Marta Vilalta (Torregrossa, Pla d’Urgell, 1986) és portaveu i secretària general adjunta d’Esquerra Republicana. El seu grup parlamentari afronta el repte de tirar endavant una legislatura en la qual compta únicament amb 33 diputats. Per això, s’agafa a la geometria variable, tal com s’ha vist amb els pressupostos –pactats amb PSC i comuns–, en el decret de la sequera o en la llei de la ciència. Vilalta s’ha convertit en la cara visible del partit, amb Aragonès presidint la Generalitat i Oriol Junqueras més en segon pla. Ara, li venen a sobre tres reptes: les eleccions municipals, les eleccions espanyoles i intentar acabar la legislatura amb 33 diputats.
El Govern d’Esquerra Republicana ha aconseguit aprovar el pressupost de la Generalitat després mesos de negociació. Quina influència tindrà en aquesta legislatura? Els dona aire?
Efectivament, creiem que és una gran notícia pel país, bàsicament per a la gent, per a les famílies, per als serveis públics, l’estat del benestar de Catalunya, les empreses i el sector industrial. Són uns pressupostos expansius, amb 3.800 milions d’euros de més que serveixen per reforçar els serveis. A partir d’aquí, el Govern ha de seguir governant, sent útil per a la ciutadania i apostant per aquestes transformacions, i aquí al Parlament anar llei a llei, i decret a decret, i mesura a mesura, per tal de poder fer que aquest Parlament sigui digne de la confiança que ens ha dipositat la ciutadania.
Però creu que els permetrà acabar la legislatura aquest instrument?
Això ja es veurà. Al final, els pressupostos serveixen per fer coses per a la gent, per ser útils, no per a res més. Ja fa uns 15 dies que s’han aprovat els pressupostos, i el repte ara és poder concretar i desplegar tota la seva execució, tant en l’àmbit sectorial, com també amb tots els avenços i mesures que s’han pactat pel que fa a inversions territorialitzades als diferents municipis, a les diferents infraestructures, al territori, que també és molt important.
Van estar gairebé 4 mesos negociant amb Junts, el PSC i els comuns. Davant d’aquesta situació en la qual vostès tenen 33 diputats, el Parlament, en certa forma, ha perdut la confiança en aquest Govern?
No, al contrari, acabem d’aprovar uns pressupostos. Aquest dimecres mateix aprovàvem un decret de l’àmbit de la sequera. Fa pocs mesos aprovàvem la llei de la ciència amb una àmplia majoria. També hem aprovat una llei de reconeixement de l’escoltisme, i cada dia fem debats i aprovem mesures que són bones per a la ciutadania, intentem construir acords, basant-nos en els grans consensos del país. D’això es tracta, de fer política i de fer-la el màxim d’útil possible. I sí, malauradament lamentem que en el cas dels pressupostos hagi produït aquesta demora, no pas per la nostra voluntat, ja que ja estaven a punt per aprovar-los i tramitar-los des de principis de desembre, però aquí han intervingut els tacticismes, els partidismes o els electoralismes de la resta de formacions polítiques.
Ha esmentat el decret de la sequera, que va tirar endavant aquest dimecres, però que els van obligar a tramitar-la com a projecte de llei.
És un mecanisme habitual en l’àmbit parlamentari. Tenim una situació d’emergència en el tema de l’aigua per la situació de sequera extrema que està patint el país. La setmana que ve hi ha convocada una cimera de l’aigua i aquí demanaríem a la resta de formacions polítiques que actuïn amb la màxima responsabilitat. No entendríem que algú pogués jugar amb l’aigua, amb un tema tan complicat. Aquí no hi té cabuda intentar desgastar el Govern per qüestions particulars. Ens hi juguem molt, com a país, tots els sectors, el sector primari, però també el sector de la indústria, les famílies, el consum propi, i com podem aguantar. El Govern ha fet la feina, des de l’òptica no només del decret, sinó amb actuacions com els pressupostos, incorporant mesures per intentar evitar el malbaratament de l’aigua.
