David Bonvehí (Camps, Bages, 1979), president del PDeCAT i exalcalde de Fonollosa, on va ocupar el càrrec entre el 2003 i el 2007. Va ser una persona clau en la refundació de Convergència Democràtica i la transformació en el PDeCAT. També va formar part de l’estat major del Procés, en el qual feia de nexe entre els postulats més moderats de Marta Pascal –aleshores màxima dirigent del partit– i els del president Carles Puigdemont.
Bonvehí va assumir la màxima responsabilitat del partit hereu de Convergència per representar la fornada d’alcaldes que, juntament amb Puigdemont, van ascendir a dirigir el partit, com ara Albert Batet, Marc Castells, Xavier Fonollosa i Marc Solsona. Es volia trencar la dinàmica interna entre turullistes i rullistes, tot i que, anys més tard, les relacions entre Puigdemont i Bonvehí s’hagin refredat pel pas de gran part dels dirigents del PDeCAT cap a Junts per Catalunya i per la disputa de les sigles de Junts. Ara, reflexiona sobre el futur del seu partit, sobre com afronta les eleccions municipals i estatals i sobre el futur de l’espai convergent en un moment de reconstrucció.
Vostès es presenten a les eleccions municipals del 28 de maig en la coalició Ara Pacte Local. Aquests comicis ha de ser una oportunitat per redefinir el que era l’espai convergent?
Nosaltres hem fet una aposta perquè ens sembla que venen nous temps. S’ha tancat una etapa i crec que els valors que fa anys inspiraven llistes de Convergència als municipis han de tornar. Gent involucrada en els municipis ens diuen que hi ha la necessitat de fer llistes més transversals i municipalistes. Ens va semblar que el PDeCAT havia de ser generós un cop més i aportar tots els seus actius a aquesta plataforma.
La plataforma ha d’anar més enllà de les eleccions municipals?
És una plataforma de caràcter municipalista. Hi ha moltíssima gent que té ganes de fer llistes pensades al seu municipi. És veritat que tenen inquietud en l’àmbit nacional, com no pot ser d’una altra manera, però tothom diu que hem de passar aquestes municipals i després ja analitzarem com queda el mapa polític. I també si aquesta plataforma ha de tenir continuïtat per als anys vinents.
El segon gran partit de la coalició és Ara Catalunya. En una entrevista a El Món, el seu secretari general, Daniel Rubio, va dir que no descartava continuar junts en unes futures eleccions al Parlament de Catalunya. Com ho veuria vostè?
La gent que ve de partits municipalistes no se senten identificats amb els partits que hi ha ara al Parlament de Catalunya. L’únic que demano és generositat amb les llistes que venen més del PDeCAT, ja que, si hi ha altres projectes que s’hi volen sumar, potser és el moment de reconstruir un projecte municipalista des de baix i, per què no, a optar a altres eleccions.
El seu objectiu és aconseguir unes 300 llistes arreu de Catalunya. Quantes llistes tenen actualment?
Aquesta setmana tenim unes 180 llistes confirmades. És veritat que el nostre repte és superar les 250. Com més, millor. Encara queden molts dies per presentar llistes i és veritat que hem fet una cosa que no semblava senzilla, i és que tenim llista en un 80% de les capitals de comarca. Que Ara Pacte Local tingui llistes en gairebé en totes les capitals de comarca i caps de vegueria és un bon símptoma.
El fet que Junts i el PDeCat, que en certa forma ocupen el mateix espai, vagin per separat, els debilita tots dos?
Crec que aquesta etapa ja ha passat. Són dos projectes molt separats i cadascú està en la seva dinàmica. Junts opta per un partit que està al Parlament i en altres institucions i veu les eleccions en clau de partit. Nosaltres estem en una plataforma molt àmplia de partits municipalistes i les estratègies són molt diverses. Tinc la sensació que si han optat per la nostra via és perquè ja no se sent cridada per altres opcions.
