La guerra oberta dins d‘ERC és per terra, mar i aire, i també d’intel·ligència. Tot i que els adscrits al rovirisme, els del junquerisme i els no adscrits admeten que s’estimarien més “que no hi hagi sang”, continua la batussa en tots els escenaris. Un dels principals és la negociació amb el PSC per a una virtual investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. Des dels socialistes destaquen que les “negociacions avancen bé” i la mateixa secretària general d’ERC, Marta Rovira, va admetre haver començat unes converses amb cert “optimisme” que va rebaixar en el darrer Consell Nacional de la formació, però els gestos del govern espanyol dels darrers dies, amb cimera inclosa del president Pere Aragonès i el president espanyol, Pedro Sánchez, a Palau, van dirigits a enfortir el missatge que l’acord és possible.
En aquest context, els roviristes i els no adscrits no acaben de veure clar els motius pels quals els junqueristes no baden boca sobre el possible acord, llevat de Joan Tardà, que defensa l’opció desacomplexa des de la prehistòria política catalana de convertir ERC en la crossa del PSC. Tot i que significats afins a Oriol Junqueras formen part de l’equip negociador i han signat els articles que reclamen la sobirania fiscal per a Catalunya, que seria la condició per pactar.
En aquest context, els roviristes són els únics que parlen sobre el possible acord amb els socialistes i, de retruc, comencen a subratllar que Junqueras no diu res sobre la possibilitat de pacte. “Tenim la sensació que els junqueristes volen que Rovira faci la feina bruta i presenti l’acord”, apunten fonts del Consell Nacional en conversa amb El Món. “Potser arran de les trobades que han celebrat arreu del país saben o, si més no sospiten, que les bases diran que no a l’acord”, afegeixen. Una opció que encara veuen enfortida per la resposta de Rovira, en una entrevista a El Periòdico, que defensava l’acord perquè “no era un acord amb Illa, sinó un avenç per a Catalunya”.
Un acord per cremar-se?
Una tesi que abonen membres importants del junquerisme, que no veuen clara la resposta dels militants. De fet, els roviristes opinen que si hi ha acord i la direcció el presenta, Junqueras també ha de participar de la presentació, perquè “fins fa tres setmanes era el president del partit” i gent del seu equip està a la cuina de la negociació. “Si no ho fa, això no és seriós”, insisteixen les mateixes fonts que recorden que l’acord per entrar al govern de Barcelona amb el socialista Jaume Collboni el va defensar el junquerisme barceloní amb Eva Baró, líder de la potent federació d’ERC a Barcelona, al capdavant. D’aquí que sospitin que estan deixant perquè “s’acabi de cremar Rovira presentant un acord que els militants rebutgin” i aprofitar per distanciar-se ells del que es bateja com “l’aparell del partit”.
En aquest sentit, els socialistes estan convençuts, i així ho fan córrer als passadissos del Parlament, que l’acord és molt plausible que s’anunciï. Així mateix, entenen que el termini imposat per Rovira, finals de juliol, no s’exhaurirà perquè els republicans necessiten presentar-lo als seus militants abans de la consulta, més o menys prevista per al primer d’agost. Fins i tot, la direcció d’ERC, un cop tingui el preacord negre sobre blanc, l’haurà d’avalar i, si és el cas, presentar-lo a consulta. La possibilitat que l’acord no tingui prou gruix, perquè simplement esdevingui un document amb la proposta que arribaria a assumir el PSC per convertir Illa president, la direcció no ho presentaria a la militància.
Els no adscrits i els roviristes, contemplen amb inquietud el posicionament del junquerisme. Si bé Joan Tardà defensa a bombo i plateret un pacte, altres implicats en la negociació per part del junquerisme mantenen un discret posicionament. “Alguns sembla que abonin el pacte com una estratègia contrària, és a dir, fer creure en l’acord per després carregar-se’l entre les seves bases contra la direcció”, dedueixen alguns que han patit el junquerisme. De fet, sospiten que l’entorn de l’expresident del partit vol deixar que sigui la direcció de Rovira la que s’enganxi els dits davant un plausible no de la militància. Tot plegat, amb la possibilitat que Carles Puigdemont retorni a Catalunya i sigui arrestat per ordre de la judicatura espanyola.
Més enllà del PSC
“Diuen que és millor no fer mudances en temps de trasbals”, comenta a El Món un dels negociadors d’ERC en la penombra del Parlament. Un marc per explicar que la polèmica interna sobre els cartells de l’Alzehimer o el ninot de Junqueras a Sant Vicenç dels Horts ha intoxicat “tota la direcció”. “No ens faran creure que ni Rovira ni Junqueras tenien ni la més remota d’idea d’aquestes ximpleries”, assenyalen a El Món quadres del partit “desconcertats” per la situació. Aquest fet, aquest enterboliment, ja es va fer notar en el Consell Nacional, on es van donar explicacions de “les campanyes de contrast”. “Semblava que ens volguessin prendre el pèl”, coincideixen a definir fins a cinc influents consellers nacionals.
De fet, Tardà o l’històric Joan Puig, també conseller nacional, van demanar per escrit la celebració d’un conclave extraordinari per acabar de donar explicacions “certes” i “clares” sobre la maniobra dels cartells contra Ernest Maragall. “Les poques explicacions afebleixen encara més una direcció dèbil”, auguren les mateixes fonts. Una circumstància que pot fer mobilitzar gran part de l’electorat intern en contra de qualsevol decisió de la direcció, i això, es traduiria en un vot de càstig contra un virtual pacte. De fet, el junquerisme ha estat audaç fent passar bou per bèstia grossa i carregant els neulers de la trama B del partit a l’equip del rovirisme. Una realitat que, afegida al fet que el rovirisme encara no ha presentat un grup candidat per enfrontar-se sobre el terreny a Junqueras, nodreix més les files de l’exvicepresident del Govern. D’aquí que aquesta setmana que ara comença hagin de “passar coses”, en el sentit que és possible la presentació d’un tiquet rovirista o de l’anunci de l’acord.
La sorpresa seria que les veus tímides que demanen un pacte acabin sortint. La tercera via encara no ha emergit, i el Col·lectiu Primer d’Octubre va concentrar una quarantena de persones en un acte unplugged a Barcelona el passat dijous. Un panorama magre per als “ortodoxos” de la formació.