Però el discurs de la majoria dels grups de l’oposició, passant dels comuns fins a Junts, és que els acusaven de manca de diàleg i d’haver tirat pel dret…
I a vegades això és més retòrica política perquè de diàleg n’hi ha hagut. Justament és un decret que no es va aprovar a Govern fins que no es van fer reunions prèvies amb tots els grups. Això va passar, es va produir, hi va haver contrastos, hi va haver la possibilitat de millorar aquest decret i després el va aprovar el Govern. Així i tot, segurament hi haurà d’haver més mesures. La voluntat de generar un debat, de generar consensos, justament d’actuar com a país en aquest tema, es tradueix en la cimera que s’ha convocat per a la setmana vinent. No hi ha gaires cimeres al nostre país. S’ha convocat i ho treballarem per veure quines mesures complementàries es poden fer si això s’acaba incorporant en un nou decret. Tot s’ha de fer des d’una aproximació de responsabilitat i no de càlculs electoralistes, que massa vegades trobem en l’oposició d’aquest país que prefereix desgastar el Govern que no pas intentar ser útils cadascú des de la seva posició.
Creu que aquestes acusacions van lligades a càlculs electoralistes?
Bé, que cadascú pensi el que consideri, però aquest és un tema rellevant amb el qual el que caldria és, justament, treballar-lo conjuntament.
Tornant als pressupostos, va tenir la sensació en algun moment que els comptes no tirarien endavant?
Des d’Esquerra Republicana sabíem que era una gran oportunitat que no podíem deixar passar, i per això no vam tirar la tovallola, ni quan alguns s’aixecaven de la taula, ni quan alguns estaven fent un bloqueig amb el tot o res. Sabíem que el país necessitava pressupostos, i per això no ens vam aixecar, vam negociar fins a l’últim moment. I aquesta crec que és l’actitud que ha de tenir un Govern.
Quan vostès havien de decidir si donar suport a la moció del PSC sobre el B-40, es va arribar a parlar d’eleccions?
El que teníem és un debat sobre pressupostos, amb un grup parlamentari que després de sortir del Govern va decidir no donar suport a aquests comptes, malgrat tots els beneficis i tots els avenços. Segurament van posar els interessos particulars per sobre dels col·lectius. I, d’altra banda, teníem un altre grup parlamentari que va plantejar el tot o res, que no és bo, perquè molts cops acaba en res. Nosaltres volíem intentar trobar els suports suficients i d’aquí l’actitud de no llençar la tovallola. I en això vam estar centrats, en la negociació pressupostària, que ha acabat amb un acord puntual. I a partir d’ara el repte del Govern és executar-los. Per tant, més d’altres coses, del que vam parlar va ser de com fer possible ajudar la gent.
No té la sensació que el Parlament ha deixat de banda la qüestió nacional? Cal tenir en compte que l’independentisme va aconseguir un 52% dels vots i estratègicament s’ha fet poca cosa...
Bé, la majoria parlamentària és independentista, per primera vegada en les eleccions aconseguim superar aquest llindar del 50%, però al mateix temps que s’ha donat això, hi ha una manca de consens estratègic pel que fa al moviment independentista. Hi ha aquesta manca de trobar el mínim comú denominador com altres vegades l’havíem trobat. Per tant, crec que aquest és un repte que tenim tots. El que passa és que també ens fa l’efecte que hi ha una pèrdua d’oportunitats col·lectives amb la contínua obsessió de Junts d’atacar Esquerra Republicana, en lloc d’atacar conjuntament l’Estat o en lloc d’invertir a posar-nos d’acord per refer aquesta estratègia.
No creu que Junts per Catalunya ataca l’Estat? Creu que prioritzen l’atac a Esquerra Republicana?
Crec que és una realitat. Només cal mirar què diuen els seus dirigents, malgrat la diversitat d’opinions que té Junts per Catalunya. Però sí, creiem que és una pèrdua d’oportunitats col·lectives el fet que Junts estigui obsessionat a atacar sobretot Esquerra Republicana, a fer-la culpable de tots els mals de la humanitat, en lloc d’invertir conjuntament, com nosaltres voldríem fer, per tal de refer un consens estratègic que segurament ens donaria, ens situaria en millors nivells de fortalesa, per tal de poder seguir aquest camí cap a la República Catalana.
No creu que vostès, Junts i la CUP haurien de seure a parlar per arribar a un acord sobre com dirigir el nou Procés? La nova etapa, la nova fase de l’independentisme… Tenint en compte que amb la CUP també hi ha hagut un distanciament durant els últims mesos.
