El portaveu d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián, va apujar ahir la seva aposta sobre el front d’esquerres a l’esquerra del PSOE de cara a les pròximes eleccions espanyoles i va desafiar Esquerra Republicana en l’acte que va protagonitzar amb l’eurodiputada i secretària política de Podem, Irene Montero, a l’auditori de la Universitat Pompeu Fabra. Allà, Rufián va deixar clar que no renunciarà a la seva idea costi el que costi, tot i ser coneixedor que Oriol Junqueras i altres dirigents del partit s’han oposat per activa i per passiva a un projecte polític que implicaria difuminar les seves sigles. L’encara líder d’ERC a Madrid defensa que la formació republicana ha de liderar la confecció d’aquest front d’esquerres i ho ha lligat al seu futur polític: “Li demano al meu partit que lideri això i, si m’hi va el càrrec marxo, a casa”. Però deixar el càrrec no implica que pensi deixar el partit. De fet, hores abans de l’acte va assegurar en una entrevista a Catalunya Ràdio que no pensa fer aquest pas: “Seria un desgraciat si renunciés a ERC. Hi seré fins que em facin fora”. Tota una declaració d’intencions que trasllada la pressió a la direcció republicana, perquè Rufián és, definitivament, un vers lliure.
La tensió entre els dos blocs del partit es palpa en l’ambient. De fet, ERC no ha tardat ni 24 hores a tornar a tancar la porta a la proposta impulsada per Rufián: “No som l’esquerra del PSOE, som l’esquerra nacional de Catalunya”, ha dit una veu autoritzada dins el partit com és el vicesecretari de Comunicació i portaveu d’ERC, Isaac Albert. En un post a la xarxa social X, Albert ha publicat un decàleg on deixa clar el posicionament de la formació, que xoca amb les aspiracions del seu propi líder a Madrid. El dirigent republicà ha traslladat que el partit no pot “resoldre les disputes de l’esquerra espanyola”, i ha deixat clar que ERC vol liderar l’espai de l’esquerra a Catalunya “sense engrunes”. I afegeix: “I sumar, com ja fem, amb altres forces progressistes als territoris: Bildu, BNG, Compromís…”.
Davant aquesta situació, fonts pròximes a Rufián han detallat que, per tal de rebaixar la tensió, es va plantejar una possible sortida que podia satisfer les dues parts enfrontades. Amb l’objectiu que el debat no se sortís de mare i mantenir la unitat del partit, es va plantejar la possibilitat de concórrer a les eleccions cadascú amb la seva llista però amb tres punts acordats en els programes electorals. Semblava que després de l’acte d’ahir hi havia la possibilitat de reconduir l’enfrontament entre l’executiva Junqueras i Rufián, però aquesta opció ha tornat a descarrilar al llarg d’aquest divendres al matí. De fet, les mateixes fonts traslladen que “han saltat els ploms”.
La “legitimació externa” de Rufián per obrir el conflicte
Experts consultats per El Món consideren que Rufián ha encetat un pols públic a l’executiva d’Esquerra Republicana. També n’hi ha que ho relativitzen, però creuen que l’executiva haurà de prendre una decisió sobre si manté Rufián o no com a cap de llista, i ho haurà de fer sent coneixedors que el portaveu d’ERC a Madrid té un alt valor electoral. Andreu Paneque, doctor en Ciències Polítiques i professor a la UOC, considera que la bona valoració popular de Rufián li atorga una “legitimació externa” que aprofita de forma interna per confrontar la seva proposta amb l’executiva del partit. “Si les enquestes donessin molt mals resultats a Gabriel Rufián, no estaria en la posició que està posant ara mateix el partit”, assenyala Paneque, que també destaca el que considera un aspecte clau: que l’actual direcció no va obtenir una victòria aclaparadora en el congrés nacional del partit. En aquest sentit, defensa que la manca d’una unitat d’acció provoca que les “polaritzacions internes puguin acabar cristal·litzant en aquest aspecte de confrontació oberta”, sobretot quan davant hi ha “una persona que té un potencial electoral rellevant”. La conclusió de Paneque és, per tant, que el líder d’ERC a Madrid està duent a terme “un pols públic a l’executiva i, concretament, a Junqueras”.
