El Parlament és la peça central de les institucions de l’autogovern de Catalunya. De fet, la Generalitat –formada pel Parlament, la Presidència i el Govern– és un entramat al voltant de la cambra catalana. A més, l’edifici hi acompanya, com a escenari procliu a decorar l’acció d’internacionalització. Dos elements que l’actual president del Parlament, Josep Rull, ha volgut aprofitar per internacionalitzar el concepte de “Catalunya nació”. A més, a aquestes dues circumstàncies se n’hi afegeix una de personal, molt important i que ha captat l’atenció dels participants en les desenes d’activitats que ha dut a terme amb representants diplomàtics i els viatges a l’estranger: el fet que ha estat quatre anys en centres penitenciaris com a pres polític, pel fet d’haver estat un dels responsables del referèndum del Primer d’Octubre.
Rull també treu suc de l’aprenentatge que durant tres anys va tenir d’un ‘mestre’ diplomàtic que li va explicar el llenguatge i la comunicació diplomàtica. De fet, quan va liderar orgànicament CDC va ser el responsable de presentar el relleu del partit a diferents legacions diplomàtiques a Catalunya i Espanya. Tot plegat tenint present l’incipient procés sobiranista, amb la consulta del 9N com a rerefons, i la posició de partit majoritari a Catalunya que ocupava les principals places de poder municipal i autonòmic al Principat.
Tota aquesta experiència ha servit a Rull per, discretament, utilitzar el Parlament per obrir portes a la causa catalana i amb una targeta de presentació que depassa el Procés. En concret, el pla d’Acció Climàtica de la cambra i les mesures legislatives que s’hi han aprovat. Un element que fa de targeta de visita perquè obre moltes portes a altres institucions que són refractàries a semblar comprensives amb una causa política o sobiranista que posi en risc la diplomàcia amb l’Estat matriu. De fet, a Rull li és còmode perquè el canvi climàtic és una de les seves obsessions polítiques.
Sis cònsols generals i quatre ambaixadors
L’acció internacional de la presidència del Parlament no es va posar en marxa aquesta legislatura fins que el president, Salvador Illa, va ser investit –en ple agost– i la maquinària institucional va començar a funcionar realment, gairebé fregant el mes d’octubre. De fet, en la biosfera diplomàtica era clau que les relacions entre el Parlament i el Palau de la Generalitat fossin de lleialtat institucional i normalitzades per no incomodar les visites diplomàtiques i les recepcions institucionals.
Sia com sia, Rull ha mantingut trobades ja amb sis cònsols generals a Barcelona -la capital catalana és una de les ciutats del món que sense ser capital d’estat té més representacions diplomàtiques- i quatre ambaixadors. A més de reunions amb representants d’altres parlaments o cambres legislatives. En concret, s’ha reunit amb el nou cònsol general de Portugal, António Quinteiro –ambaixador a Corea del Sud i del Nord abans del seu destí a Barcelona–, i també va mantenir una reunió amb la cònsol sortint, Ana Coelho.
Una altra de les visites a Palau ha estat la de la cònsol general d’Argentina, Rossana Surballe, anteriorment ambaixadora a Qatar. S’hi afegeixen el cònsol general de Panamà, Álvaro Linares; el de França, Azar Agah-Ducrocq i la dels Estats Units, Lia Miler. Pel que fa als ambaixadors, s’ha reunit amb el d’Armènia, Sos Avestisyan; el d’Itàlia, Giussepe Buccino; el de Suència, Per-Arne Hjelmborn i el president de l’Administració Central Tibetana a l’exili, Penpa Tsering.
Altres parlaments i la nació
En el mateix sentit, Rull també ha celebrat trobades amb la presidenta del Baden-Württemberg, Muhterem Aras, i la presidenta del Parlament de Gal·les, Elin Jones. La seva visita a Wetsminster també va servir per a trobades amb les vicepresidentes primera i segona del Parlament del Regne Unit, Nusrat Ghani i Caroline Nokes. Cal sumar-hi, en aquest punt, trobades amb diferents parlaments regionals d’Ucraïna, com ara els d’Odessa, Khàrkiv i Dnipropetrovsk. També ha mantingut contactes informals amb els consolats de Suïssa i la Xina. De fet, ara els serveis de la cambra i de la presidència preparen una gran trobada amb el cos consular, de manera que esdevingui una recepció oficial al mateix edifici.
Les trobades, els contactes i les reunions tenen un esquema força semblant, amb una recepció i visita al Parlament. La reunió s’articula al voltant de la cortesia com a porra d’entrada per explicar què és la institució i què representa. Al capdavall, Rull aprofita -amb el concurs de la Mesa- que el 89% dels diputats a la cambra catalana entenen Catalunya com una nació. Un concepte general on cadascun aplica els seus matisos amb relació als seus objectius polítics, segons si són la independència o el manteniment dins una estructura autonòmica espanyola.
La història de la Generalitat, el fet que Salvador Illa sigui investit com a 133è president, la continuïtat històrica respecte de la Generalitat republicana que va suposar el retorn de Josep Tarradellas o el mateix edifici són detalls que ajuden Rull a explicar amb convicció Catalunya i la seva institucionalitat. Dades que, tot i que tenen informació sobre la situació política a Catalunya dels darrers anys, sorprenen els visitants diplomàtics. A tot això s’afegeix un acurat ritual de la visita, que ja comença amb l’entrada principal amb els Mossos d’Esquadra en formació i amb l’uniforme de semigala. Però un dels punts que més sorprenen els visitants és el fet que Rull hagi estat a la presó arran del Procés sobiranista, un detall que molts desconeixen i que atorga encara més una dimensió política i nacional a la cambra catalana.