Sí, és evident que sempre per entendre o per resoldre els conflictes cal parlar, i això ho hem defensat sempre. I això també s’està fent, diguéssim.
No ho sembla...
A escala pública no hem arribat a aquest moment d’un acord refet o d’una estratègia consensuada, i aquí li torno a reiterar aquells que prioritzen el desgast d’un altre independentista en lloc de fer pinya per tal d’anar contra l’estat espanyol. Sabem que l’adversari és l’Estat, que hi ha un conflicte polític que cal resoldre, que hi ha uns consensos al nostre país que defensen amnistia i autodeterminació i que tenim molt espai per recórrer i camí per traçar en l’àmbit internacional. Ho estem fent a tots els nivells per tal de generar complicitats i elevar les denúncies, per exemple, aquesta setmana, en el cas de Pegasus. Convidaríem a tothom a poder contribuir en la mateixa direcció.
Al final, asseure’s i negociar, i parlar de crear un nou consens, una nova estratègia, no és el que reclamava Junts per no sortir al Govern? Un dels punts era l’espai de coordinació independentista…
Això és una de les coses que s’estava treballant, però Junts va decidir sortir al Govern, i no serà per culpa d’ERC. Ho va votar la seva militància, perquè en aquell moment també hi havia molta divisió interna, com ara, que també tenen diverses veus dins de Junts per Catalunya, entre els que volien seguir al Govern i els que van voler sortir. Entre els del senyor Trias a Barcelona, que amaga les seves sigles, i entre els de la presidenta Borràs. Convindria que ells mateixos es posessin d’acord, per després posar-nos d’acord tots. Però jo li reitero, és injust que una organització independentista, en lloc de poder contribuir i generar aquesta oportunitat de poder anar conjuntament a plantar-nos davant de l’Estat, es dediqui sobretot a assenyalar i a posar el dit a l’ull de la resta de companys independentistes.
Quan impulsaran l’acord de claredat que vol fer el president?
L’acord de claredat ens sembla que és el següent gran pas d’aquest camí cap a la República Catalana. Ens consta que això s’està ara treballant, sobretot internament, especialment, en l’àmbit acadèmic, i després caldrà construir un acord polític, aquesta és la voluntat.
Serà la mateixa proposta que va fer Esquerra Republicana?
El que fins ara s’ha fet per part del president Aragonès és elevar una proposta en el marc del debat de política general. Va ser el mateix dia que Junts li va fer una OPA a través d’una qüestió de confiança i marxant del Govern. Segueix sent una proposta constructiva de país per tal de poder articular les maneres, les regles del joc, els criteris i les condicions perquè puguem tornar a votar. Es tracta de com podem tornar a fer un referèndum per decidir si volem ser una república catalana de la mateixa manera que ho va fer al seu moment a Escòcia, o que ho va fer al seu moment al Quebec, o que ho va fer fins i tot Montenegro. Sabem les diferències dels processos, però es tracta de les regles del joc de la democràcia. Considerem que és una bona proposta, que s’ha de construir i consensuar. En els pròxims dies i setmanes s’intentarà fer aquest diàleg amb la resta de formacions i amb la resta d’actors del país.
S’ha parlat d’aquest aspecte amb els altres grups parlamentaris?
Se’n va parlar preliminarment, hi ha converses i n’hi haurà segurament més intenses en el futur, perquè, com li dèiem, això és un acord.
Amb quins han parlat?
Sempre hi ha converses. Sempre. Som persones que ens dediquem a la política, a ser representants de la ciutadania. La nostra feina, com a mínim, així és com l’entenem des d’Esquerra Republicana, és entendre la política aplicant la paraula, el diàleg, la negociació i el debat per resoldre els conflictes. Això és una qüestió que en els dies vinents, i sobretot en els mesos vinents, s’haurà d’anar treballant.
La proposta serà abans de les municipals?
No l’hi puc concretar, ho dirà el president de la Generalitat. Per tant, la nostra voluntat és que primer hi hagi la construcció d’aquest acord de claredat entre les formacions polítiques i socials del nostre país, per després anar conjuntament davant de l’Estat i la comunitat internacional per reclamar aquest nou referèndum, que no només volem fer, sinó que volem tornar a guanyar i volem que es pugui implementar.
