Nova Esquerra Nacional i Foc Nou, les dues candidatures derrotades per Militància Decidim en la primera part del Congrés d’Esquerra Republicana –la que va servir per elegir la nova executiva nacional, presidida una altra vegada per Oriol Junqueras– han presentat esmenes a les tres ponències –estatutària, política i d’estratègia– de la direcció del partit, encapçalada per Junqueras i Elisenda Alamany. Són els documents que s’han de debatre en la segona part del conclave republicà, que se celebrarà el pròxim 15 i 16 de març a Martorell. Les han presentat per separat, i amb redactats diferents, però hi ha coincidències en algunes qüestions clau, com ara la limitació de mandats, la incompatibilitat de càrrecs i els corrents interns.
Abans del congrés, decisiu per definir quin serà el funcionament intern i el projecte polític del partit de cara als pròxims anys, les esmenes es presentaran les pròximes setmanes als congressos comarcals, regionals i sectorials previs a la cita de mitjans de març. Malgrat que la redacció d’esmenes s’ha fet per separat, fonts de Nova Esquerra apunten que els dos sectors crítics, que van ser candidatures rivals de Militància Decidim en les eleccions internes del partit, han “mantingut contactes”, i han remarcat que s’intercanviaran les esmenes que han presentat i que col·laboraran “tant com es pugui”. Un contacte que confirmen fonts de Foc Nou, tot i que subratllen que cadascú ha fet les seves esmenes. Malgrat que no n’hi ha de conjuntes, des del moviment d’Helena Solà i Alfred Bosch assenyalen que “pot haver-hi suports mutus en els punts de coincidència”. De fet, no descarten que hi pugui haver suports també amb Militància Decidim “si ho plantegessin”.
Evitar que Junqueras pugui optar a presentar-se una altra vegada per presidir ERC
Les dues candidatures, que volen constituir-se com a corrent intern de ple dret, defensen que hi hagi limitació de mandats, però amb algunes diferències. NEN ha presentat una esmena quirúrgica per suprimir dues paraules –“ininterrompudament” i “plenament”– de l’article 50.4 de la ponència estatutària elaborada per la direcció. La direcció proposa el següent: “Les presidències i secretaries generals es poden reelegir ininterrompudament fins a un màxim de dotze anys, si bé sempre se’ls permetrà acabar el mandat. Quan no hagin pogut desenvolupar plenament les seves funcions a conseqüència de la repressió política (presó, inhabilitació, exili o causes polítiques pendents de judici) i dels efectes de la repressió sobre els seus drets polítics, aquest termini quedarà suspès”. La modificació plantejada per NEN persegueix evitar que Junqueras posi el comptador a zero aprofitant els tres mesos que han passat entre la seva dimissió i la seva reelecció i que faci servir el temps que hagi estat inhabilitat per descomptar-lo de còmput, amb la intenció d’impedir que el líder d’ERC pugui tornar-se a presentar a la reelecció.
En canvi, Foc Nou també fa una modificació quirúrgica, però, en lloc de suprimir la paraula “ininterrompudament”, la canvia per “acumulativament”. Ambdós moviments estableixen un màxim de 12 anys en el càrrec, tant a la presidència com a la secretaria general –amb esmenes als articles 73 i 74–, i, si qualsevol de les dues propostes per modificar aquest article tira endavant, Junqueras no podria optar a ser president de nou en les pròximes eleccions a ERC.
Amb els números a la mà, Junqueras fa 14 anys que és president del partit, però els estatuts permeten que es pugui descomptar el temps que ha estat a la presó, si es considera que no ha pogut desenvolupar plenament les seves funcions. Un cas ben diferent és la inhabilitació, ja que Junqueras ara mateix està inhabilitat, però això no li impedeix ser president d’ERC a tots els efectes. Per tant, si es resten els temps que el líder d’ERC va estar entre reixes, Junqueras faria 10 anys i mig que és president d’ERC i quan acabi l’actual mandat, si l’esgota, ja haurà superat els 12 anys que fixen els estatuts de l’organització.