L’hi dic perquè hi ha molts candidats de Junts que venen d’aquest espai convergent. No creu que a la ciutadania li pot provocar un cert desconcert en el moment de votar?
És curiós perquè la majoria d’aquests candidats, quan hi hem parlat, tots feien la mateixa anàlisi que nosaltres. Volien projectes municipalistes i ningú volia formar part de cap partit perquè els semblava que des dels ajuntaments no és un bon moment per estar influenciat per dinàmiques de partit i nacionals. A mi, en algun cas, em sorprèn que hagin optat per l’altra via, però, en el fons, crec que alguns d’aquests candidats pensen que és un moment per a les llistes municipalistes a les quals optem nosaltres.
Quins casos l’han sorprès?
No diré noms concrets. Ja ho saben ells. Hi ha persones d’aquestes que són i han estat molt bons alcaldes del nostre espai polític. Estic segur que molts d’ells fan la mateixa anàlisi que nosaltres des del PDeCAT. Pensem que, després dels últims anys del nostre espai polític, el que cal és redefinir-lo i tornar als valors originals. Estic segur que molts no se senten identificats amb cap partit polític dels que hi ha ara al Parlament i espero que, amb alguns d’ells, d’aquí a un temps ens podem retrobar i compartir projecte polític.
Creu que el motiu pel qual han fet un acord amb Junts són els pactes supramunicipals?
Hi ha molts casos. Molt diversos. Segur que alguns d’ells és així, però jo em quedo amb la idea que quan parles amb ells i analitzes la situació política, l’anàlisi que fan és la nostra, en clau municipal. Vull creure que tot això aviat es reconfigurarà.
Com creu que s’ha de reconfigurar?
Amb nous lideratges i amb plantejaments polítics que, sense renunciar a la plena sobirania de Catalunya, siguin projectes realistes, ambiciosos i viables. S’ha de tornar als valors de la feina ben feta i de la dedicació als ajuntaments. Si tornem als orígens i amb lideratges nous i amb una reformulació àmplia i generosa, crec que es pot tornar a reconfigurar un espai ampli i divers, catalanista sense límits. La tàctica i l’estratègia dels últims anys crec que no ens ha dut a bon port.
A través de quina eina s’ha d’avançar cap aquest espai? Vostès volien impulsar l’anomenat Espai CIU…
Quan parlem d’Espai CIU és una idea. Un concepte en el qual ens sembla que molts ens hi podem agrupar. Amb l’eina, nosaltres sempre hem estat generosos, però és evident que ha de ser una eina que tothom s’ha de sentir seva. És veritat que alguna de les parts que ara estem en diferents projectes polítics quedaran pel camí. Aquest espai convergent algun dia renaixerà i ho farà des d’un concepte i lideratges compartits per tothom.
Creu que si el sector de Junts que discrepa de Laura Borràs perd pes el partit de Puigdemont es pot convertir en l’eina hereva de Convergència?
Crec que tot això no va de noms. Va de projectes. Junts es va crear per a una altra cosa. Si Junts ha d’acabar convertit en el nou PDeCAT o la nova Convergència… Junts té un naixement, una fundació i uns objectius, i una forma de fer, que no veig que, independentment de qui sigui el president o el secretari general del partit, això canviï. Em sorprendria que una persona fes canviar tot un projecte. Els projectes no van d’això, però des del PDeCAT sempre hem estat oberts a parlar amb tothom, a buscar aliances amb tothom i coalicions amb tothom. Sabem perfectament qui són els nostres enemics i Junts no n’és un. Visió àmplia, generosa i ja veurem els instruments que poden agrupar més gent.
Al president Mas se l’ha vist últimament en diverses presentacions d’alcaldables de Junts, malgrat ser militant del PDeCat.