Tenint en compte que el govern espanyol es nega a fer la taula de diàleg en aquests moments i també es mostra contrari a aquest acord de claredat, que hi hagi eleccions espanyoles a finals d’any és una oportunitat per tirar-ho endavant?
Sempre és una oportunitat. Ja sabíem que això en un dia no se solucionaria. Venim de 300 anys i, per tant, sabíem que això seria complicat, i més amb l’Estat que tenim al davant. Tornem a instar tothom, més enllà dels retrets, a entendre que tenim un rival que juga brut i que cal persistir seguint defensant els nostres drets i consensos. El procés electoral per a unes noves eleccions espanyoles torna a ser una oportunitat per poder acumular la màxima fortalesa i tornar a ser decisius a Madrid. El que no farà ERC és dimitir de les seves responsabilitats o anar a defensar el no a tot. La nostra aposta ha estat ser útils i defensar els interessos de Catalunya a tot arreu. En la qüestió de les necessitats de reforç dels serveis públics poder intentar influir en tot allò que encara depèn de Madrid. Alhora, cal poder intentar influir i poder forçar l’Estat a traçar les passes en la resolució d’aquest conflicte amb el procés de negociació. Com més força tinguem, segur que més podrem fer.
Condicionarien a una investidura de Pedro Sánchez al fet que accepti aquest acord de claredat?
Bé, veurem quan arribem a les eleccions i en quin punt estem. Sens dubte una suposada nova investidura espanyola estarà condicionada als avenços en el camí cap a la República Catalana, en la defensa dels drets més fonamentals i en la defensa dels interessos de la ciutadania de Catalunya. És evident. Com ja ho vam fer, de fet, l’última vegada.
En pocs dies, segurament abans que acabi la setmana que ve, es donarà a conèixer la sentència a l’actual presidenta sospesa del Parlament, Laura Borràs. Què ha de passar amb la presidència del Parlament?
D’entrada, el que caldrà és veure la sentència d’aquesta causa, que ha de ser molt clara. Fins i tot, en funció d’aquesta, caldrà esperar la sentència ferma. En tot cas, i en el supòsit que hàgim de prendre decisions en el marc del Parlament de Catalunya, és evident que la presidència del Parlament de Catalunya ha de ser molt clara. La presidència del Parlament de Catalunya ha de recaure en alguna persona de la majoria independentista. Justament abans parlàvem que hi ha una majoria independentista que per primer cop va superar el 50% dels vots en les últimes eleccions. Per tant, és evident que des d’Esquerra defensarem que la presidència del Parlament de Catalunya, en el supòsit que s’hagi de substituir, recaigui amb algú de la majoria independentista.
Hi ha hagut converses amb Junts o amb Albert Batet, president del grup parlamentari, sobre aquest aspecte?
Hi ha hagut converses molt preliminars, perquè hem de ser prudents a veure quina és la resolució judicial. Cal també que Junts per Catalunya decideixi què vol fer, però a vegades costa entendre què és el que volen amb tantes veus diferenciades. Aquests últims dies hem sentit veus que deien que caldria deixar la cadira buida en un acte de reivindicació, mentre altres veus de Junts per Catalunya diuen que això seria un acte d’irresponsabilitat. Per això primer caldria que s’aclarissin.
Junts també està tenint un debat intern, i el nom que més sona per substituir a Borràs és el de l’alcaldessa de Vic, Anna Erra. Què li semblaria aquest nom?
Nosaltres no especularem amb noms. El que proposarem i el que volem treballar ha de ser algú de la majoria independentista.
És una oportunitat per refer la majoria independentista?
Sí. En el supòsit que s’hagi de triar una nova presidència al Parlament de Catalunya, és una oportunitat per refer un acord en l’àmbit de la legislatura, però fins i tot en l’àmbit del consens estratègic de l’independentisme.
Si finalment no hi hagués acord entre vostès, entre Junts i Esquerra, segons el reglament, sortiria el candidat més votat, i en aquest cas seria el PSC. Vostès com actuarien en cas que no hi hagués acord? És a dir, deixarien que el PSC liderés la cambra catalana?
Treballarem perquè hi hagi acord, perquè no volem que el PSC lideri la cambra catalana. Cal aprofitar-ho com una nova oportunitat per refer acords, per posar les bases del que ha de poder ser aquest nou consens estratègic que abans comentàvem també que és un repte que efectivament tenim dins del moviment independentista.
