Des que Oriol Junqueras va aconseguir renovar la presidència d’ERC, l’aparell del partit ha fet mans i mànigues per evitar que la seva expansió territorial del junquerisme grinyolés amb el concepte “recosir”. De fet, Junqueras va donar corda al tiquet de sapadors encarregat de l’organització del partit, Pau Morales i Oriol López, per tal que preparessin el terreny per desembarcar i consolidar territorialment la nova estructura dels republicans. Ara bé, quan tot semblava controlat, hi ha dues seccions locals que no permeten dibuixar un panorama del tot tranquil a Calàbria, la seu nacional de la formació.
En concret, es tracta de Girona i de Tarragona, on s’ha embolicat la troca a l’hora d’escollir l’alcaldable dels republicans per a les eleccions municipals del 2027. Dues ciutats estratègiques per a la formació de Junqueras. D’entrada, a Girona, tot i que formen part del govern municipal en mans del cupaire Lluc Salellas, han elegit un candidat, Marc Puigtió, que ha encetat la seva campanya desgastant l’executiu del consistori. I Tarragona encara viu la ressaca d’haver perdut l’alcaldia en les darreres eleccions, que va deixar Pau Ricomà sense el bastó d’alcalde en favor d’un socialista de la pedrera de Ciutadans, Rubén Viñuales.
Girona tot i que ja té candidat, encara està pendent que la comissió de garanties el validi i, a Tarragona, el candidat més pròxim a Junqueras ha vist com els avals recollits li deixarien, a priori, poques expectatives per assolir el favor de la militància tarragonina en la consulta, que es fa el pròxim 4 d’octubre. Sia com sia, pel nord i pel sud arriben distorsions del que havia de ser un relativament plàcid camí cap a uns comicis que havien de validar electoralment l’aposta dels militants republicans per Junqueras.
Girona, un moviment sospitós
A la ciutat de Girona, la tensió a la secció local es fa notar. I ve de lluny. D’entrada, el candidat Marc Puigtió era alcalde Sant Julià de Ramis, però va deixar el bastó de batlle i va passar a ser regidor. D’aquesta manera, conservava la plaça de vicepresident del Consell Comarcal del Gironès, que li reporta 37.000 euros anuals, tot i que per un decret municipal també percep 14.000 euros l’any per 20 hores setmanals de feina. Aquest context li ha deixat prou oxigen per muntar una candidatura alternativa a la d’ERC, amb la marca Moviment Gironí.
Precisament, la presentació d’aquesta plataforma ja no va caure bé a la secció local de Girona. I més tenint en compte que Puigtió va ser una de les estrelles de l’acte central de la candidatura de Junqueras per a les eleccions internes, el d’Olesa de Montserrat, celebrat el setembre de 2024. A més, Puigtió té una extraordinària relació amb l’alcalde de Sant Martí Vell, Robert Vila, que a ERC Girona l’han batejat com el “Borbònic” per la seva connivència amb l’organització dels actes de la Fundació Princesa de Girona. De fet, a Sant Martí va ser on Junqueras va celebrar la primera reunió de la seva precampanya per a la presidència del partit en una federació refractària a la seva candidatura i on s’havia gestat el manifest que li proposava apartar-se de la candidatura.
Puigtió va presentar el 9 de gener d’enguany la seva candidatura a Girona, al Centre Cívic del Barri Vell. Un acte al marge de la secció local i que va reunir unes dues-centes persones. La presentació va servir per anunciar la creació de Moviment Gironí com una plataforma electoral que entronitzava Puigtió com a alcaldable. Una decisió, a més, que la militància gironina va criticar perquè se celebrava fora dels terminis reglamentaris -encara no s’havia acabat el congrés nacional- i, a més, amagava la marca ERC, quan era la primera candidatura afí al junquerisme que s’oficialitzava.
Batussa gironina
Els mesos posteriors van estar marcats pel malestar intern de l’assemblea local gironina. Una tensió que es va fer notar el passat 18 de setembre. D’entrada, el portaveu d’ERC al consistori i que forma part del govern de Salellas, Quim Ayats, va anunciar que no repetiria com a alcaldable. Una decisió que semblava aclarir el panorama per a Puigtió. Però els vells roquers republicans mai no moren i menys si estan acostumats a tocar a Girona. Adam Manyé, veterà militant, d’esperit guerriller i exdirector dels sempre complexos serveis territorials d’Educació durant la presidència de Pere Aragonès a la Generalitat, va aixecar el dit i va anunciar candidatura.
Manyé va encetar la seva campanya amb la militància, que veia com una figura de fora de la ciutat, de cop, es presentava com una merla blanca per als republicans. A més, Puigtió se l’ha vist còmode criticant l’acció de govern de la ciutat. L’efecte Manyé va fer bellugar Puigtió, que va tirar de veta dels seus aliats, com ara l’alcalde de Sant Martí Vell, -que també va intentar ser alcalde de Celrà, però la fortalesa de Dani Cornellà, el va enviar a les catacumbes electorals. Vila va votar quan resideix, com detallen fonts del partit, “a Sant Martí Vell”.
Finalment, Puigtió es va imposar per 28 a 27 vots. Però la imposició és momentània, Manyé ha impugnat el resultat. Tot plegat per un vot que es va declarar nul i que apunta seria favorable a Manyé. La decisió és en mans de la Comissió de Garanties. El president de la secció local, Joan Sibill, insisteix que Puigtió és “molt treballador” però no amaga certa inquietud pel resultat de la votació, on veu que hi ha vots, com el de l’alcalde de Sant Martí Vell, que no respecta el principi segons el qual cal viure a Girona habitualment per poder decidir el candidat a l’alcaldia de la ciutat. De moment, la situació fa patir l’assemblea local, que veu com un mal averany començar així una candidatura per arribar a l’Ajuntament.
Tarragona, el junquerisme pateix
Per altra banda, una altra ciutat estratègica també enterboleix el futur més immediat del municipalisme republicà. És el cas de Tarragona. Finalment, hi haurà dos candidats. Per una banda, Xavier Puig, regidor des del 2015 i l’exdirector del Port de Tarragona. I per l’altra, l’arquitecte Saül Garreta, que va anar a la candidatura de Junqueras. La batalla ha estat intensa pel que fa als avals. Puig, gat vell i amb força experiència al darrere, ha aconseguit 124 avals, més de la meitat d’un cens de 233 militants, i Garreta, 77. Per tant, a priori, Puig podria tenir més opcions d’aconseguir ser el cap de llista.
Però Garreta no s’arronsa de cara les primàries del pròxim 4 d’octubre. Així que ha organitzat un acte de campanya per a aquest dijous amb veritables vaques sagrades de la formació que han fet costat a Junqueras, com ara l’exconsellera Ester Capella, l’exdiputat Joan Tardà, el diputat Jordi Salvador i la senadora Laura Castel. Puig té Pau Ricomà, exalcalde, com un dels seus suports i bona part de la militància històrica i amb més hores de vol a Tarragona. Per a ERC, Tarragona és un objectiu prioritari per recuperar una plaça perduda davant un alcalde que representa la cara més espanyolista del PSC.
