Junts per Catalunya donarà aquest divendres el tret de sortida al seu congrés extraordinari, que servirà per entronitzar de nou Carles Puigdemont com a president del partit i rellevar així Laura Borràs, que després d’agafar el testimoni del president a l’exili en el càrrec l’any 2022 perdrà poder executiu i s’encarregarà de presidir la fundació del partit, un organisme sorgit de la fusió de Junts amb Demòcrates. Lluny queda aquell congrés de l’any 2022 a Argelers quan Laura Borràs i Jordi Turull, que seguirà com a secretari general, van acordar una bicefàlia en la direcció del partit. L’encara presidenta va aconseguir controlar el 50% de l’executiva, però després ha anat perdent pes durant aquests dos anys en els quals Turull ha anat guanyant-li el terreny fins a enviar-la al racó de pensar de la fundació FunDem que, de retruc, li servirà per formar part de l’executiva. Ella continuarà, però molts membres del seu entorn –Miquel Sàmper, Cristina Casol, Jaume Alonso-Cuevillas, Aurora Madaula, David Torrents– han anat desapareixent o perdent força per raons diferents, i el borrasime s’ha diluït.
Laura Borràs va fer el salt a la política com una aposta personal de Puigdemont, que la va anar a buscar a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) per formar part de la candidatura de Junts a les eleccions del desembre del 2017, després del referèndum del Primer d’Octubre i l’aplicació de l’article 155 que suspenia l’autonomia de Catalunya. Ja va ocupar un lloc destacat en aquella cita electoral, el número cinc per Barcelona, i posteriorment, després de l’elecció de Quim Torra com a president de la Generalitat, va ser nomenada consellera de Cultura. Tot seguit, faria el salt al Congrés dels Diputats i també seria elegida com a candidata a la presidència de la Generalitat l’any 2021, en una llista encapçalada per Puigdemont de forma simbòlica, per posteriorment ser designada presidenta del Parlament i del partit. Tan forta va ser la pujada com la seva caiguda després de la sortida de Junts del Govern i la seva condemna a 4 anys i mig de presó i 13 d’inhabilitació per trossejar contractes al capdavant de la ILC, encara pendent de recurs al Tribunal Suprem i, previsiblement, el TC.
Puigdemont i Borràs van voler donar una imatge d’unitat aquesta setmana en una trobada a la Casa de la República a Waterloo (Bèlgica) anunciant un acord en un comunicat conjunt on es remarcava que “la presidenta ha expressat el seu convenciment que el lloc des del qual pot seguir servint al projecte del partit i al moviment independentista és a través de la fundació amb què, en aquesta nova etapa, el partit pretén dotar-se d’un espai de debat d’idees, formació i pensament”. “El president Puigdemont, que vol continuar comptant amb el capital polític de la presidenta Borràs i que sempre ha destacat la gravetat de la persecució judicial que pateix arran de la seva implicació en la lluita política, considera que el seu bagatge acadèmic i el seu caràcter determinat la fan la persona idònia per presidir la fundació”, ressalta el text per avalar Borràs com a presidenta de la fundació FunDem, que absorbiran de Demòcrates, per disposar d’un “espai de pensament i reflexió”. “Ha de ser el think tank, i la proposta en positiu per construir nació”, va defensar Antoni Castellà en la signatura de l’acord de confluència entre les dues formacions. De fet, l’acord estableix que Junts “derivarà tota la seva acció de pensament i formació cap a la fundació”.
El cercle de confiança de Puigdemont i Turull
La nova etapa del partit que s’obrirà aquest cap de setmana a Calella estarà liderada pel tàndem format per Carles Puigdemont a la presidència del partit i Jordi Turull, a la secretaria general, que, a més, s’envoltaran de gent de la seva màxima confiança. La cúpula de la direcció la completaran quatre vicepresidències que, segons ha confirmat El Món de fonts oficials, seran per a Antoni Castellà, Míriam Nogueras, Josep Rius i Mònica Sales. El primer prové de Demòcrates i malgrat que no ha militat mai a Junts podrà accedir al càrrec gràcies a la ponència organitzativa del partit que suprimirà els sis mesos de militàncies que es requereixen per accedir-hi.
Nogueras, per la seva banda, anomenada com a “capitana” entre membres destacats de la direcció i peça clau en la negociació amb el PSOE, és la cap de files del partit a Madrid i també tindrà galons pes a la nova direcció. Un altre nom que seguirà a l’executiva com a vicepresident és el diputat i regidor per Barcelona Josep Rius, home de total confiança del president a l’exili i la darrera vicepresidència serà per a l’actual portaveu de Junts al Parlament. En canvi, cap de les persones de confiança de Borràs té opcions de continuar desenvolupant el paper que han tingut fins ara. Res de nou, perquè Junts ja va prescindir de molts borrasistes per a les llistes del passat 12-M i els que van quedar relegats i només Francesc de Dalmases va sortir com a diputat.
