Junts per Catalunya va decidir dilluns expulsar Cristina Casol (Lleida, 1969) del grup parlamentari després d’un conflicte intern arran d’una denúncia per “assetjament per raó de gènere” que va presentar contra el president del grup parlamentari, Albert Batet, a l’Oficina d’Igualtat del Parlament i que posteriorment la cambra catalana va arxivar en considerar que no hi havia “cap fet provat” contra cap persona en concret que es pogués sancionar. Posteriorment, 26 diputats van signar una carta dirigida al Secretariat Permanent per demanar l’expulsió de Casol, que es va acabar validant en una votació en què no hi va haver unanimitat, durant la darrera reunió de la direcció del partit.
La diputada, que ja ha anunciat que està en tràmits per deixar de militar al partit i que està estudiant amb el seu equip d’advocats emprendre mesures legals, explica en aquesta entrevista amb El Món com ha vist el procés i revela algunes de les vexacions que entén que ha patit durant la seva etapa com a diputada de Junts. Ho desvincula d’una pugna entre borrasistes (el seu sector) i turullistes perquè el partit només ha pres “represàlies contra dues dones”. A més, admet que no ha tingut suport públic de la presidenta del partit, Laura Borràs, tot i que sí que l’ha notat en privat. I també replica a l’assessora del grup i directiva del FC Barcelona Elena Fort, que aquest dijous la va acusar de “banalitzar la violència de gènere”.
Dilluns l’executiva de Junts la va expulsar del grup parlamentari. Com va viure els fets?
Vaig arribar a l’executiva quan s’estava tractant el primer punt del dia. El segon punt era el trasllat dels acords del Secretariat Permanent a l’Executiva Nacional. En aquell moment va prendre la paraula el secretari general i va traslladar l’acord, que era demanar la dimissió o la meva expulsió, que l’hi havien demanat per carta 26 diputats del grup parlamentari. I aleshores es va obrir un torn de paraula. Primer va parlar la presidenta Borràs, que va fer una reflexió sobre el que significava això. Va dir que no s’havia expulsat mai ningú. I tot seguit van començar, una per una, totes les persones que van voler intervenir, a dir la seva.
Va ser una reunió tensa?
Va ser una reunió tensa en la qual jo vaig intervenir al final. La majoria de persones que van intervenir van dir la seva, però el clam de tots va ser que no coneixien el tema i que només sabien el que s’havia publicat als mitjans. Ells em van demanar que deixés l’acta i el partit, que ho deixés tot. Van dir que tot el que havia sortit en premsa i les filtracions havien deixat molt malmesa la imatge del partit i que, d’alguna manera, era el meu comportament, en haver presentat la sol·licitud d’intervenció a l’Oficina d’Igualtat del Parlament, el que ho havia provocat. Hi va haver intervencions de tota mena.
Quines raons va presentar la direcció del partit per fer-la fora?
Ells insisteixen que només són diferències ideològiques i que no hi ha mòbing. Fins i tot va haver-hi una persona, que no forma part del grup parlamentari, que va avalar la proposta sense donar cap mena d’argument. Va ser molt dur, per a mi i per a tothom, quan va prendre la paraula l’Aurora Madaula, perquè durant les intervencions van anar barrejant el meu nom amb el seu. Aurora Madaula va intervenir i va dir que ella estava de baixa per una depressió profunda, amb factor exogen i perill d’autolesió. Això és molt greu perquè el factor exogen vol dir que la depressió te la produeixen factors l’entorn on vius. Ella va traslladar que les actituds i els comportaments del grup l’havien menystingut sempre per la seva ideologia i ho feia extensiu a mi i deia que era una persecució personal, i que ells d’alguna manera aquest escarni l’havien fet a través d’assetjament masclista. És a dir, ells havien utilitzat un masclisme molt radical, molt bèstia, per combatre la nostra ideologia. Crec que va fer servir la paraula masclisme persecutori. És una persecució masclista perquè nosaltres pensem diferent.
Vostè va poder defensar-se?