“Cap de les dues parts no té incentius per trencar o per ser el primer que trenca”
En canvi, el professor de Ciències Polítiques de la UAB Marc Guinjoan relativitza aquest pols entre Rufián i Junqueras. El politòleg demana prendre amb “cautela” les paraules de Rufián perquè tampoc “no diu que, si no hi ha un acord, ell no es presentarà”. I afegeix que cap dels dos actors implicats en l’equació “no té incentius per trencar o, com a mínim, per ser el primer que trenca”. En aquest sentit, subratlla que el líder d’Esquerra a Madrid és una persona amb “una personalitat forta i força autoestima” i se li fa difícil pensar que Gabriel Rufián, tot i que s’ha anat distanciant de la direcció del partit, “de cop i volta decideixi marxar a casa”. “I també se’m fa una mica difícil pensar que Esquerra pot prescindir-ne malgrat que al partit no li agradi o li molesti la proposta per una confluència d’esquerres, que és molt poc concreta”, afegeix.
Amb tot, veu Guinjoan “absolutament normal” que ERC, com a partit històric, no vulgui “dissoldre les seves sigles en una altra formació”. Un altre aspecte a tenir en compte és que actualment Esquerra té un grup parlamentari al Congrés, i això implica diners, temps i recursos propis, i també personal a càrrec, que es diluirien en una agrupació amb diferents formacions. “Això, més enllà de l’aspecte programàtic, té una solució difícil”, alerta el politòleg. Malgrat tot això, creu que queda molt de temps per a les eleccions i, ara mateix, la proposta és molt poc concreta, però no ho llegeix com “un trencament amb ERC” perquè, segons diu, ahir també va enviar “missatges d’estima” al partit de Junqueras.
La dicotomia d’ERC: mantenir Rufián o prescindir d’un actiu electoral a Madrid
En aquesta equació hi ha elements de pes que fan que Junqueras eviti la confrontació pública amb Rufián tot i rebutjar la proposta que li planteja per no desdibuixar les sigles d’ERC. Paneque creu que l’executiva d’ERC haurà de decidir quin escenari li interessa més com a partit, tenint en compte que el seu objectiu és tenir la màxima força possible al Congrés dels Diputats i, sobretot, “la conjuntura electoral que, pel que sembla, està abocada a una batalla de blocs més enllà dels partits polítics”. El politòleg creu que hi ha diversos elements a tenir en compte. Un és que la decisió de formar part d’aquesta coalició tensionaria el partit en termes ideològics i de posicionament davant dels seus competidors en l’independentisme. Principalment, per l’efecte que tindria en la “competició” amb Junts. I l’altre és “quina alternativa” té ERC si no assumeix l’embat que planteja Rufián. “Si no és Rufián, qui serà el cap de llista? I els resultats em sembla que no seran tan bons com podrien ser amb Rufián”, exposa, Guinjoan. I deixa clar que “la dicotomia és aquí” i, tard o d’hora, l’executiva de Junqueras haurà de triar.
Guinjoan comparteix que en aquesta situació hi ha una cosa que ERC té molt en compte, que és la projecció que té Rufián com a carta electoral. “I, després de tot el que ha passat, Rufián, segurament, amb totes aquestes propostes i la projecció que té, faria uns bons resultats a Catalunya”, assenyala l’expert de la UAB, que també exposa que la proposta de Rufián està més ben vista a la resta de l’estat i els votants d’Unides Podem o IU “se senten còmodes i atrets” per aquesta proposta, perquè el portaveu republicà a Madrid “és un polític que agrada”. En canvi, apunta que aquesta proposta a Catalunya es veu amb “més escepticisme” perquè implica els Comuns, una formació que també pressiona per a la confluència de les esquerres i deixen anar que “l’única incògnita” del front d’esquerres de Rufián és saber si ell anirà al marge d’ERC.
Més pressió interna a ERC
Enmig d’aquest escenari de tensió interna, aquest divendres una desena de militants crítics amb la direcció del partit han anat a la seu nacional del partit, al carrer Calàbria de Barcelona, per registrar la petició formal d’activació del mecanisme reglamentari per fer un referèndum entre la militància sobre el suport al Govern de Salvador Illa. La iniciativa, que han subscrit representants del Col·lectiu Primer d’Octubre i de Foc Nou, parteix de la constatació que l’acord amb el PSC per investir Illa “no s’ha complert” i consideren que l’executiva de Junqueras ha convertit “un acord d’investidura en un acord de legislatura”. Els impulsors de la iniciativa han reclamat que s’activin els mecanismes de participació que preveu el reglament intern del partit per tal d’iniciar la recollida del 10% dels avals necessaris perquè la proposta tiri endavant i han proposat fer aquesta pregunta a la militància: “Estàs d’acord que Esquerra Republicana retiri la confiança atorgada al president Salvador Illa atès que no ha complert amb els seus compromisos d’investidura relatius a la sobirania fiscal, la promoció i protecció de la llengua catalana, la Convenció Nacional per a resolució del conflicte polític i la resta de mesures acordades?”
