Joan Puig (Malgrat de Mar, 1959). És un veterà d’ERC. Un home que sempre hi és i tot i les batalles -guanyades i perdudes- no perd pistonada i manté la seva passió per la gresca, per ERC i, no cal dir-ho, pel país. Puig va ser diputat d’ERC al Congrés l’any 2004 i es va fer popular per la invasió a la piscina de Pedro J. Ramírez, aleshores director d’El Mundo, a la seva residència de Mallorca, quan es va difondre que estava construïda en terreny públic. Puig també ha estat al radar de la Guàrdia Civil en l’operació Volhov. Una prova que sempre ha estat un independentista incòmode, tant per a l’Estat com per a alguns altres independentistes de la seva mateixa formació. Ara és conseller nacional del partit per elecció directa dels militants i secretari nacional de l’ANC.
Quants anys fa que milita a ERC?
Trenta-dos anys…
I havia viscut situacions com aquesta?
Havia vist situacions complicades, com l’època de Joan Puigcercós… o bé l’època que hi va haver quatre candidatures amb Ernest Benach, Uriel Bertran, Joan Carretero i Puigcercós… Però ara és molt més depriment. És pitjor. No hem sabut acceptar ni analitzar perquè amb quatre eleccions hem anat perdent vots. I segon, s’ha convertit en una guerra per les cadires i el poder. A més a més, han esclatat altres problemes i, per tant, no es pensa ni el partit ni en el país. És una lluita en la qual l’autocrítica és intocable. Ningú comenta que l’estratègia ha estat equivocada -perquè alguna cosa haurem fet malament si la gent ens deixa de votar.
Una guerra de cadires?
Una guerra de cadires en la qual, uns diuen que en Junqueras ha de plegar, però volen seguir fent la mateixa estratègia. I en Junqueras que diu que vol seguir.
No veu ara per ara diferències estratègiques entre els que s’anomenen roviristes i els junqueristes…
A mi, tant me fa qui dirigeixi el partit. Jo vull un canvi perquè aquesta estratègia ens ha portat a una derrota considerable. Hem perdut i hem malversat una oportunitat històrica d’aquest partit com seria recuperar ser el partit hegemònic com ho va ser durant la República. Ho hem tingut, ho hem tingut a tocar i el poder ens ha acabat destrossant. A mi m’interessa l’estratègia que hem de fer: volem fer la independència o ara això està oblidat i hem d’anar a gestionar l’autonomia? Com que no ho veig, és el que em preocupa d’aquesta deriva. Al final, acabarem essent un partit sense votants, un partit de militants, però que hem deixat de ser útils per l’independentisme. Tot i que ERC és la millor marca per liderar l’independentisme.
Diria que l’abstenció activa que en els darrers comicis s’ha quedat a casa ERC podria recuperar-los?
Totalment. També estic al secretariat de l’ANC i anem pel país fent xerrades i jo noto que hi ha una simpatia per ERC. Per què? Perquè és el partit dels independentistes, és el partit dels avis… i no ho aprofitem. No ens dirigim a ells. Volem ampliar la base, però només pel vessant socialista. I al final, ho hem fet a l’inrevés. Hem blanquejat el PSC i el PSOE, tants acords… I, per tant, la gent pensa que si hem de seguir l’autonomia, opta per l’original i han marxat milers de votants que han anat a l’abstenció, com si no ens preocupessin; o militants que han deixat el partit i dels que ningú s’ha preocupat. Per avançar s’ha de fer autocrítica, i s’han de reconèixer els errors que es fan. És l’única manera de ser creïbles si vols canviar. Està clar que sense la unitat independentista és impossible avançar. És un repte massa gran.
Però, escolti, com es fa això de la unitat independentista…? Perquè sempre se n’ha parlat…
D’entrada, dir no a investir a Salvador Illa, anar a eleccions i parlar sense apriorismes, parlar clarament tant amb la CUP i Junts. I si uns són l’extrema esquerra i l’altre la dreta ens hem de posar d’acord, perquè, si no, no avançarem. Això ho veu qualsevol persona normal i corrent. Molta gent que ens ha deixat de votar no entenen per què ens barallem més entre nosaltres que amb el PSC o amb els Comuns. Ara hem d’anar a eleccions i seure’ns, amb l’ajuda d’Òmnium Cultural i ANC que facin de fedetaris públics i arribar a un acord de mínims per dir que anem a fer, com es gestiona el mentrestant i com es generen estructures d’estat. Hem estat set anys governant, però no hem avançat en res. Al contrari.
