Enmig de les tensions internes congressuals a ERC, un altre partit independentista del Parlament -el que té més escons- també intenta fer dissabte. En concret, Junts per Catalunya es prepara per celebrar el seu congrés els pròxims els dies 25, 26 i 27 d’octubre de 2024, coincidint amb l’aniversari de la Declaració d’Independència del 2017, que es va aprovar però no es va arribar a implementar. La cita serà a Calella (Maresme) i la maquinària s’ha posat en marxa. El procés congressual de la formació de Carles Puigdemont coincideix de ple en el conclave que ha de decidir si Oriol Junqueras continua al capdavant d’ERC. És a dir, els dos lideratges institucionals principals del Govern del Primer d’Octubre encara estan, set anys després, determinant el futur dels seus partits.
El congrés de Junts, però, té un doble objectiu. Per una banda, estratègic. El que els seus dirigents anomenen “endreçar-se”. És a dir, aprofitar que són el segon partit del Parlament i el fet que ERC hagi investit el socialista Salvador Illa com a president de la Generalitat, per elevar-se com el tòtem institucional de l’independentisme amb regust de primer d’octubre. L’encarregat de plantejar tota aquesta renovació discursiva serà l’historiador Agustí Colomines, conegut a la formació com el doctor House, actual diputat de la formació i que ja té cert historial en les posades al dia ideològiques. De fet, va ser Colomines qui va coordinar el projecte la Casa Gran del Catalanisme que va entronitzar Artur Mas i va falcar Convergència Democràtica de Catalunya en el sobiranisme.
Però el congrés també tindrà una altra tasca clau: el relleu de Laura Borràs a la presidència de la formació. Borràs, condemnada per prevaricació, pendent d’un recurs i de l’aplicació d’un indult reclamat pels mateixos magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ha mantingut una posició discreta en els darrers dos anys. Els juntaires han enfortit l’aparell amb el binomi Jordi Turull i David Saldoni, –en dura batalla amb el borrassista David Torrents, secretari d’organització i que vol mantenir l’ànima més independentista– i han deixat a la presidència un paper més institucional, una funció que qualifiquen de “reina mare”. Però la possibilitat que Carles Puigdemont sigui de nou el líder formal i no només material de Junts –ara no hi té cap càrrec orgànic– accelera aquest relleu, que no s’havia de dur a terme fins a l’any 2026, atès que el darrer conclave es va celebrar el 2022 a Argelers, la Catalunya Nord.
“Reordenar-se estratègicament”
Tècnicament, la voluntat de l’avançament congressual té com a objectiu, a més del relleu de Borràs, el fet de “reordenar-se estratègicament” i bastir una “gran alternativa”. És a dir, fer una mena d’OPA a l’independentisme que deambula buscant una alternativa factible al govern socialista i a la coalició de facto articulada entre el PSC, Comuns i ERC i a un eventual front espanyolista de PSC, PP i Vox. Per altra banda, vol evitar també una fuga de vots cap a formacions com Aliança Catalana, d’extrema dreta i amb un discurs de caràcter xenòfob. I, en darrer lloc, aspiren a recuperar la confiança dels votants independentistes que han engreixat les files del partit abstencionista de les darreres conteses electorals.
“Hem d’obrir-nos a l’espectre independentista i definir un model de país enfront del tripartit unionista”, apunten des de Junts. És a dir, la voluntat és reconvertir Junts en un catch-all independentista que arreplegui els desencantats de formacions com ERC, o fins i tot de la CUP, i que han optat per quedar-se a casa en lloc d’anar a votar. Per això, els spin doctors de la formació també volen endreçar ideològicament el partit en què suposadament viuen tres ànimes: els liberals, els socialdemòcrates i els d’esquerres. Una combinació impossible i poc versemblant, com s’ha vist en projectes com ara el Hard-Rock, del qual Junts és un ferm defensor. “Cal omplir de contingut sectorial el partit”, indiquen fonts de la formació.
Evitar l’enfrontament
Tot i que les famílies de Junts ja han començat a bellugar les seves tropes per assolir cotes de poder, –turullistes, borrassistes, rullistes i girondins-, el partit intenta que el conclave de l’octubre sigui “el congrés de l’oportunitat i l’alternativa”. La intenció és fugir de la imatge d’un congrés d’enfrontament, com el que es viu a ERC. De fet, la diferència substancial és que a Junts tenen molt clar qui és el seu líder. Aprofitant el ganxo de Puigdemont, tot i els grillons que suposa que el seu principal nom estigui a l’exili, Junts per Catalunya vol vendre el seu producte com una “força política transversal independentista”.
De fet, el mateix reglament del congrés ja apunta maneres en aquest sentit. Així, al conclave hi podran participar tres delegats de cada partit que ha fet coalició amb Junts per Catalunya en tot el cicle electoral. “També podran participar amb veu i sense vot persones independents, no afiliades, de rellevància a escala nacional, territorial o sectorial, seguint la voluntat d’obertura del partit per tal d’esdevenir el pal de paller de l’independentisme“, remarquen des de la formació. Fins i tot, destaquen que en el redactat de les tres ponències que ha d’avalar la formació -estratègia, model de país i organització- hi participaran “persones independents”.
Al capdavall, i així s’esbossarà en la ponència més política, l’objectiu és definir una nova estratègia a partir del “nou context per a un clar i potent rellançament de l’independentisme que el torni a fer majoritari per poder culminar democràticament” el que anomenen “mandat del primer d’octubre”. Amb aquesta massa, la resta del pastís implica preparar una “alternativa clara al nou govern de base tripartita a partir de la defensa d’un país basat en aquells principis, valors i actituds que han fet tan gran aquesta nació”. Una aposta que suposa crear propostes d’actuació concretes i definir un model de país. I aquí és on possiblement hi haurà la batalla més dura entre les diferents ales de la formació i les obediències de cada part. L’aprenentatge de Junts de com no s’han de fer les coses el tenen en l’exemple del fiasco de la Crida Nacional, una formació que tenia també l’objectiu d’aglutinar l’independentisme i va morir en l’intent.