També va en presentacions d’alcaldables d’Ara Pacte Local. Dona suport a candidats que considera que venen del seu espai polític i que hi té relació personal. No vull entendre que això és que dona suport a un partit o altre amb més força. Així ho vam acordar amb ell. Militem en un partit en el qual, en aquests termes, no en volem fer cap qüestió d’estat
Com van les converses per la candidatura de Xavier Trias a Barcelona?
Van lentes, però ens sembla que com a molt d’aquí a una setmana hauria de quedar enllestit. Si no, entendrem que no hem pogut arribar a un acord i ho haurem d’acceptar. Nosaltres fa molt temps que diem que Xavier Trias ens ha de fer una proposta que vagi molt més enllà de Junts, que sigui una proposta de l’espai polític. Ell des del primer moment va dir que volia comptar amb el PDeCAT. L’hi agraïm, però hi ha d’haver fets i reconeixement.
Es dona un límit d’una setmana?
Sí. Ho hem tornat a debatre aquest dilluns a l’executiva i ens sembla que per part nostra hem fet tots els esforços, ho hem posat tot sobre la taula i ho hem explicat tot. Els toca moure fitxa.
Tal com ho explica sembla que no hi haurà acord…
No, no… Espero que hi hagi acord. Estic segur que per nosaltres no quedarà. Nosaltres hem fet tot el que hem pogut. Ara això ho ha de decidir el senyor Trias i, si n’ha de parlar amb algú altre, que ho faci.
Joana Ortega és un bon nom per representar el seu partit a la llista de Trias?
La Joana és un actiu que tenim nosaltres, però en tenim d’altres. Diputats al Congrés, consellers municipals destituïts per Junts ara farà dos anys que estan fent molt bona feina en els districtes… En tot l’univers nostre del PDeCAT, que som gent amb experiència, ens agradaria que, en cas que hi hagués acord, proposar-los a la llista del Xavier Trias.
Per arribar a un acord, Junts ha de pagar mig milió d’euros al PDeCAT pels diners dels diputats al Congrés?
No, si arribem a un acord hi arribarem perquè políticament ens sembla que és una bona proposta per Barcelona. El tema dels diners, en la qual hi ha moltes coses… És veritat que nosaltres venim de discrepàncies amb Junts en molts temes.
És un dels esculls?
No. N’hi ha molts. És un dels temes que estan allà, però l’acord no depèn del fet que resolguem aquests temes, perquè ens sembla que un acord per Barcelona i per poder fer una proposta és molt més important que tots els altres temes que tenim encallats històricament. Sí que és veritat que hi ha temes que no s’han resolt per part de Junts per Catalunya i m’agradaria que algun dia es resolguessin.
És veritat que des del mes de juliol Junts s’ha quedat els diners dels diputats del PDeCAT al Congrés?
Prefereixo no entrar en això, perquè són temes del grup parlamentari a Madrid. És veritat que hi ha temes de recursos econòmics que s’han de resoldre, i no només de Madrid.
Hi ha altres esculls?
Hi ha alguns temes que han de quedar resolts durant aquests dies i hem de veure quina és la fotografia final de la proposta de Xavier Trias. El nom de la candidatura, els noms més significatius de la llista… Amb tot això acabarem de decidir. Ja no depèn de les nostres intencions, ja ho hem explicat i hem estat molt generosos. Estem pendents que el senyor Trias ens presenti la proposta final.
Però exactament què reclamen per donar el sí final?
Saber la fotografia final. Alguns temes de programa cada cop estan més resolts. Nosaltres veníem de fa quatre anys d’una candidatura que no és estrictament del senyor Trias, però també hi havia elements programàtics que ens hi agrupaven. Estem esperant la fotografia final per veure quines persones seran les que tindran rellevància, el nom de la candidatura i el concepte de campanya que es vol portar a terme. No volem donar suport a una llista que estigui emmarcada per Junts per Catalunya, perquè no és la filosofia d’Ara Pacte Local.
Una coalició la veurien bé?
