Gir en la biografia política d’algú que ha estat en totes les etapes del país des de la militància antifranquista. Ferran Mascarell, regidor de Junts per Catalunya i vicepresident de la Diputació de Barcelona en el mandat de les corporacions locals que acaba d’arribar a la seva fi, deixa la militància política. Ha comunicat al seu partit que se’n desvincula orgànicament i aquest dissabte ho anuncia en la primera entrega de la sèrie Per què Catalunya no és un estat independent, que comença a publicar a El Món. Sense tensions, sense crispació, i encara donant suport a Junts, com ha fet amb la candidatura de Xavier Trias a l’Ajuntament, ha decidit obrir una nova etapa sense cap vinculació orgànica amb cap partit.
“Vaig militar de jove universitari a BR, unes quantes setmanes al PSUC quan tot semblava possible, vint anys al PSC quan encara era catalanista, a la Crida mentre va existir i a Junts d’ençà que va néixer i fins ara. M’he donat de baixa. Necessito una temporada de solitud política. Els confesso que poques vegades he estat còmode dins de cap partit. Massa corporativisme. Em considero inscrit en el partit que preconitzava Albert Camus: el dels que no estem segurs de tenir sempre i, en tot, la raó”, explica en el primer capítol de la sèrie, que podreu llegir a El Món.
Onze preguntes claus que donen pas a una reflexió en forma de sèrie
Ha sigut regidor de Barcelona amb el PSC, a l’equip de govern, i ara amb Junts, a l’oposició. Va ser conseller de Cultura amb Pasqual Maragall i amb Artur Mas. Va ser, després, delegat del Govern de Catalunya a Madrid, càrrec que li va proporcionar l’oportunitat de tenir contactes amb totes les branques del poder espanyol.
Ara, Mascarell explica la seva experiència i les seves conclusions en aquesta sèrie, on proposa a l’independentisme fer una reflexió a fons sobre la seva situació, començant per les grans preguntes: “Primera: per què Catalunya no és un Estat independent? Segona: ha tingut mai l’oportunitat de ser-ho? Tercera: a la societat catalana li convindria ser-ho, hauria pogut millorar significativament la vida dels catalans en cas d’haver tingut la força de constituir-se com un estat independent d’Europa? Quarta: per què l’Estat espanyol, i de retruc la societat espanyola, s’ha oposat tan furiosament a la independència de Catalunya, amb continuïtat i traïdoria?“. Fins a onze preguntes planteja, i anirà buscant les respostes en les setmanes successives, en què convidem els lectors d’El Món a llegir reposadament el debat que obre.
9