Com?
Mira, tothom s’estranya que els independentistes surtin a celebrar la victòria de la selecció espanyola de futbol amb Yamine Lamal , però clar, ERC ha tingut la responsabilitat dels esports i no hem fet res, res per les seleccions catalanes. La plataforma està destrossada i aleshores ens queixem. Hem fet com si governés un partit que no volgués les seleccions catalanes. Ja sé que no ens deixaran, però com a mínim, mantenir l’esperit. O respecte a la llengua. Les coses pràctiques no s’han fet. Jo no puc entendre com en una roda de premsa de Govern o del meu partit acabin les preguntes, i aleshores, surtin els periodistes espanyols i demanen un resum en castellà i ho fan. Aleshores, per què necessitem el català? Compartir la roda de premsa amb la periodista d’Euskal Telebista és una experiència. Estava indignada perquè feia l’esforç de fer-ho en català, subtitular i després veu com es tradueixen. Hem perdut nosaltres mateixos l’estima de la necessitat del català. Crec que el poder els ha tret fora de la realitat.
Què vol dir?
Sembla que tot ho fan bé… i la gent dona per suposat que un govern ha de fer les coses bé. Si en quatre eleccions perds tants votants i dius que no has de canviar l’estratègia perquè és bona… doncs ens seguim presentant… algú va dir que havíem tocat fons amb els vin diputats, i crec que al pas que anem ens convertim en ICV o encara pitjor en Euskadiko Ezkerra, que els vells coneixem… un partit fundant per exmilitants d’ETA que va acabar dissolt dins les files del Partit Socialista d’Euskadi. Anem per aquest camí.
Pel que entenc, doncs, vostè abona que cal anar a noves eleccions?
Sí. Això, d’entrada.
Però i aquests que diuen que si ERC va a noves eleccions ERC encara pot perdre més?
Llavors que no dirigeixen el partit i deixin pas. Per què et fan por les eleccions hem de fer Illa president? Això és una bestiesa. Som el partit de Francesc Macià i de Lluís Companys! Si no en saben que donin sortides. Aquest és l’altre problema, s’aporten idees i la direcció no et vol escoltar. Jo crec que hi ha una possibilitat d’anar a eleccions, recuperar una part de l’abstenció és recuperar vots a tocar de la majoria absoluta.
És una bestiesa fer Illa president per por a noves eleccions?
Clar!!! És una bestiesa fer Illa president per por d’unes noves eleccions. Si no en saben que deixin pas i potser sí que estan cremats. En Junqueras dimiteix i assegura que vol tornar a dirigir el partit, però encara no ha dit cap on vol anar. Qui vulgui dirigir el partit ha de dir si vol anar cap a la independència, vol continuar igual o vol seguir en una etapa de desconcert com l’actual. Això no ho diuen. En la política la gent ha de dir que pensa fer i què pensa prioritzar i no fer com ha passat aquesta legislatura.
Què ha passat aquesta legislatura?
Com l’acord de claredat: mai se n’havia parlat. És com ‘no sabem què fer i ara farem això’. Són incongruències… o paraules buides, com ara ‘fer república’. Què vol dir ‘fer república’? Perquè a França, per als nord-catalans, fer república és per sortir corrents per la repressió! Fer república està molt bé, però hem d’explicar què és… perquè ERC fa vuit anys que és al Govern i hem fet coses que feien els altres.
Una qüestió que va sorgint és que sembla que ERC, per a alguns militants o dirigents, com ens deia Jordi Fàbrega en una entrevista, ha perdut el valor o el reconeixement de la identitat nacional.
Sí. Li ha tret el valor. Un independentista no veu útil votar ERC. El partit emocionava, perquè algú, l’avi, per exemple, hi havia militat. Ara ens diuen què feu? Perquè no fem el nostre ideari, perquè segons el nostre ideari som el partit clau de l’independentisme… I potser per alguns són collonades… però hem tret les estelades dels actes, parlem amb suavitat de moltes coses o blanquegem el PSOE per por a l’extrema dreta… I, mira, un detall, el PSOE molt a favor de Palestina, però al Front Polisario l’han deixat tirat. No puc entendre que una secretària general digui en un consell nacional que ara al Congrés es pot parlar en català, que Gabriel Rufián continuï parlant en castellà; això no té cap sentit. El partit sembla un caos en aquest moment.
Una de les crítiques és que a Madrid no s’ha estat prou fort a l’hora de negociar. Hi està d’acord?
