La guerra interna a ERC de cara el Congrés del 30 de novembre ha tingut un preàmbul. En concret, la duríssima batalla que ha viscut Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), en el congrés que va celebrar el passat 20 d’octubre i que va elegir com a president Josep Barberà, investigat per assetjament sexual a l’exsecretària general del partit, Maria Pérez, per un jutjat de violència sobre la dona d’Alzira. Barberà ja havia estat president del partit, des que va ser escollit al congrés de Sagunt el 2016 fins al 2023.
La victòria de Barberà va ser ajustada. En concret, va obtenir 75 vots contra els 67 obtinguts per Domènec García, de Dignitat Republicana, i hi va haver dos vots en blanc, del total de 144 militants que podien exercir el seu dret a vot. Per cert, una votació amb polèmica perquè no es va permetre el vot telemàtic, a diferència de com es farà l’elecció de la nova executiva nacional. La forta divisió interna i l’ona expansiva de la crisi d’ERC a Catalunya, en la mesura que Domènec García s’ha reconegut com a partidari d’Oriol Junqueras i Barberà s’ha estimat més no manifestar-se, també han enterbolit encara més la situació.
La reelecció de Barberà, quan està investigat per assetjament, ha traspassat les fronteres d’ERC i ha provocat un fet inèdit: la suspensió del 65è Aplec del Puig a la Muntanya de la Patà, una trobada història de l’independentisme al País Valencià prevista per al pròxim diumenge 27 d’octubre. La crisi del País Valencià ha saltat també al Principat, i les diverses candidatures s’han posicionat. Els més contundents han sigut els dels octubristes de Recuperem ERC i Militància Decidim, que fa costat a Junqueras.
Covant mala maror des de fa més d’un any
De fet, la mala maror de cara al congrés ja feia temps que es podia copsar. Al capdavall, al conclave s’hi va arribar amb el partit dirigit per una gestora des de feia un any. A més, ja s’havia ajornat tres vegades, després haver estat programat per a l’11 de novembre del 2023, el 21 d’abril del 2024 i el 6 de juliol d’aquest mateix any. Tot plegat en un garbuix intern que s’ha incrementat per una querella interposada per l’exsecretària general de la formació Maria Pérez contra Barberà, quan era president del partit.
De fet, la querella arriba després que Pérez presentés una denúncia interna per conductes contra la llibertat sexual. El partit va obrir una investigació que es va allargar durant quatre mesos, des de l’octubre del 2023 al gener del 2024, i que va acabar tancada per manca de prou indicis contra Barberà. El 8 de març, Pérez va presentar la denúncia a la justícia ordinària. El jutjat de violència sobre la dona número 1 d’Alzira va obrir diligències prèvies que encara es troben en fase d’instrucció, això sí, sense cap mesura cautelar cap al denunciat. En tot cas, el Diari La Veu del País Valencià –amb el qual El Món té una aliança–, va accedir a l’informe pericial judicial, que constatava “l’existència de mal emocional en forma de lesió clínica, amb simptomatologia ansiosa-depressiva” que “resultaria compatible amb els fets denunciats”.
Reverberació a Barcelona
La crisi valenciana ha arribat al Principat, a la seu d’ERC nacional, al carrer Calàbria de Barcelona, i al procés congressual que viu la formació. Els primers a implicar-se i denunciar el garbuix valencià van ser els octubristes de Recuperem ERC, candidatura que integra diversos noms dels republicans al País Valencià. De fet, Recuperem ERC va fer costat públicament a la llista de Dignitat Republicana de Domènec García i ha denunciat a través d’un comunicat que reclamava una “conducta més exemplar” de la direcció nacional, la qual consideren “responsable del falliment de la federació valenciana”. Fins i tot, acusava Calàbria d’utilitzar els instruments del partit, com ara la comissió de garanties, per “fer emmudir la greu problemàtica que pateix el País Valencià”.
Per la seva banda, Militància Decidim també ha emès un dur comunicat on denuncien “el fet que l’organització no hagi pres les mesures adequades per evitar que una persona amb un procediment obert a la justícia ordinària per un cas de violències masclistes hagi pogut presentar-se a la presidència d’ERPV”. En aquest sentit, asseguren que, si guanyen el congrés del 30 de novembre, faran els “canvis interns necessaris perquè mai més es pugui repetir una situació com aquesta”. També emfatitzen el suport a la denunciant. Pel que fa a Foc Nou, la candidatura assenyala que el cas mostra “la deixadesa de l’executiva actual davant les federacions d’ERC de la resta dels Països Catalans”. Nova Esquerra Nacional (NEN) encara no s’ha pronunciat sobre els fets.