Sí. Vaig prendre la paraula i els vaig dir que jo ho havia viscut tot com un masclisme absolut. Era masclisme, era aïllament, vexacions en públic, menysteniment… i els vaig dir que si jo feia silenci, d’alguna manera, era acceptar que ells tenien dret a aquests comportaments tan indignes i mesquins. I que, justament per això, jo no podia callar, i per això vaig anar a l’Oficina d’Igualtat del Parlament.
Però el partit no ha donat cap explicació sobre aquesta decisió?
La decisió me la van explicar. Era una carta signada per 26 diputats que deien, bàsicament, que o ells o jo. És una forma molt infantil de veure-ho, perquè ells diuen que no poden treballar amb mi. Una cosa que m’ha semblat molt cínica és que ells diuen que no en sabien res, però ho sabien perquè són els que ho han fet. Trobo molt cínic que els 26 diputats que han tingut aquest comportament amb mi al llarg del temps diguin que no en saben res, quan n’han estat actors. Aleshores no volen cap explicació, és que no la necessiten.
Laura Borràs va ser una de les vuit persones que va votar en contra de la seva expulsió. Però ha trobat a faltar el seu suport en públic?
Suport en públic d’ella no n’he tingut. He tingut suport privat i m’ha explicat que va votar en contra. Jo vaig adreçar una carta al Secretariat Permanent adreçada a la presidenta i al secretari general, però ell no en va voler saber res perquè no es volia posar en temes que requereixen confidencialitat. Ella, en canvi, em va explicar en l’àmbit privat que el Secretariat Permanent va llegir la meva carta, on exposava tot el que havia patit. Hi exposava que per una maleïda filtració un tema confidencial havia sortit a la llum pública i exposava els trets principals de l’informe, i resumia que hi havia un masclisme arrelat. I al final de la carta demanava la mediació. Però el Secretariat Permanent va considerar que no calia.
L’expulsió del grup és el final d’una queixa que va presentar al novembre per assetjament per raó de gènere. Quin és el detonant?
La història comença molt abans. Me’n vaig una mica enrere perquè a Junts les coses anaven com anaven. Hi ha rivalitats i personalisme. Jo sempre havia defensat la meva ideologia, però som minoritaris al grup. La sortida del Govern va ser un dol per a Junts, es va pair, però va fer molta sang. Jo, a Lleida, vaig ser una de les principals i úniques defensores a favor de la sortida del Govern, però hi va haver un fet detonant. Hi va haver una votació sobre una ILP sobre els ocellaires de la Rambla al Parlament i hi va haver 5 persones que van votar en contra de la disciplina de vot: dues dones i tres homes. Les dues dones, Aurora Madaula i jo, hem patit represàlies i els homes, no.
Aquell dia baixo a una reunió al despatx del president del grup, Albert Batet, en la que també hi ha Mònica Sales i Jaume Alonso-Cuevillas. El primer que fa el president és comunicar-nos que hi ha hagut un trencament de la disciplina de vot i que elevarà el cas al Secretariat Permanent del partit perquè prengui mesures. En aquesta reunió, que va ser tensa, li vaig dir que les coses no van bé perquè jo havia tingut una escridassada d’un diputat per això i li vaig dir que estava fent servir una rumorologia contra mi dient que jo voto sistemàticament diferent. Ells em van dir que trobaven que tot anava bé i que, en tot cas, era una cosa meva. Els vaig dir que en aquest grup han passat coses molt grosses, jo sé que hi va haver cinc diputats que van voler expulsar Francesc de Dalmases. Al final, no hi va haver denúncies, però hi va haver dues diputades que van anar a la premsa a explicar coses. Jo aleshores els vaig preguntar si havia d’acudir a la premsa o a l’Oficina d’Igualtat i els vaig dir que m’havia estat informant. Ells em van dir que fes el que volgués.
Per què no va portar la qüestió als canals interns del partit?