Més que el format, és la idea. Voldríem que la llista de Xavier Trias tingui la filosofia de les altres llistes d’Ara Pacte Local, que són llistes municipalistes, transversals, amb diferents matisos, i que no s’identifiquen amb una llista únicament de partit.
Fins ara Trias no ha ensenyat el logo de Junts a les seves presentacions…
Esperem que estigui treballant en la línia que li demanem nosaltres, però com que encara no hem acabat de veure-ho… Quan ho tinguem tot, decidirem.
També tenen llistes a Lleida i Girona. Fins ara a Tarragona no en tenen. En tindran?
En una setmana la presentarem. Hem fet un procés intern complex, perquè hem incorporat gent del PDeCAT, Ara Catalunya i d’altres sensibilitats. També estàvem pendent de la decisió de Dídac Nadal, que és l’actual regidor i portaveu. Fins aquests últims dies estevem parlant amb ell, però no es presentarà.
Com valora que dos partits que, en certa forma, venen del mateix espai, tinguin dues estratègies tan diferents al Congrés dels Diputats?
Ni que costi de creure, les nostres línies estan molt separades. No té res a veure la política de Ferran Bel amb la de Míriam Nogueras. No tenen res a veure els plantejaments ideològics i polítics que fem des del PDeCAT amb els que fa Junts per Catalunya. Pot semblar curiós que amb tan poc temps això s’hagi diversificat tant, però jo recordo que el 2019 a les eleccions al Congrés ja vam fer un acord polític entre dues ànimes claríssimes, Junts i PDeCAT. Era un acord que afectava en l’àmbit municipal, al Congrés i a les eleccions europees. Aleshores ja érem dos partits molt diferenciats i vam arribar a un acord amb una sèrie de criteris, però aquell document ja contemplava: que érem dos partits diferents.
Nosaltres, el 2023 diem el mateix que el 2019, que és que a Madrid cal fer una política pragmàtica. L’altra part no volia fer aquest perfil, sinó que volia el no a tot. Als ajuntaments va passar una mica igual. Vam intentar preservar totes les alcaldies que venien de Convergència i després va resultar que van ser els únics que van guanyar. I ara algun d’ells ha acabat a Junts. Diria que ara estem més lluny que mai.
Se senten més propers a l’estratègia d’ERC?
En l’àmbit ideològic nosaltres hem intentat influir molt, però no hi ha manera. En temes d’ensenyament, sanitat, seguretat… No hi ha manera de fer estratègies conjuntes. Sí que és veritat que en l’aspecte nacional, com en la taula de diàleg, estem més a prop d’ERC. En moments clau de la legislatura ens hem trobat bastant sols defensant temes ideològics al Congrés.
La diferència amb ERC quina creu que és? Cedeixen massa ràpid en les negociacions?
Sí, i que estan molt escorats a l’esquerra amb Podemos. Nosaltres, quan el PSOE està molt arrossegat per posicions d’esquerres, sempre hem intentat, juntament amb el PNB, que no se n’anessin cap allà. Aquesta ha estat la nostra feina. A la reforma laboral, ens va sorprendre que ERC i Junts la consideressin insuficient. Estem molt sorpresos que s’hagin posat tant cap a l’esquerra.
Hi hauria d’haver una estratègia unitària independentista al Congrés?
Costa quan no l’he vist ni al Parlament de Catalunya ni al Govern. ERC i Junts són dos partits que estan a matar i les municipals també va d’això per ells. Nosaltres, en aquest sentit, estem una mica més a l’expectativa. Si al Parlament s’hagués fet una estratègia independentista mínimament seriosa el PDeCAT hi hauria estat, com ho va estar el 2015 i el 2017. Mai s’ha pogut consensuar una inversió… No pots tenir una estratègia independentista si després no has pogut ni consensuar l’ampliació de l’aeroport del Prat o per fer la B-40… L’estratègia independentista unitària em costa creure-la si amb aquests mínims ja no hi és.
Creu que falta un espai de coordinació independentista que és el que reclamava Junts per no sortir del Govern?