Però si no hi hagués acord o Junts s’hi negués, tal com va dir fa uns dies l’Aurora Madaula, si no volen ocupar la presidència del Parlament, com actuarien vostès?
Això seria una irresponsabilitat molt gran. La política de braços plegats, la del no a tot, a nosaltres no ens agrada ni ens convenç. Treballarem activament perquè hi hagi un acord. Ho llegim com una oportunitat per refer el consens dins de l’independentisme i, per tant, així actuarem amb totes les conseqüències.
Descartem un pacte amb el PSC sobre aquest aspecte?
Absolutament.
D’altra banda, hem parlat de les eleccions espanyoles. Gabriel Rufián serà el candidat d’esquerra a les eleccions espanyoles a finals d’any?
Això ho decidiran els òrgans interns d’Esquerra republicana. No hem pres aquesta decisió encara.
I a vostè li agradaria?
És evident que Garbiel Rufián és un gran portaveu a Madrid, que és capaç d’alguna manera de recollir aquest posicionament d’Esquerra Republicana i de traslladar totes les reivindicacions al front de Madrid. És un gran representant i, sens dubte, seria un gran candidat a tornar a representar Esquerra Republicana al front de Madrid.
Es va equivocar el president Aragonès quan a la missió europea de Pegasus no va defensar Puigdemont, qui va ser acusat de negociar amb els russos per Zoido?
La missió de Pegasus a Madrid, en la qual van poder ser la comissió del Parlament de Catalunya i el president de la Generalitat, va servir per denunciar l’escàndol democràtic. Que les institucions europees, reconeguessin i constatessin que això és un escàndol. Que hi ha una vulneració de drets humans i una obstaculització de les autoritats espanyoles en aquesta investigació. Crec que ens n’hem sortit molt bé, perquè Catalunya i Europa hem sintonitzat molt, parlem el mateix llenguatge democràtic.
En lloc de denunciar-ho conjuntament, és el que va fer el president de la Generalitat, qui sempre ha defensat el president Puigdemont, vam tornar a trobar, malauradament, una organització que va aprofitar per criticar els companys de viatge. Davant d’aquest escàndol democràtic, cal unir esforços, justament, per confrontar l’Estat, i denunciar-ho davant del Parlament Europeu. Em sap greu.
Però no es va equivocar el president Aragonès?
És que jo convidaria a escoltar tota la seva intervenció i totes les seves intervencions. És una causa general, que afecta a tothom. I, efectivament, l’hem d’intentar combatre conjuntament. Conjuntament.
El secretari general de Junts, Jordi Turull, en més d’una ocasió ha acusat Esquerra, sense esmentar-la, d’intentar fitxar candidats de Junts per a les municipals, prometent-los facilitats a l’hora de construir rotondes, parcs… Ja que vostès estan a Govern, i en certa forma tenen més facilitats, segons diuen. Això és veritat?
Potser pensen que fem allò que han fet ells tota la vida. Quan al llarg de dècades han pogut governar el país, fins i tot des d’un sentiment o des d’una voluntat de patrimonialitzar les institucions. Això ja s’ha acabat. Aquelles etapes en què es repartien el país entre Convergència i els socialistes, per sort, han acabat i volem que no tornin. Tenim una nova etapa en la qual defensem una nova manera de fer política, que és la política des dels valors republicans. No ens poden acusar d’aquestes coses, perquè justament entenem la política com una eina al servei de la ciutadania, per ser útils. No per fer promeses, no per comprar res, ni tampoc ser tolerants amb la corrupció. Això havia passat en el passat, però ens ha ajudat a mostrar al país que es pot governar d’una altra manera. Suposo que són unes declaracions que deuen entrar dins de la lògica de precampanya. En aquest discurs d’antipolítica tampoc ens hi trobarem.
Però no és veritat que Esquerra ha intentat fitxar alcaldables a Junts?
Esquerra Republicana el que fa és intentar presentar un projecte al màxim de sòlid en l’àmbit municipal. Estem treballant per poder tenir al voltant d’unes 800 llistes arreu del país, perquè aquesta governança republicana, pugui arribar a tots els pobles i a totes les ciutats del nostre país. Ho estem fent des de la voluntat de poder presentar les millors candidatures possibles.
71
3
