’ha patit els darrers anys”.
El ‘no’ no té qui l’estimi
Fonts dels dos corrents principals defugen de la possibilitat que s’articuli un “front del no” per recollir el gruix del 45% dels militants que es van mostrar desfavorables a l’acord d’investidura d’Illa. Seguint aquest fil, recorden que tant destacats membres del junquerisme com del rovirisme van defensar posicions en la trinxera del ‘no’ com la del ‘sí’. “La decisió no anirà sobre si uns defensaven el ‘no’ o el ‘sí’ a Illa, sinó com ha de funcionar el partit per ser una formació que aglutini l’esquerra nacional”, indiquen.
D’aquesta manera, es recullen les opcions que tindrà la militància de cara a escollir els nous lideratges. Per una banda, la continuïtat del junquerisme com a forma de funcionar i amb una predilecció pels acords amb el PSC i els Comuns. Per l’altra, una candidatura construïda al voltant de la idea de l’esquerra nacional capaç de fer “política” i, per tant, de pactar amb tot l’espectre ideològic catalanista per “avançar” en l’autogovern i la independència. “No podem ser crossa de ningú, però hem de ser protagonistes de la política”, analitzen. “No podem oblidar que cap dels membres de l’equip negociador era partidari de l’acord amb el PSC, per això, el pacte és bo i no s’ha venut barat”, coincideixen fonts dels dos sectors.
I, en tercer terme, el Col·lectiu Primer d’Octubre, que lidera Xavier Martínez, conegut com els “ortodoxos” de la formació que a través de “l’assemblearisme” volen centrar l’estratègia en la independència i la unitat estratègica amb els partits independentistes com Junts i la CUP. De fet, el seu lema és la defensa del mandat del Primer d’Octubre i, per tant, refusen els acords amb partits que fessin costat a l’aplicació de l’article 155 sobre l’autogovern de Catalunya.
Un possible pacte?
La idiosincràsia reglamentària d’ERC implica que si les forces estan ajustades es pugui arribar a un acord. És a dir, que es pugui pactar una candidatura de consens entre els dos sectors més majoritaris. Un pacte que pot arribar, fins i tot, després de les eleccions internes, això sí amb noms que s’hagin presentat a les llistes per optar a la direcció. És en aquest punt on sonarien noms de consens com Raül Romeva o Roger Torrent si no opta per marxar a l’empresa privada o donar camp de joc a l’exconsellera Natàlia Mas o Natàlia Garriga que la militància valora positivament la seva gestió al capdavant de les conselleries d’Economia i Cultura. De fet, durant la campanya Illa va felicitar Garriga per la seva tasca al capdavant del departament.
Ras i curt, l’acord podria suposar donar un valor polític a Junqueras dins l’executiva, però deixant la direcció del partit a nous lideratges amb un equilibri de forces entre els dos sectors. De tota manera, el junquerisme avisa que la seva intenció és “guanyar” perquè tenen “la militància i no els càrrecs”. Els roviristes repliquen que si perden romandran al partit per “vigilar que no es perdi l’ànima d’esquerra nacional” amb què ha alimentat el seu creixement.