Crec que falta un espai de coordinació de diputats que anessin al Congrés a defensar les competències de Catalunya i temes troncals, com la llengua o el finançament. Abans que proclames independentistes que a curt termini no tenen recorregut. A mi m’espanta molt més la situació de la llengua ara, la del finançament, en temes de repressió política…
Com es presentaran a les eleccions estatals?
No ho sé. El PDeCAT sí que ha dit com es presentarà a les municipals.
No ho han parlat?
No. En l’àmbit municipal sí que hem acordat que és el moment de les candidatures municipalistes. Pel que fa al Congrés, el que representem nosaltres hi ha de ser, però molt més ampli dels quatre diputats que som. Haurem de ser imaginatius i generosos per anar a defensar a Madrid aquests termes que el PNB també fa servir. Veig el nostre espai a Madrid, però no serà només a través del PDeCAT.
Buscaran pactar amb altres partits i plataformes?
Sí. Cal créixer des de baix.
Qui ha de ser el cap de llista? Si no m’equivoco, Ferran Bel plegarà…
He de convèncer Ferran Bel perquè no plegui, així com els altres tres diputats. Si no, buscarem un cap de llista que ha de ser una persona que tingui la capacitat negociadora i intel·ligència política amb la qual ens sentim identificats.
Creu que té recorregut l’actual legislatura al Parlament de Catalunya?
La veig amb molta distància i amb un punt de desconnexió de la ciutadania. Crec que el debat parlamentari no aporta solucions a temes concrets. És una legislatura d’inèrcia i no s’ha debatut com s’ha d’avançar en clau nacional. No hi ha grans ambicions ni objectius a assolir.
S’ha deixat de banda la independència?
Al Parlament, sí.
Creu que ha servit d’alguna cosa el resultat d’una majoria independentista del 52%?
Aquest 52% només el van dir uns quants dies. Nosaltres formàvem part d’aquest 52%, però mai ningú ha comptat per a res amb nosaltres. A més, diuen que el PDeCAT no existeix… Va servir els primers dies per un relat polític de construir un Govern que ja es veia que no aniria enlloc. El 52% ha demostrat que està ple de matisos i que això ja no va de blocs. A la pràctica no ha servit per a res.
És la legislatura en la qual el PSC ha recuperat el protagonisme?
Sí, jo faig una anàlisi poc comú dins dels convergents. Segurament, el PSC era un partit que al principi de la democràcia ens va servir perquè Catalunya pogués fer polítiques que englobaven una gran majoria del país. Arribant a límits molt amplis, amb Convergència i Esquerra. El PSC, a partir del 2010, es va radicalitzar, per una banda, i no formava part del centre del país. Tinc la sensació que, malgrat que alguns cops estigui lligat a un partit estatal, sí que en alguns temes ha recuperat la centralitat de país. Jo me n’alegro.
Ha ajudat el canvi de Miquel Iceta cap a Salvador Illa?
Sembla que els fets diuen això. Jo a Salvador Illa, amb qui parlo alguns cops, sempre li dic que en alguns temes, com el finançament, s’hi hauria d’involucrar molt més.
Està d’acord amb el conseller Andreu Mas-Colell quan diu que la independència és impossible en termes europeus?
No crec que ho digui en termes d’impossible. Crec que diu que, tal com es va plantejar el 2017, era pràcticament impossible. No crec que en l’Europa que coneguem sigui impossible. En alguns territoris s’ha aconseguit. Si Escòcia ho hagués volgut, ho hauria aconseguit. Cal buscar mecanismes diferents dels que hem utilitzat, perquè si no ho veig bastant improbable.
Diu que la independència ha quedat en un segon pla en aquesta legislatura. Creu que és un èxit de Pedro Sánchez?