Sí, perquè no hi ha un mandat prou fort de qui mana o deixa de manar. A més ens hem despertat, després que semblés que tot anava bé, amb un enfrontament salvatge entre els roviristes i els junqueristes, quan tot eren flors i violes. A més a més, el merder pels cartells de l’Alzheimer o el ninot de Junqueras a Sant Vicenç, del qual encara no sabem el què. Cal afrontar les coses i que ho pagui qui ho hagi fet malament.
Perdoni, tot això passava en una gestió dels darrers anys que és de dos noms Junqueras i Rovira…
Sí, sí, i anaven tots junts. I deien que des de la presó manava. I després de cop i volta, els militants ens assabentem que estaven emprenyats i de manera irreconciliable. Alguna cosa hem fet malament, i la gent no ho pot entendre… Si un partit no se sap governar com creus que la gent et deixarà la gestió d’un país en una situació complicada. Hem de fer el mentrestant autonòmic i donem esperances que ens donaran alguna cosa i de calés no ens en donaran més. Madrid no donarà res més.
Vostè va ser diputat a Madrid…
Allà ho vaig descobrir. Et toquen molt l’esquena. Recordo que vam treure’n vuit, i en Rodrigo Rato ens va venir a saludar! El poder el tenen ells i l’exerceixen ells. La meitat del que s’aconseguia no s’acaben complint, esmenes que estaven pactades en pressupostos després eren problemes per complir-los i sempre feia cash Madrid. Mira, la meva primera gran diferència amb Joan Tardà, va ser amb la llei de la dependència de José Luis Rodríguez Zapatero que es va comprometre a pagar la meitat, i no es va complir. I milions que ens ha costat. Tots amb problemes menys el País Basc que té el concert econòmic.
Precisament, aquest concert econòmic és el gruix d’un virtual acord entre ERC i PSC
Sí, però van començar malament amb allò del finançament singular. Al consell nacional vaig proposar defensar el concert econòmic per totes les comunitats que vulguin i mates el debat. Singular pot ser que et donin quatre duros més pels Mossos d’Esquadra, o les presons o quatre ximpleries o bé el Consorci per recaptar tributs que seria el mateix engany que Rodalies o el Port de Tarragona o Barcelona, que decideixes el president i Madrid decideix com es gasta els diners.
Veu la militància fent costat a un acord amb el PSC?
Jo crec que no. Primera, per les circumstàncies en les quals està el partit i la tradició ens diu que no és la primera vegada que la militància revoca la direcció. Per exemple, amb l’Estatut, i això que aleshores era una direcció forta amb, Josep Lluís Carod-Rovira, Puigcercós i Joan Ridao, que defensaven “l’abstenció crítica” i els militants -en assemblees- van dir que ni parlar-ne que havien de votar ‘no’. Crec que passarà igual. Jo el primer que faria, seria demanar disculpes, per com estem després de set anys. Ha de sortir gent nova i preparada. I hem de poder pactar amb la dreta catalana per fer la independència i amb la CUP, perquè no crec que ens podem fer independents pactant amb el PSC i els Comuns… Jo crec que l’actual direcció haurien d’haver trencat les negociacions amb l’argument que els socialistes no donen res i la gent s’ho creuria. Mira, cau Rodalies el dia de les eleccions, gestionada pel PSOE i el PSC, i els socialistes guanyen les eleccions, devem ser un poble una mica masoquista o potser la gent creu que Rodalies ja és nostre i la gent els castiga! ERC necessita no sé si una reinvenció, però sí una sacsejada perquè, si no, el partit és mort.
El líder de Junts, Carles Puigdemont, ha advertit aquest dissabte que torna “peti qui peti”, com pot afectar el procés d’ERC o al pacte amb el PSC?
No m’imagino fent president Illa, i un dia o dos abans, la detenció de Puigdemont. Jo no ho veig. Fins i tot, crec que hi haurà gent que plegarà. Seria inassumible. El president José Montilla, com a mínim, va tenir la dignitat de sortir del Senat per no votar el 155. Illa és el líder del PSC que ha anat amb Societat Civil Catalana. És molt inassumible que pactis amb qui t’ha fotut a la presó, és incomprensible que no veiem això, perquè si algú es pensa que amb això avancem… Si es defensa el pacte amb Illa per evitar pactar amb Puigdemont… La independència no la farem amb Comuns i socialistes, manquen polítics més valents i que sàpiguen assumir les coses.