Jo el que no faré és posar una denúncia a un canal intern i que la persona que vagi als mitjans a explicar la meva denúncia sigui la responsable de la Comissió de Garanties. Si jo he d’explicar als mitjans el que m’ha passat ho he de fer jo, no Magda Oranich, com va fer en casos com el del Francesc de Dalmases. No donaré tota la informació que jo tinc a l’enemic.
Vostè va denunciar deu situacions, però l’informe conclou que en la majoria “no s’ha pogut acreditar cap situació d’assetjament o discriminació” i, com a conseqüència, el Parlament va decidir arxivar el cas…
No és ben bé així. Jo vaig resumir les deu situacions més importants que jo havia patit durant aquest temps: exclusió, rumors falsos, crits a l’hemicicle, comentaris pejoratius, que semblo de la CUP, gestos grollers, comentaris masclistes entre els diputats sobre altres diputades i canvis de comissions estranys, veto a les reunions, se’m va apartar de temes amb els quals havia plantejat una oposició ideològica. Sempre han fet servir aquest joc brut. No m’han deixat portar iniciatives parlamentàries.
L’informe va aprovar que, de les deu situacions, quatre (rumors falsos, crits, aïllament i comentaris pejoratius) eren certs. Va acreditar que l’acusat havia trencat el principi de confidencialitat perquè el president del grup parlamentari havia socialitzat la denúncia. No va provar que l’acusat no fos el responsable directe, però sí el seu entorn. I va donar unes recomanacions al grup sobre que s’havia de formar en matèria d’assetjament i confidencialitat.
La queixa s’havia de centrar en Albert Batet o es podia ampliar a altres membres del grup?
La tècnica em va dir que, com que hi havia moltes persones, perquè vaig citar entre 10 i 12 persones, no es podia fer una queixa tan polaritzada. Em va aconsellar centrar la denúncia en el president perquè, d’alguna manera, és responsable dels comportaments de tots i de veure si algú pateix o té problemes.
Ha parlat d’aquesta qüestió amb l’Albert Batet?
No. La denúncia té un tràmit intern de confidencialitat, però va passar una cosa greu. Abans del ple de les Dones hi va haver una reunió molt dura per la declaració de suport a l’activista andorrana a favor de l’avortament. A la reunió hi van intervenir diputats parlant de rumors, hi va haver una discussió flagrant i la direcció del partit va acabar retirant el suport a la declaració. Aleshores hi va haver un clan de diputats que van demanar una reunió i van signar una carta contra Madaula. Jo vaig assistir a aquella reunió i vaig escoltar tot el que deien. Va ser molt dura. En aquella reunió, l’únic que vaig fer va ser posar-los en evidència i els vaig preguntar si havien preguntat a l’Aurora Madaula què li passava. Els vaig fer veure que ho sabien perfectament perquè havien estat els actors que havien participat en tota aquesta història. Va ser una reunió molt dura, de les pitjors que he viscut. Aquell dia l’Aurora tenia una xerrada política a les Cotxeres de Sants i quan vaig arribar vaig anar directament als serveis a treure el berenar. Vaig tenir un malestar terrible.
També s’acredita un ambient de treball “on el masclisme més cultural està arrelat”. El partit n’ha fet autocrítica?
El partit no ha fet res. Què ha fet el partit? No ha fet res més que expulsar-me. L’únic que ha fet és revenjar-se, prendre represàlies i res més.
Això ho vincula amb aquest masclisme cultural?
He patit mòbing i masclisme ambiental, que pot ser exercit per superiors, companys de treball o subordinats amb la finalitat de crear un ambient desagradable, intimidatori, hostil, humiliant, ofensiu i insegur. Masclisme ambiental, assetjament ambiental. Jo crec que han fet servir aquesta manera de fer, que hi ha gent que em diu que en política és habitual, per aconseguir expulsar un cos estrany ideològic, en aquest cas jo.
L’informe fa referència a “persones amb por a represàlies”. Hi ha por al grup de Junts? Hi ha diputats que tenen por a represàlies?
Sí. Sí.
És una lluita interna de partit entre turullistes i borrasistes?
