El vicesecretari general de comunicació d’Esquerra Republicana, Isaac Albert, no ha volgut tirar llenya al foc a la negociació que manté el ministeri de Transports amb els treballadors de Renfe, que ha proposat que el nou operador de Rodalies depengui del grup Renfe per evitar la vaga de protesta contra el traspàs de Rodalies. En una atenció informativa al Congrés d’ERC, ha assegurat que el traspàs de Rodalies no busca contraposar “els drets del poble de Catalunya amb els dels treballadors”. El dirigent republicà ha dit que no volen arremetre contra els treballadors perquè “no té cap sentit i no ho farem”. “Si volem el traspàs ho hem de fer amb els drets dels treballadors”, ha sentenciat, i ha recordat que “l’acord està signat” i “no està en qüestió”.
Albert ha deixat clar que la formació republicana que no formen part de la negociació entre el govern espanyol i els sindicats dels treballadors, però que estan informats de com avancen, i ha insistit que no volen entrar en aquest debat perquè “els drets laborals estan garantits per llei”. Els republicans volen alhora subratllen que volen que els treballadors de Renfe se sentin el “màxim de còmodes” possible en el procés d’aquest traspàs, que ha reconegut que el procés per fer el traspàs “serà costós”, i no serà “fàcil ni ràpid”, perquè hi intervenen diversos factors que el “fan complicat”, però l’objectiu final de tot aquest procés és que Rodalies sigui gestionada per “una empresa 100% catalana”. “Trens de Catalunya ha d’acabar gestionant la xarxa de Rodalies”, ha sentenciat.
“Les candidatures són història”
Per altra banda, Albert ha exposat els números del conclave per mostrar com la màquina vaticana junquerista ha endreçat el partit. De 1851 esmenes presentades per la militància als congressos territorials i sectorials, només n’han quedat vives deu. En concret, de les 867 a la ponència política només en sobreviuen cinc; de les 750 a la ponència estatutària, es mantenen dues i de les 234 a l’estratègica, en romanen tres. Cap de les ponències vives tenen un contingut transcendental. I més números. Per reblar el clau, la votació de l’informe de presidència s’ha aprovat amb 644 vots, 139 en blanc i 29 no. Un senyal inequívoc de qui talla el bacallà a la formació.
La interpretació de la direcció del partit del procés congressual és clara: “Les candidatures són història, per la militància i per la direcció del partit”. Així Albert ha reconegut que hi ha esmenes que es podien vincular a cada candidatura en les assemblees territorials, i al final, s’han negociat amb els militants de cada territori. Totes, llevat al congrés territorial del País Valencià on es van aprovar esmenes en una assemblea de dotze persones, que finalment, han quedat postergades en un debat a dos anys vista.
Es coneixeran les conclusions de les comissions de la veritat i de la de seguiment de pactes
La segona fase del conclave republicà ha arrencat a les nou d’aquest matí amb l’informe de presidència, que ha estat aprovat, segons ha pogut saber El Món, per 644 vots, 139 en blanc i 29 no. El conclave arriba tres mesos després que Oriol Junqueras tornés a ser elegit president d’Esquerra, i en un moment en què el president del partit es troba més reforçat del que s’esperava a finals de 2024, quan l’oposició liderada per Nova Esquerra volia limitar les seves funcions i el mandat, unes esmenes que finalment el moviment de Xavier Godàs i Alba Camps han retirat. La previsió és que les bases que han assistit al congrés comencin a debatre la ponència política, que es votarà abans de dinar, i que a la tarda es posicionin sobre la ponència estatutària.
Durant la jornada d’avui, els militants coneixeran les primeres conclusions de la comissió de pactes, que fa seguiment del compliment dels acords d’investidura amb el PSOE i el PSC per investir Pedro Sánchez i Salvador Illa respectivament. “Només s’explica el seguiment, no es vota”, ha deixat clar Albert sobre el seguiment d’acords clau. “És important que es pugui passar comptes i explicar en la situació en la qual estem”, ha dit Albert. L’últim punt de l’ordre del dia d’aquesta primera jornada del congrés, que clourà demà, serà la referent a la comissió de la veritat encapçalada per Joan Tardà. Es posarà en coneixement de la militància les conclusions sobre l’estructura B del partit, però el plenari no podrà votar-les perquè la Comissió de Garanties va concloure que l’òrgan de Tardà s’havia de limitar a explicar si han existit o no estructures paral·leles i explicar com s’han finançat, però en cap cas podrà apuntar directament els suposats responsables.