En la terna de la direcció s’integra la nova secretària d’organització, Judith Toronjo, diputada al Parlament i exsecretària general de la JNC, la pedrera de Junts. Toronjo forma part del nucli de confiança de Turull a través de Miquel Buch, el virrei de Junts al Maresme, on Toronjo té la plaça com a resident a Tordera. El nomenament de Toronjo, però ha requerit el sacrifici de l’actual secretari d’organització, David Torrents, identificat amb el borrassisme, que caurà de l’executiva. La senadora Teresa Pallarès, per la seva banda, mantindrà la secretaria de finances. També en el nucli dur de la direcció s’hi comptarà Pilar Calvo, actual diputada al Congrés i famosa periodista esportiva, que està ben vista per tots els sectors de la formació. D’aquí que la seva tria per presidir “el senta del partit” hagi caigut bé en totes les sensibilitats.
Un conclave de delegats amb les llistes obertes i l’antiguitat com a principals punts de debat
La candidatura de Puigdemont serà l’única que es presenti en el congrés de Calella, però els delegats de Junts al conclave debatran i votaran fins a 354 esmenes proposades pels militants del partit. Entre els textos que se sotmetran a debat n’hi ha que van en contra de la votació de la cúpula a través de llistes “bloquejades i tancades”, i reclamen llistes obertes; i també sobre si es permet la doble militància i sobre el requisit de sis mesos de militància per optar a un càrrec, que la direcció havia suprimit per permetre l’entrada a l’executiva de persones provinents d’altres partits, com el cas d’Antoni Castellà, o independents.
De la mateixa manera, la ponència ideològica haurà de debatre esmenes presentades per la militància octubrista que no ha volgut transaccionar, per tal de no descafeïnat, les seves propostes polítiques com ara defensa el mandat del Primer d’Octubre o planificar un intens treball per assolir el “control integral del territori” o fer un seguiment més exhaustiu dels acords amb el PSOE i Sumar. Esmenes que es forçaran a debatre en el plenari del conclave. Tot i que s’espera cert debat al voltant d’aquestes qüestions, l’actual direcció, que veu controlat un bon gruix dels delegats, espera que les esmenes sobre aquestes qüestions acabin decaient i s’imposin les seves tesis.
Turull i els errors passats
El secretari general de Junts i candidat a repetir en el càrrec no vol sorpreses. De fet, el seu historial no li permet deixar gaires serrells de darrera hora ni permetre’s el luxe d’alguna sorpresa. En aquest sentit, Turull i el seu entorn recorden l’enredada del congrés de fundació del PDeCAT el juliol de 2016. Una assemblea que havia de servir per entronitzar-lo com a secretari general de la formació amb Buch d’organització. Però moviments dels rullistes -el sector de Josep Rull-, la JNC de Marta Pascal i certa complicitat del nucli dur d’Artur Mas, li van robar la cartera i va quedar fora de la direcció deixant el tàndem David Bonvehí i Marta Pascal a la direcció del nou partit, i Mas i Neus Munté a la presidència simbòlica. Una fórmula que va ser un fracàs estrepitós i que ha acabat amb el PDeCAT abaixant la persiana, amb Bonvehí i membres del rullisme com alts càrrecs del govern del president Salvador Illa.
Després, Puigdemont el va triar de conseller de Presidència, arran de l’operació Patrimoni de l’Estat, és a dir, l’amenaça de les institucions estatals d’anar contra el patrimoni dels consellers i càrrecs de Govern que preparaven el referèndum. Turull va substituir Munté durant escassament tres mesos. Un càrrec que li va costar quatre anys de presó i el retrobament amb Josep Rull. Al congrés d’Argelers, Turull va intentar evitar una altra operació com el 2016 i va pactar una pau armada amb Laura Borràs que amb el temps ha pogut guanyar, però sempre seguint les directrius que li han ordenat des de Waterloo. “En aquell congrés, que Turull el podia haver guanyat còmodament, va fer de convergent i va voler evitar la guerra directa”, comenten camises velles de la formació. Ara, amb les dues lliçons apreses no ha volgut deixar res per enllestir i ha assegurat tots els nomenaments amb el suport del gran primo de zumosol de la formació, Carles Puigdemont.