No tinc aquesta sensació. Crec que des de Catalunya ha faltat lideratge i generositat per part de molts actors per poder parlar i fer una anàlisi seriosa. Del que va passar, del perquè… No s’ha fet de forma seriosa i no hi ha una estratègia dels partits en aquest sentit. Crec que és més culpa de nosaltres mateixos, dels independentistes, que no pas mèrits de Pedro Sánchez, que tampoc ha fet grans solucions polítiques perquè ens puguem sentir còmodes dins l’Estat. Sí que se li ha de reconèixer que, en alguns termes com els indults, va saber llegir el reclam de la societat catalana.
No creu que l’independentisme hagi fet una gran reflexió sobre el que va passar el 2017?
Crec que es fa de forma individual per part de les persones. En converses privades tothom reflexiona molt, però políticament i públicament per part dels partits majoritaris no s’acaba de fer amb la força que s’hauria de fer. S’hauria de donar les explicacions que molta gent espera. Jo noto una gran decepció per part de molta gent que en aquell moment creia que el Procés acabaria d’una altra forma.
No ha vist també una manca de reflexió del govern espanyol?
Molt més encara. El govern espanyol no ha posat sobre la taula cap solució estructural. Ha d’entendre que, negociant amb el Govern de torn de Catalunya, el tema català no se solucionarà. És evident que el govern espanyol segurament necessitaria més suports per afrontar una reforma estructural, però és el màxim responsable. No ho han entès.
Quina és la seva relació amb el president Puigdemont? Es van veient?
Fa temps que no el veig. Per les festes de Nadal. Estic pendent de tornar-hi a tenir una relació més propera.
L’hi agradaria?
És obvi que amb el que va passar la gent ens distanciem, com no pot ser d’altra forma. Jo el president Puigdemont el reconec com el que és. Va ser un president que vam seguir. També es va trobar en una situació en la qual no sé si gaire gent li va ser totalment lleial. O si el que li deien en públic, li deien en privat… Entenc la seva situació complexa.
Es refereix a gent d’ERC?
No només. En aquell moment era el president de Catalunya i tenia la màxima responsabilitat, però tot allò va ser un procés molt complex. Està fent molt bona feina al Parlament Europeu i a l’exili.
Com valoraria que Junts tingués com a líders persones pròximes a l’espai convergent, com són Josep Rull o Jaume Giró?
Tot aquest espai convergent s’ha de refer, però no es pot refer en base dos o tres noms. Ha de tenir molt més calat. Hi ha d’haver els valors i la forma de fer d’una determinada manera. Un projecte polític és de moltes persones i s’ha d’identificar una forma de fer i de ser, amb uns objectius de mínims. Si em pregunta per Josep Rull i Jaume Giró, són dos bons polítics, però han seguit l’estratègia de Junts. Són projectes que a mi no m’han convençut.
Però no és el mateix presentar Jaume Giró que Laura Borràs…
La presidenta Borràs ha estat presidenta del Parlament, mentre Jaume Giró ha estat conseller d’un Govern que es deia independentista i que no ha fet res per la independència. Segurament jo estic més proper a Jaume Giró, però ha arribat un moment que ja no em serveixen només la gent que ideològicament o com a perfils em semblin més bé o malament. A mi m’agraden les persones que siguin coherents amb el que pensen i que quan exerceixin un càrrec facin allò pel qual facin allò pel qual els han votat. Que apliquin aquelles polítiques que diuen que faran i no aquells triples discursos, que a vegades una persona no saps el que s’està dient.
No parlo per ningú en concret, però ens hem acostumat a la manca de coherència. Crec que no pots estar bé amb tothom i s’ha de ser valent per fer política. Quan t’encarreguen una tasca, has d’intentar representar-la. A mi les individualitats no em serveixen i aquests últims anys s’ha utilitzat molt. No pot ser que un projecte polític depengui tant del que pensi un cada dia. No ha estat seriós i a mi m’agradaria formar part d’un partit que quan el voti sàpiga què defensarà i que la línia política serà coherent. Espero que els nous líders del futur siguin coherents.
8
3
