“La revolució no es fa, s’organitza!”. Aquest és un dels lemes de la vella guàrdia comunista que han fet servir gairebé tots els moviments revolucionaris de l’esquerra. Una esquerra entesa com tot allò que queda al marge de la socialdemocràcia. És en aquest marc que s’ha d’entendre l’organització del partit com un dels punts clau del document que la militància de la CUP i tota la seva òrbita de simpatitzants debatran en el conclave previst per al 16 de desembre al Palau Firal de Girona. Una assemblea que serà el punt de partida, ja negre sobre blanc, del que s’ha batejat com a Procés de Garbí i que es planteja com una refundació.
El document base, de 27 pàgines, que ha preparat el “grup motor” que componen 17 persones, amb ponderació dels diferents corrents interns cupaires, dedica un apartat específicament a l’estructura i les relacions amb la militància. En concret, es titula Anàlisi i evolució sobre el model organitzatiu de la CUP i és especialment dur amb l’actual sistema i model intern. En aquest sentit, descriu obertament falles organitzatives, “biaix de classe en els espais de participació”, una estructura alliberada que cal repensar o el “distanciament entre la militància local i l’estructura nacional”. Així, busca endreçar i reformular la direcció política, l’organització territorial i el model de militància.
La militància, enmig de l’escenari
Una de les preguntes que formula el text que servirà de guió per al debat és “què significa ser militant en una organització política de classe que busca subvertir l’actual sistema el 2023?”. Una pregunta clara que serveix per obrir la caixa dels trons, que va des de com es concilia la vida militant activa amb la “resta de la vida” a com es garanteix la participació dels militants o es porta a terme la formació de quadres i lideratges. Fins i tot demana respostes a com “tenir cura de les persones amb més implicació”. De fet, el text parteix del militant com l’element inicial de la formació política perquè “militar a la CUP és un concepte” que “va més enllà de la inscripció al cens i al pagament de quotes”.
En aquest context, el text remarca les diferències entre el que anomena les “militants inactives o poc mobilitzades” i les “implicades amb regularitat”. Dues maneres de practicar la militància que suposen “grans diferències que no només responen a les diferents disponibilitats sinó també a la manca de cultura militant compartida i de les dinàmiques internes”. “La poca connexió entre la militància local i l’estructura nacional i la inexistència d’una preparació i formació planificada de quadres militants dificulta enormement la renovació real de lideratges”, conclouen els relators del grup motor. De fet, raonen que la “dinàmica interna” requereix una “alta intensitat militant” que “allunya de la militància activa i la presa de decisions a persones amb menys disponibilitat o amb menor bagatge formatiu”. Una circumstància que, atès el document, “introdueix un biaix de classe en els espais de decisió de l’organització”.
Assemblees territorials i direcció política
La CUP parteix de la idea que “són moltes les qüestions organitzatives pendents, acumulades al llarg dels anys”. Un postulat que emergeix onze anys després que els cupaires, en l’assemblea de Molins de Rei de 2012, van decidir concórrer a les eleccions del Parlament. L’evolució dels temps polítics i de les circumstàncies socials que ha viscut Catalunya han pressionat una estructura interna més pensada territorialment que amb una perspectiva nacional. Parlen del garbuix de decisions entre Secretariat Nacional, el consell polític, el cada cop més nombrós equip d’alliberats, els grups parlamentaris (quan també tenien representació a Madrid) i l’òrgan de coordinació, i les assemblees territorials.
Per al grup motor, aquesta estructura i la “realitat ineludible” ha generat “disfuncions” que obliguen a collar més “l’estructura alliberada” i “espais informals” per “suplir les estructures formals intermèdies”. A més, el fet que el Consell Polític hagi anat a “remolc” del Secretariat i la “manca d’iniciativa política de les Assemblees Territorials” emboliquen més la troca. A tot això, cal afegir els “càrrecs o rols orgànics o de representació pública” que es “veuen sotmesos a una alta pressió, a banda d’una altra exigència en la dedicació, que sovint comporta que abandonin aquests espais”.
El text també subratlla que l’actual estructura territorial ha quedat obsoleta i desfasada. “El mapa territorial, però, respon més a l’evolució i les adaptacions durant el creixement i implementació de la CUP arreu del territori que a una realitat política, social o institucional”, assumeix el document. També retreu el sistema de representació o vot ponderat de les assemblees territorials al Consell Polític, l’òrgan de decisió entre assemblees. “Aquesta diferència entre l’organització territorial de la CUP i la del país, majoritàriament adoptada pel conjunt d’organitzacions, entitats i col·lectius, principalment de caràcter comarcal, també ha dificultat la intervenció política de les Assemblees Territorials”, conclouen. Davant d’aquest escenari, la CUP planteja obertament refer aquesta estructura i proposa preguntes per reconsiderar el model, conscients que sense estructura no es pot fer la revolució.