No crec que sigui un tema de borrasistes, perquè entre el borrasistes també hi ha gent amb una ideologia liberal. És una persecució masclista perquè ideològicament penso diferent. És possible que en haver-me manifestat en molts assumptes de forma diferent, ells hagin fet servir aquesta persecució masclista. Que a Junts hi ha diferències ideològiques és un fet. Que fan servir el masclisme per combatre la dissidència ideològica és un fet. És que ho han fet amb les dones. Ho han fet també als homes borrasistes? No. Fins i tot hi ha hagut alguna persona que va tenir un tema diferent del meu –Francesc de Dalmases–, però no van demanar la seva expulsió i era un home. Clar, han anat per nosaltres perquè som dones i pensen que poden exercir aquesta pressió. Jo he sentit que m’han fet coses a mi que estic segura que si no fos pel fet de ser dona no les haurien fet.
Ahir una dona, assessora del grup de Junts i directiva del FC Barcelona, Elena Fort, la va acusar de “banalitzar la violència de gènere”.
Quan va plegar Jordi Font per anar al Govern amb la consellera Ciuró, el grup parlamentari va confiar en Elena Fort com a coordinadora de grup parlamentari, fins que va tornar Jordi Font i ella es va quedar com a assessora. Trobo molt fort que una persona que és una assessora del grup parlamentari, que treballa per al grup i que la contracta Albert Batet surti a fer aquestes afirmacions falses sobre mi. Les seves afirmacions no tenen ètica. És a dir, ella sap perfectament el que m’han fet. Com gosa sortir a dir això? A més a més, és l’única dona a la directiva del Barça i ho trobo d’una poca ètica i d’un comportament indigne absolut. Penso, fins i tot, que el Barça ho hauria de veure perquè viatja tot el dia amb el club. Té un contracte i cobra un sou del Parlament i al Parlament no la veiem mai.
Vostè ja és diputada no adscrita. Com encara el ple de la setmana vinent?
Tinc molta feina. El secretari general ahir va parlar amb mi i avui he entrat a registre la comissió a la qual em pertoca quedar-me. Ell em va dir que la setmana que ve la Junta de Portaveus decidirà on m’asseuré. Jo li vaig demanar que, si us plau, em posés en un entorn segur perquè allò és molt petit. Jo no vull tenir a la meva fila cap diputat de Junts que ha signat a favor de la meva expulsió. També em van dir que la setmana que ve m’informarien si em toca un mòdul d’assessor i un despatx, perquè Junts, en el moment que va entrar la carta per fer efectiva l’expulsió, va expulsar-me de tots els grups i va treure el meu nom del despatx.
Allà es trobarà amb els seus companys de grup. Això li crea algun conflicte?
La setmana passada ja vaig assistir al ple. Vaig estar molta estona entre dos diputats que han signat la carta, fent-me un placatge masclista greu. Vaig estar allà i vaig aguantar. Tenen moltes ganes de continuar amb aquest assetjament personal, marcada per dos homes. I hi van estar estona i molta gent m’ho va fer veure amb missatges preguntant què feien, perquè no estaven als seus escons. Vaig rebre missatges de diputats d’Esquerra, Comuns i de la CUP. Només demano un entorn segur i no tenir relació amb aquesta gent, perquè és violent. Per això demanava asseure’m en un lloc segur, que és el que necessita qualsevol víctima.
El cas Madaula pot acabar com el seu?
El cas Madaula no sé com acabarà. S’ha filtrat que a principis d’any va entrar el seu escrit a l’Oficina d’Igualtat. Veurem com avança… En l’Executiva Nacional de dilluns va haver-hi un diputat que va intervenir i va dir que si l’informe hagués provat els fets del president del grup parlamentari, l’haurien fet fora a ell. Doncs a veure què passarà. Si l’informe conclou que el president, si és ell, té part de responsabilitat, li faran el mateix? 25 diputats signaran una carta per excloure’l, ja que ha utilitzat masclisme? I, si diu que no, que faran? Faran el mateix que amb mi? És una bona reflexió. El grup parlamentari només ha pres aquestes represàlies contra dues dones.