Incompatibilitat dels càrrecs de partit amb els institucionals
D’altra banda, els tàndems formats per Xavier Godàs i Alba Camps, d’una banda, i d’Helena Solà i Alfred Bosch, per l’altra, defensen limitar d’una manera o altra que el president del partit i la secretària general pugui ocupar càrrecs institucionals a més dels orgànics del partit, i han esmenat l’article 114 de la ponència estatutària. Com ja van defensar en el seu programa electoral, Nova Esquerra Nacional vol regular –per impedir– que la direcció del partit pugui optar a ocupar càrrecs institucionals durant el seu mandat perquè, segons defensen, s’han de centrar en el “dia a dia” de la formació. Tanmateix, aquesta regulació, en cas d’aprovar-se, no entraria en vigor fins al “següent mandat”. “Per tant, les persones que actualment ocupin la presidència o la secretaria general d’ERC, és a dir, Junqueras i Alamany, no es veurien afectades per aquesta limitació”.
Foc Nou, per la seva banda, proposa que les persones que hagin ocupat aquests dos càrrecs orgànics del partit no puguin accedir a càrrecs públics “durant els tres anys immediatament posteriors a la finalització del seu mandat”. Foc Nou aposta per aquesta mesura amb l’objectiu de “garantir la separació entre la direcció orgànica del partit i la representació institucional, afavorint la renovació i la transparència en l’exercici dels càrrecs públics”. A més proposen limitar a dos càrrecs l’acumulació al llarg del temps de responsabilitats institucionals o orgàniques per “fomentar el principi de regeneració democràtica”.
NEN i Foc Nou aspiren a convertir-se en corrents interns de ple dret
Un altre punt en què els dos moviments estan d’acord és en el de regular de forma estatutària els corrents interns del partit i que puguin participar en els debats i optar a tenir representació en els òrgans de decisió. És a dir, que puguin expressar les seves opinions dins dels òrgans del partit, presentar propostes en els congressos, conferències i assemblees, accedir a mitjans de comunicació interns i participar en processos de deliberació. “Fins ara hi havia gent que s’autoanomenava corrent intern –com per exemple, el Col·lectiu Primer d’Octubre–, però no era res, perquè no hi havia eines”, argumenten fonts de NEN després de canviar de parer sobre la necessitat de constituir-se com a tal. De fet, Xavier Godàs, després de les eleccions a la direcció, va assegurar que no es configurarien amb corrent intern, però el moviment considera ara que cal regular-lo i que ells s’hi han de constituir. “És la millor manera per continuar influint”, defensen.
En un capítol nou, perquè la direcció no far cap eferència als corrents interns en la ponència estratègica, NEN proposa que es puguin constituir com a corrents interns les persones militants de ple dret que recullin un 3% del suport del total de les bases. A més, reclama que la Comissió de Garanties del partit vetlli pels processos de creació d’aquests moviments i també proposen que cada corrent es pugui organitzar de forma “autònoma” amb l’objectiu de garantir la transparència i la democràcia interna. En canvi, Foc Nou aposta per modificar l’article 9, que fa referència als drets i deures de la militància, i introdueix que la militància té dret a “agrupar-se en diferents corrents d’opinió dins del partit, amb el dret de participar en debats interns, promoure iniciatives i optar a representació en els òrgans de decisió”.
Foc Nou, a més, regula la seva proposta amb sis punts: poder participar en la presa de decisions a través de mecanismes democràtics interns, com referèndums, assemblees territorials i sectorials, i sufragi universal en les qüestions d’especial transcendència política; expressar lliurement les seves opinions i formar part de corrents d’opinió dins del partit, ser escoltada i participar en un model de treball basat en el diàleg, la reflexió i la negociació integrativa, poder accedir a la informació sobre les decisions estratègiques i organitzatives del partit, disposar d’eines per poder evidenciar discrepàncies i tenir garantida una representació equitativa dins dels òrgans de direcció i processos de decisió estratègica.
